Valentí
Garcés i Tadeo fou un pintor ceràmic valencià del segle XIX. Va nàixer l’any
1801 i en 1883, als 82 anys d’edat, encara estava en actiu perquè va pintar el
plafó datat de sant Antoni Abat que podem veure exposat al Museu del taulell
d’Onda, obra que va signar amb les inicials V. G. Amb
les mateixes inicials signà també, més discretament, el plafó de sant Vicent
Ferrer de Vilallonga. A més
de ser un pintor prolífic i desenvolupar tasques de direcció a la fàbrica, va
ser pare del també pintor Manuel Garcés i López nascut en 1820, propietari de
la fàbrica La Valenciana de Garcés i Novella a Onda.
En
les primeres obres de Valentí Garcés el perfilat del dibuix és bastant marcat,
encara que amb el temps anirà diluint-se, mentre que la pinzellada esdevindrà
cada vegada més solta i llarga. Al mateix temps anirà abandonant els colors
grocs, marrons i verd oliva que predominen inicialment per donar pas a les
tonalitats rosades en l’etapa final. Els trets dels personatges romandran
invariables durant tota la trajectòria pictòrica. Dibuixa els ulls ametlats i
aquosos amb parpelles pesades, i els cabells són ondulants i espessos.
Va
començar a treballar a la Reial fàbrica de taulells de València, cosa que es
desprèn d’un parell d’obres inserides al sòcol de l’església del Salvador de
Cocentaina, concretament amb les escenes de la Sagrada Família al Taller i la
Malaltia de sant Josep. D’aquesta
etapa jovenívola del pintor seria el plafó (4x3) del Patriarca sant Josep que
trobem al carrer Major de Sagunt. La figura del sant Josep de Morvedre
és una mica més primitiva que la del fuster de Cocentaina, però ens trobem ja
davant un model definit de l’advocació que l’artista perllongarà al llarg dels
anys. Esmentem a tall d’exemple els plafons de sant Josep del Museu d’Alcoi,
els dos de Cullera (un en companyia de sant Antoni Abat), el del Museu de
ceràmica de València (acompanyat de sant Vicent Ferrer), el de l’interior d’una
casa de X.
o el Primer dolor de sant Josep d’Almedíjar.
L’estil
del sant Josep saguntí és deutor encara de les obres produïdes a darreries del
segle XVIII i començaments del XIX. Advertim certa influència de Joan Bru en
les flors de la vara del sant, però també algun dels trets que després
caracteritzaran l’obra de Valentí Garcés, com les pinzellades dels núvols que
recorden el traçat d’un retolador.
La
Casa de Lluís Guarner a Benifairó de les Valls conserva un plafó ceràmic (5x5)
dedicat a la Mare de Déu del Bon Succés que està datat l’any 1831. Es
tracta de l’advocació que ostenta el patronatge de Benifairó on té dedicada una
ermita i també es patrona de Morvedre. El
pintor s’inspirà possiblement en algun gravat de la imatge antiga. Dos àngels
sostenen els raigs de la diadema de la corona de Maria, la qual subjecta el
ceptre del poder reial i el xiquet al braç. La imatge levita sobre núvols i
dues floreres delimiten l’escena, completada per sis emblemes de la lletania
lauretana: el sol i la lluna, la font i la torre de David, la palmera i el
xiprer. D’uns anys anteriors seria el plafó de Ntra. Sª de la Seo de San Felipe (7x5, laterals partits) que hi ha
a l’exconvent de Sant Onofre el Nou de X.
El
plafó de Lluís Guarner recorda altres obres d’advocació mariana del pintor
Valentí Garcés com la Divina Aurora (4x3) de Polop de la Marina, Ntra. Sª de la
Fos de Guadalajara (5x4), la Mare de Déu del Carme de 1840 (6x5) a Guadassuar,
la Mare de Déu de la Salut (4x3) de la Font d’En Carrós i alguns plafons
dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats, com el de Cortes d’Arenós (3x3,
lateral dret partit), el de 1859 de la façana del Museu de l’Almodí de X.
(11x7) o el d’estil tardà, més decadent, d’Ondara (4x3) en l’etapa final dels
anys 70-80, caracteritzada pel predomini de les tonalitats de color rosat.
La
importància del plafó de la Casa de Lluís Guarner rau en el fet que és el més
antic datat que hem localitzat a data d’avui entre l’allau d’obres que li hem
atribuït a l’artista. Immediatament posteriors serien el sant Roc (3x3,
laterals partits) de 1832 que hi havia a Benissanó i la Mare de Déu dels
Desemparats (5x3) de 1835 que hi havia al Forn de les rajoletes d’Alzira. Els
darrers dos plafons datats i localitzats serien el sant Antoni Abat (4x3) de
1881 a Novelda i l’adés esmentat sant Antoni signat en 1883 al Museu d’Onda.
Aquestes
dues obres de Sagunt i Benifairó de les Valls són imprescindibles per tal de
comprendre l’inici i l’evolució tècnica i estilística del pintor Valentí Garcés
i Tadeo.
