 |
Font de l'Assut. Barbastre
|
La riba esquerra del riu Vero és generosa en aigües en passar per la ciutat de Barbastre. Des de la plaça de Guisar (el guixar?) on deixem el cotxe fàcilment a l'aparcament municipal del Portell trobem de seguida l'oficina de turisme, allotjada al Moliné. A esquenes del Moliné es conserva un partidor amb estellador, al qual arriba encara l'aigua d'una séquia. Des d'ací mateix, pel carrer de les Fonts avall, arribarem a la font de l'Assut, del segle XV. És una font mural que recull la tradició escultòrica medieval funerària, especialment en la secció central. El conjunt escultòric ha estat refet perquè gran part de la pedra original no ha resistit pel fred dels hiverns del Somontà i les riuades, el sediment de les quals arribà fins i tot a soterrar el monument.
La font està presidida per l'escut de la ciutat. Es tracta d'armes parlants. Cinc escudets amb els pals d'Aragó i el rostre frontal d'un home barbat. L'arquet que protegeix el blasó municipal, refet, no sé fins a quin punt reflecteix les restes que s'hi conservaven, ja que les boles decoratives cal datar-les al primer quart del segle XVI (gòtic final). En aquestes comarques aragoneses prepirinenques podem trobar-ne, per exemple, als arcs de l'atri de la Seu de Roda de Isàvena.
Just a la vora, però més enfonsada, hi ha una segona font secundària que segurament tenia la funció d'abeurador de les cavalleries. Conserva una inscripció a sobre on llegim: AYUNTAMIENTO REPUBLICANO FEDERAL 1872-1874. Els republicans, els pocs anys que van arribar a governar, no van perdre el temps i feren obres hidràuliques com aquesta o una quantitat ingent d'escoles públiques durant la II República.
Riba avall, no gaire lluny, trobem la font de Sant Francesc. S'anomena així perquè es troba al peu del convent i el pont del mateix nom.
 |
Jacques de Guertch & Juan d'Araçil, 1553. Font de Sant Francesc. Barbastre
|
Aquesta font repeteix la mateixa estructura que l'anterior però canvia l'estil pel renaixentista. És obra documentada l'any 1553, amb disseny de l'escultor francès Jacques de Guertch amb la col·laboració del pedrapiquer del país Juan d'Araçil. L'encàrrec del Consell de la ciutat fou dut a terme amb pedra blanca de Fonz. Tornem a trobar l'escut de Basbastre presidint el monument, en aquest cas, sostingut per un parell d'àngels.
Als extrems de la base del retaule major de la Seu de Barbastre tornem a trobar el blasó municipal (vers 1560). Un fragment d'aquest basament es va adquirir a la filla de l'escultor valencià Damià Forment, ja difunt; i un deixeble seu continuà part de l'obra nova.
La font de Sant Francesc és un compendi d'ornaments que semblen extrets d'algun tractat d'arquitectura del segle XVI. Trobem motius a candilieri i altres elements decoratius que sovint trobem als retaules renaixentistes, tant de fusta com de pedra, o fins i tot com elements accessoris en pintures de l'època.
En les immediacions d'aquesta font (a la plaça de Sant Antoni) podem trobar altres edificis hidràulics remarcables, com són uns banys àrabs que conserven dos caps de lleó de pedra que abocava aigua per la boca. Però aquests banys de Barbastre no són visitables. Prop dels banys àrabs se situava una de les tres portes d'accés a la ciutat islàmica: la Porta dels Banys.
