La Mancomunitat de la Costera m'ha "nomenat" ambaixador del Patrimoni industrial de la comarca.
I a la historiadora Beatriu Navarro i Buenaventura l'han nomenada ambaixadora de la taulelleria artística de la comarca.
Podeu descarregar-vos les dues rutes en PDF ací:
A primeries del mes de desembre de 2021 es publicarà el llibre La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos. Es tracta d'una obra coral coordinada pel professor Albert Ferrer de la Universitat de València, el qual en parla avui en un article publicat a El Meridiano l'Horta. El llibre recull diversos treballs d'historiadors/es de l'Art al voltant de la pintura valenciana del segle XVI.
El passat dissabte 9 d'octubre de 2021, Diada dels valencians, vaig publicar al diari Levante - el Mercantil Valenciano (edició supracomarcal, en obert on line ací) un article turístic sobre la comarca: "la Costera, tesoros de interior".
L'Ajuntament d'Alfara del Patriarca (Horta Nord) ha encetat un projecte d'enciclopèdia local on line que reunirà gran part de les publicacions locals i altres que parlen del municipi. Això facilitarà la difusió d'aquest material imprès, sovint difícil d'aconseguir. Han començat a incorporar algunes publicacions nostres de fa anys, com aquest fulletó que ens encarregà l'Ajuntament en 2009: Alfara del Patriarca: patrimoni històric. (En l'enllaç podreu descarregar-vos el PDF).
Els objectius de L'Alfarapèdia es recullen en aquesta declaració d'intencions:
"Som un arxiu digital de memòria popular d’Alfara del Patriarca. És a dir, un espai digital on es pot trobar informació i documents molt diferents, però que sempre tenen com a punt en comú estar relacionats amb el nostre poble. Dins d’este espai caben tot tipus de documents, tant acadèmics com populars: col·leccions de fotos antigues comentades, entrevistes a veïnes i veïns, entrevistes a col·lectius, informació sobre costums propis, etc. Amb este arxiu, promogut i finançat per l’ajuntament, volem generar un espai obert a les aportacions veïnals que servisca per a reconèixer el valor que la nostra cultura popular mereix. Eixa cultura popular inclou història, tradicions, etc.; és a dir, patrimoni material i immaterial d’Alfara del Patriarca. Eixa recuperació es fa amb la col·laboració de totes i tots, perquè volem identificar i construir col·lectivament aquells elements especialment importants per a la nostra comunitat, per a la nostra identitat col·lectiva, per a la qualitat de vida i per a la dignitat com a Poble".
 |
| Claustre de l'ex-convent franciscà de Sant Dídac |
Les dependències del Museu diocesà d'Osma, instal·lades en diverses estances del claustre de la Seu, conserven algunes taules valencianes d'estil gòtic internacional atribuïdes a Gonçal Peris (1410-1420). El pintor realitzà al primer quart del segle XV el retaule major de la catedral, el qual posteriorment fou desballestat. A banda de les taules conservades al Burgo d'Osma altres taules acabaren en el Museu del Louvre de París i el Museu Marés de Barcelona.
 |
| Na Saurina d'Entença |
Després de la conquesta de Xàtiva en el segle XIII, els franciscans -tant la branca masculina com la femenina- es van establir prop de la ciutat, front a la muralla. Els frares en les immediacions de la Porta de Sant Francesc i les clarisses quasi davant del Portal Nou que després s’anomenaria del Lleó. Aquests primers establiments conventuals extramurs patiren destrosses a meitat del segle XIV, durant la Guerra de la Unió i la Guerra dels dos Peres.
El convent antic de Santa Clara fou incendiat en 1348. La situació d’indefensió de l’edifici extramurs comportà que la comunitat decidís en 1369 el trasllat intramurs, al recer de les muralles. El convent vell de Santa Clara havia estat fundant testamentàriament per Na Saurina d’Entença, neboda del Rei Jaume I i vídua de l’almirall Roger de Llòria. La fundadora morí l’any 1325 i testava en favor de la fundació del nou convent aportant les rendes i senyorius d’Alcoi i la Vall de Seta. Demanava que s’hi soterrara el seu cos i el dels seus fills Robert i Berenguer de Llòria.
Una vegada decidit el trasllat a l'interior de les muralles, les monges menoretes no s’endinsaren gaire en la ciutat. L’adquisició de cases per tal de disposar d’un solar per a construir el nou convent es va realitzar a un costat del Portal Nou de la muralla, enfront del cenobi vell. Cent anys d’existència i les relacions socials i clientelars amb el barri feren escollir les cases de la ciutat més properes al vell establiment.
