dilluns, 6 d’abril del 2015

El nou museu de Santa Clara de Gandia



La setmana passada vaig visitar la nova sala de Santa Clara dels museus municipals de Gandia. Les obres de les monges clarisses d'aquella ciutat manifesten el poder econòmic i el gust artístic dels Borja, fundadors i patrons del convent. No es tracta del típic museu local ple d'andròmines, sinó d'un petit museu amb obres de primer ordre i un muntatge museogràfic digne: Vicent Macip, Joan de Joanes, Paolo de San Leocadio, Nicolau Falcó, Josep de Ribera... tot dosificat amb diverses escultures i peces d'orfebreria.


El tresor artístic de les clarisses de Gandia ha estat posat a la fi a disposició dels gandiencs i del públic que sap apreciar l'Art. Si cap, el conjunt és més interessant encara perquè romania ocult en la clausura, fora de l'abast de la majoria dels historiadors de l'Art. Modernament, Ximo Company va esmentar algunes obres i especialment en coneixíem moltes per un parell de llibres publicats per Vicent Pellicer. L'Art de Gandia està d'enhorabona.
Mentre els de la Safor ja tenen visitable aquest llegat artístic valuós que les clarisses han conservat segle a segle, els xs. tenen l'enorme problema del convent de X. I no vull parlar ara de l'edifici, sinó de les obres artístiques del convent de Santa Clara de X. que es troben emmagatzemades al convent de Canals.
La visita al museu de Gandia m'ha fet reflexionar novament sobre les obres de les clarisses de X, sobre el seu retorn desitjable a la nostra ciutat (més si tenim en compte que està declarat BIC) i sobre la necessitat de tenir també un Museu de Santa Clara a X. que podria ocupar el refetor i el dormitori convenientment restaurats. 
Aleshores, això, només serà possible amb regidors de la cosa pública amb trellat i una mica de lletra, no cal gaire, però sí una mica.

diumenge, 5 d’abril del 2015

La vera història del braç-reliquiari de Sant Jordi


El rei Pere III el Cerimoniós era un devot col·leccionista de relíquies. Les que més desitjava eren les de Sant Jordi, el patró dels seus reialmes. La seua cosina Elionor, filla de l'infant Pere d'Aragó, arribà a ser la reina consort de Xipre, esposa de Pere I. Quan la reina Elionor va enviudar, les relacions amb el seu fill Pere II de Xipre no van ser gaire bones. Potser per això Elionor va regalar al seu cosí una de les relíquies que més podia desitjar i que pertanyia als monarques xipriotes: el braç dret de sant Jordi.
La reina Elionor és esmentada per Jaume Roig en l'Espill, per Francesc Eiximenis en lo Crestià i per Bernat Metge en Lo Somni.
El treball d'orfebreria ha estat atribuït a Pere Bernès, argenter de Pere III. En un extrem trobem a una banda l'escut del monarca i a l'altra el de la reina xipriota, el qual conté les armes dels reis xipriotes i les del desaparegut regne croat de Jerusalem, del qual eren hereus nominals. 
Més detalls d'aquesta peça d'orfebreria ací:  





dissabte, 4 d’abril del 2015

Els camins del grial

Exposició a l'Almodí de València



Fins a juny de 2015. Només entrar ens esperen uns audiovisuals concentrats a l'entrada-sortida, el volum dels quals és bastant molest durant tota la visita, com si fos un bar de carretera amb diversos televisors. Bàsicament, el que l'interessarà de l'exposició a un historiador de l'Art, deixant de banda la quincalla grialera estil Indiana Jones, és una sèrie de peces magnífiques (pintura, escultura, orfebreria...) reunides al voltant del tema de l'eucaristia a través del temps. Trobareu per tant, una bona col·lecció de Sants Sopars i de Salvadors eucarístics.
En principi, he anat dijous sant només per admirar de bell nou la taula de Sant Pere de Morella pintada per Joan Reixach; però pel mateix preu (l'entrada és gratuïta) veiem obres de Joanes, Vicent Macip, Ribalta, Vicent López...
En la secció de calzes, arrenglerats com si es tractés d'una parada militar per a revistar tropes, m'he trobat amb el copó del Papa Borja Calixt III que pertany a la Seu de X. I en l'armari de relíquies, el braç de Sant Jordi, obra d'orfebreria que reverencie des que vaig redactar la fitxa per al catàleg de la LLum de les Imatges d'Alcoi 2011.    
Si passeu per la porta, entreu i feu un colp d'ull, malgrat que el calze que a València diuen que és el bo, no el trobareu, haureu d'anar a la Seu.