Un retaule renaixentista a Langa del Castell

 

Sta. Bàrbara

 

L'església de Langa del Castell començà a construir-se el 1609 i constitueix un dels temples més peculiars del barroc aragonès. L'edifici substituí l'església medieval, la qual es trobava encara en l'interior de la fortalesa. D'aquell temple antic provenen alguns retaules que es traslladaren a l'obra nova i que encara hi podem admirar.

 

Mestre de Langa. Retaule major de St. Pere. Vers 1430

Aquests retaules serien el major, atribuït al Mestre de Langa vers 1430, i també, el de Sant Roc, amb un conjunt de taules del segle XVI que s'aixoplugaren al segle XVII amb un bastidor barroc. La segona obra està pendent d'una restauració que recupere la policromia enfosquida pels segles. Els dos retaules esmentats fan del tot recomanable una visita a l'església de Sant Pere Apòstol de Langa si sou amants de la pintura sobre taula dels segles XV i XVI.

 

Adoració dels pastors. Segle XVI

 

Mentre recorríem la nau de l'església fent fotografies a dues obres tan interessants, ens advertiren que al cor elevant hi havia més pintures... i allà que vam pujar. 

En efecte, al terra, vam trobar alguns llenços barrocs emmarcats i recolzada en el mur una taula més menuda que per la decoració, ja de lluny la vam datar al segle XVI. Es tracta d'una Adoració dels pastors. En baixar, vam continuar admirant les obres de l'edifici i en una estança immediata al presbiteri, la qual permet l'accés a la sagristia, vam veure més restes pictòriques del segle XVI, les quals pensem que pertanyen al mateix retaule desballestat que la taula que acabem d'esmentar dipositada al cor alt. 

 

Retaule de les santes màrtirs

 

Es tracta del carrer central del retaule, amb tres santes màrtirs i dos medallons. Les tres santes sostenen la palma del martiri. Un moble al davant ens va impedir identificar-les, però la de la dreta, amb seguretat, es tracta de santa Bàrbara.

 

Sta. Bàrbara. Segle XVI

 

Aquesta obra renaixentista del segle XVI, restaurada convenientment, enriquiria i faria més atractiu si cap el patrimoni artístic de Langa del Castell. El Govern d'Aragó es troba per una banda amb un país en gran part despoblat i per l'altra amb un patrimoni artístic riquíssim que a poc a poc va recuperant. 

 

 

 

 

L'1 d'agost i sant Feliu de Girona

 

El primer dia d'agost la ciutat de Girona celebra la festivitat del seu patró: sant Feliu. L'advocació compta a la ciutat amb una basílica romànica-gòtica imponent, temple que fou el principal de la ciutat fins que no es contruí la catedral. En les tres ocasions que he sojornat a Girona sempre he trobat la basílica oberta a les vesprades i he entrat a visitar l'escultura de Sant Feliu, amb la palma del martiri en una mà i el llibre obert en l'altra. És obra de l'escultor Joan d'Aragó de primeries del segle XVI. En l'altra nau una capella conserva el sepulcre gòtic de sant Narcís, sant Narcís el de les mosques, que és una obra cabdal en l'escultura funerària medieval. 

Més amunt de la basílica trobem la catedral, amb una escalinata de pel·lícula i un museu catedralici més que interessant. Passejar pels carrers medievals de Girona és com tornar a recórrer escenaris fòssils de segles passats.

Més amunt encara hi ha un altre museu imprescindible: el d'Art. Crec que és el museu amb pintura medieval que més m'agrada de Catalunya. No és només el contingut, que també; però l'edifici i els carrers que l'envolten també acompanyen. Entre moltíssimes obres es custodien diverses taules del retaule dedicat a Sant Feliu i Sant Narcís que va pintar Joan de Borgonya. L'obra fou desmuntada en 1936 i les peces esperen el dia gran de reunir-se i poder tornar a conformar aquell gran retaule que va romandre unit fins fa menys de cent anys. Es tracta d'una obra perfectament documentada.

 

Joan de Borgonya: Predicació de sant Feliu a Girona

Joan de Borgonya: Empresonament de sant Feliu

El pintor germànic Joan de Borgonya ha estat documentat pintant a València, Oriola, Barcelona, i Girona. La Seu de València conserva unes taules procedents del retaule de Sant Andreu que hi havia a l'església del Miracle. 

Peça escultòrica del retaule de Girona