El solar del convent vell enderrocat i el seu hort clos ocupava el desaparegut hort clos de Montfort, pràcticament, tota l’illa actual d’edificis on es troba la finca de Selgas. Així doncs, després dels episodis bèl·lics del segle XIV les monges començaren a construir un convent nou, ara situat en la trama urbana, amb una major superfície construïda i un edifici gòtic més modern i ambiciós. No obstant, mantingueren la propietat sobre l’hort vell del cenobi fundacional i pel que se sap, construïren un túnel que perforava els fonaments de la muralla i per davall del vall i el camí de ronda (actual Albereda) comunicava amb aquesta antiga propietat. El passadís permetria a les monges de clausura edificar tot el solar urbà i conservar un hort exterior que podien visitar sense trencar la clausura monacal. A aquesta conclusió es va arribar a començaments del segle XX, en excavar en profunditat per tal d’allotjar el dipòsit metàl·lic de la nova Gasolinera del Lleó, ja que es van trobar indicis del passadís subterrani. La troballa arqueològica durant la construcció dels depòsits de la gasolinera fou recollida per la premsa de l'època i Carles Sarthou esmentà el túnel de les clarisses als Datos para la Historia de Játiva:
"El territorio antiguo del convento de Santa Clara lo partió la Alameda, y el nuevo monasterio pasaba al huerto de bajo por un túnel que salvaba el paseo, que al ser ensanchado, se ha cubierto el arco de salida. En el huerto inferior, que llegaba hasta el convento del Carmen, se proyectó edificar casa y cercado con almenado semejante al frontispicio del monasterio, según proyecto de un arquitecto llamado Viñes."
 |
| Vicent Camarlenc: St. Josep. La Vilavella |
L'editorial Ulleye acaba de publicar el llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.
Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".
Canals
Acabem de publicar en el número 45 de la Revista d'Etnologia de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) l'article "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat" (pàgs. 244-253). Ací podeu descarregar-vos sencer aquest número de la Revista d'Etnologia de Catalunya.
 |
| Rei David |
Disponible el PDF a text complet del treball "La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva", publicat al llibre d'actes de les IX Jornades d'Art i Història. Podeu baixar-vos-el en Academia.edu.
 |
| Vicent Macip. Detall del retaule de Sta. Anna de Cocentaina |
Els nostre article "Vicent Macip aprenent del mestre de Xàtiva: el retaule de Santa Anna de Cocentaina", publicat l'any 2016 al número 26 de la revista ALBERRI del Centre d'Estudis Contestans, ja es troba disponible en PDF a text complet en Academia.edu.
 |
| St. Jaume. Retaule major d'Onil |
Ja podeu descarregar-vos en PDF a text complet "El Mestre d'Onil, pintor dels segles XV-XVI" que vaig publicar al Llibre d'actes de les X Jornades d'Art i Història 2018. El trobareu en Academia.edu.
 |
| Puríssima. Fot. Suburbans |
Els darrers mesos la premsa diària s’ha ocupat d’una obra pictòrica desconeguda, d’un pintor xativí barroc oblidat. El periòdic feia referència al llenç de la Puríssima (111 x 91 cm) que la casa de subhastes Urbans de Barcelona treia al mercat.[1] El llenç cridava l’atenció de la periodista perquè en el dors presentava la signatura d’un pintor que es reivindicava xativí: Basilio Yago / faciebat / de Xàtiva.[2] L’obra subhastada finalment ha estat adquirida a preu d’eixida i arribarà a la ciutat del pintor.[3]
La pintura xativina del segle XVII és encara una incògnita en la historiografia de l’Art valencià. A més de Basili Yago hi hagué un altre pintor anomenat Josep Martines, del qual no es coneix per ara res més que el nom. Tenim poques dades biogràfiques de Yago. Cal pensar que naixeria vers la meitat del segle XVII. A més de pintor fou decorador. A darreries del segle XVII va participar en la decoració de la desapareguda cel·la de sant Lluís Bertran al convent dels dominics de València, la qual aleshores l’estaven convertint en una capella esplèndida: ...Sobre todo ay un tarjón con el cáliz, y serpiente, armas que se ganó para su mayor timbre, y blasón la caridad de N. San Luis, gustosamente sacrificada en las ara del martirio siendo los matices del retablo azul, y oro, conque campea más vistoso, y el Artífice que con tanto primor lo dispuso, fue Basilio Yago, natural de la ciudad de Xátiva (aora San Phelipe) diestríssimo, en especial en la execución del secreto de corlar a la sombra, lo que executó en el techo, y paredes de N. Santo con tal acierto, esparciendo sobre el los dichos estofados, que no se cree aya Artífice que oy lo executase con el primor que allí se admira.[4]
D’aquesta època laboral de Yago a la ciutat de València és possible que siguen Els àngels parant la taula a Crist, un llenç signat que presideix el refetor del monestir mercedari de Santa Maria del Puig.
Els àngels parant la taula a Crist en el desert. Monestir del Puig. Fot. J. Ll. Cebrián
Vora els peus de l’àngel de l’esquerra, davall la capa roja, en una pedra, el pintor va signar l’obra: Basilius Yago / inventor. / et fat. [faciebat]. En l’angle inferior de l’esquerra trobem una segona inscripció, més extensa, que menciona qui va sufragar l’obra: Lo iso aser el muy / Re.do P. [reverendo padre] fray Serafín / de Alboraya guardián / en el mes de setiembre /dia 18 de 1697. Tenim dubtes amb els guarismes de l’any, perquè el quadre està penjat a una alçada considerable i a més, la xifra està parcialment oculta pel marc. El nom del religiós que encarregà l’obra al pintor podria servir en un futur per a determinar a quin convent pertanyia originalment, en localitzar el pare Serafí d’Alboraia en les llistes de guardians del segle XVII.
El càrrec de guardià (superior jeràrquic equivalent a prior en altres ordes) indica que l’obra prové d’un convent franciscà o caputxí i que no té res a veure amb l’orde mercedària. En efecte, aquesta obra, com tantes que avui pengen dels murs del monestir de Santa Maria del Puig, es troba en dipòsit i pertany al Museu de Belles Arts de València. Són fons pictòrics de temàtica religiosa que provenen de les desamortitzacions realitzades durant el segle XIX.
El tema dels àngels parant la taula a Crist es va estendre durant tot el segle XVII i es podia trobar en molts refetors de convents masculins, on en ocasions substituïa l’escena del Sant Sopar. Totes dues escenes són clarament eucarístiques. En el mateix refetor del monestir de Santa Maria del Puig, al mur del tester i fent front al llenç de Yago, trobem un altre quadre d’idèntica temàtica però de mà del pintor mallorquí Miquel Bestard[5]. Però en realitat, el refetor del monestir mercedari del Puig, a darreries del segle XVII, estigué presidit per un quadre del Miracle dels pans i els peixos.
L’exegesi teològica d’Els àngels parant la taula a Crist es fonamenta en el Primer diumenge de Quaresma (Mt 4: 8-11), quan Jesús es va retirar al desert quaranta dies i quaranta nits i Satanàs el va temptar (Mc 1: 12-13). Després de resistir el dejú de la Quaresma i les propostes del dimoni els àngels el van servir. Això és precisament el que representa l’escena que pintà Basili Yago. Jesús s’asseu a taula mentre els àngels el serveixen. Sobre el mantell trobem un plat amb dos ous, el rotllo, la faca i el saler preciós. Al peu del parament un angelet sosté un retrat oval de Maria. Per l’extrem dret de l’escena fuig Satanàs, amb aspecte de faune. La posada en escena és completament barroca, amb teatralitat manifesta.
Amb la desitjable restauració del llenç subhastat de la Puríssima i l’estudi d’aquest altre llenç que conserven els mercedaris del Puig, disposem de dues obres signades que permetran sens dubte atribuir-li diverses obres fins ara considerades anònimes, possiblement, fins i tot alguna, en la mateixa ciutat de l’artista.
[1] Lot 123 del catàleg.
[2] González, B.: “Subastan un cuadro del siglo XVII de un pintor de Xàtiva”. Las Provincias, 12 de maig de 2021. La traducció de la inscripció seria: Basili Yago de Xàtiva ho va fer, ho va pintar…
[3] González, B.: “Mecenas de Xàtiva compran la ‘Inmaculada’ por la que nadie pujó”. Las Provincias, 3 de juny de 2021.
[4] Constituciones de la S. Y venerada celda de el glorioso padre S. Luis Beltrán, en el real convento de Predicadores de la ciudad de Valencia... En Valencia, por Joseph García, delante la Diputación año 1722.
[5] Catalá Gorgues, Miguel Ángel: Conventos y monasterios valencianos. Romeu editors. Disponible en Issuu.
 |
| Fot. Francesc Tormo |
Ahir dissabte vam presentar al Museu Parroquial de Montesa el llibre editat per l'Ajuntament Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). L'acte va córrer a càrrec de l'alcaldessa Analía Juan i del regidor de cultura i historiador Josep Cerdà.
La planta baixa del museu es va omplir i algunes persones seguiren l'acte des de la porta i la finestra del carrer. Gràcies a tots per vindre!
 |
| Fot. Francesc Tormo |
Recordem que el llibre es pot adquirir al preu de 10€ en l'estanc del carrer de Sant Vicent núm. 21. Si trobeu l'estanc tancat podeu preguntar en el bar d'enfront, ja que els propietaris són els mateixos.
La casa de subhastes Ansorena ha publicat a primeries de juny el catàleg on surt a la venda un parell de tauletes, provinents possiblement del banc d'un retaule desballestat, on s'atribueixen sense fonament al "Mestre de Xàtiva". Avui (dimarts dia 8) el diari Levante ho publicava.
Aquestes dues obretes són velles conegudes. En 2018 ja les havia tret a subhasta la casa Hampel de Múnich. Aleshores ja vaig advertir que eren obres de Nicolau Falcó:
Una missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó
Un detall de la Missa de Sant Gregori el vaig fer servir
en aquest bloc per a il·lustrar un tema d'arquitectura gòtica:
L'Ajuntament de Montesa presentarà el llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX) el dissabte 19 de juny de 2021, a les 20 hores, al pati de la Casa de les Monges (vora el Museu Parroquial), carrer de Santa Bàrbara número 8.
El llibre es podrà adquirir en la presentació i a partir de dilluns següent en l'estanc de Montesa (carrer de Sant Vicent número 21) al preu de 10 €.
141 pàgines amb més de 120 fotografies a color.
