dissabte, 18 de novembre del 2017

cARTipàs 8: Un retaule de la Santa Creu del Mestre de X.

UN RETAULE DE LA SANTA CREU
DEL MESTRE DE X.

Josep Lluís Cebrián i Molina
Beatriu Navarro i Buenaventura


1. Constantí i Sta. Elena amb la Vera Creu. Col. particular


L’historiador nordamericà Chandler Rathfon Post publicà en A History of spanish painting una fotografia de l’Exaltació de la Vera Creu del Mestre de X. (1941, vol. VIII-II, fig. 341), que veié a Magdeburg, a la col·lecció Grotkass [fig. 1]. La taula formaria part d’un retaule dedicat a la Santa Creu o a Santa Elena. L’escena conté l’emperadriu Elena presentant la vera creu al seu fill l’emperador Constantí. El cap de Constantí també està envoltat per l’aureola de santedat, perquè “Constantí el Gran” fou considerat el primer emperador romà convertit al cristianisme. Als peus de la parella imperial un àngel agenollat sosté també la creu. És el mateix àngel que va indicar a Elena on trobaria les relíquies de Crist a Terra Santa. Constantí i Elena se’ns mostren ricament abillats, a l’estil dels reis medievals de darreries del segle XV. Mentre ell sosté el ceptre del poder terrenal, Elena porta els tres claus de la creu que representen la resurrecció de Crist i el poder sobre la mort. Un antecedent d’aquesta santa, uns anys anterior i més humil, és la versió del pintor que trobem en la polsera del retaule d’En Guerau Ripoll de Castellverd i Sanç [fig. 2].


2. Sta. Elena. Retaule d'En Guerau. X.


Recentment s’ha subhastat a la galeria Christie’s de Nova York dues taules amb escenes de la llegenda de la Santa Creu (31 oct. 2017, lot 67): el Combat entre Cosroes i Heracli (74,3 x 71,8 cm) i la Restitució de la Creu per l’emperador Heracli (84,8 x 72,1 cm) [fig. 3 i 4]. Al catàleg de la subhasta figuren simplement com taules d’escola valenciana del segle XV i també desconeixen la procedència. Únicament s’apunta que havien estat venudes (com anònimes) l’any 1996 a Sotheby’s de Nova York.

Es tracta clarament de dues obres de la producció de l’anomenat Mestre de X., al qual les atribuïm, i les datem vers 1495. Són d’estil idèntic al de les cases de la predel·la del retaule de Sant Feliu de X., dedicades a la Passió i Mort de Crist, amb una cronologia paral·lela. 


3. Combat del príncep de Pèrsia i l'emperador Heracli. En el comerç

4. Heracli restitueix la creu a Jerusalem. En el comerç


Els brocats amb la combinació dels colors blau i roig sobre daurat, és similar al que podem trobar en altres obres del mestre, com és el cas de la predel·la esmentada del retaule de X. Hi trobem els mateixos barrets que s’amuntonen o els cascs lluents dels militars. Les arquitectures ja són bastant esquemàtiques, d’aspecte metàl·lic; de forma que l’obrador del pintor s’endinsarà en pròximes obres a una nova fase estilística que la historiografia ha anomenat artificiosament “Mestre d’Artés”.

No hi ha dubte que les dues taules subhastades provenen d’un retaule dedicat a la Santa Creu. Possiblement el retaule es va desmuntar per tal de vendre les peces per separat, cosa que facilitava la venda i augmentava els guanys. I almenys quatre taules germanes més podrien trobar-se també en col·leccions dels Estats Units de Nord Amèrica. Pensem, a més, que la taula de Constantí i Elena publicada per Post, podria pertànyer a aquest retaule desmembrat. És evident que el Mestre de X. podria haver pintat més d’un retaule dedicat a la Santa Creu, però la sospita d’un origen comú és raonable. Aquesta taula estaria situada al carrer central, mentre que les dues recentment subhastades es trobarien en el carrer de la dreta [fig. 5].

La taula del combat entre el fill del rei Cosroes de Pèrsia i l’emperador Heracli situa els dos personatges lluitant sobre un pont que creua el riu Danubi. La llança d’Heracli es clava en el pit del príncep persa. Sobre els caps del soldats d’Heracli veiem les tendes de campanya del l’exèrcit de l’emperador. Una creu decora una de les tendes militars; i una creu s’apareix en el cel del campament anunciant la victòria dels cristians. El fill de Cosroes i Heracli havien acordat que lluitarien ells sols i qui guanyés seria el líder de la milícia del perdedor, de manera que no correria inútilment la sang de milers d’homes. Els rostres dels soldats d’aquesta taula pertanyen al repertori del Mestre de X. i per no citar més obres, els podem trobar en l’adès esmentada predel·la xa. La ciutat fortificada i el pont arquejat sobre el qual lluiten els protagonistes també pertany al repertori de l’obrador.

La restitució de la Creu a Jerusalem rescatada per Heracli recull l’escena final d’un altre episodi de la Llegenda Daurada. El seguici arribà a la mateixa porta de la ciutat per on havia entrat Crist els dies anteriors a la Passió. Heracli tornava la creu a la ciutat santa, però acompanyat de tota l’ostentació imperial. Davant seu les dovelles de l’arc de la porta caigueren fent un mur de carreus que l’impediren el pas. Aleshores va aparèixer un àngel portacreu i li digué: Quan el rei del cel poc abans de la Passió va entrar per aquesta porta no ho va fer com un rei, sinó modestament, cavalcant sobre una burreta i fent exemple d’humilitat. L’emperador llavors començà a plorar, descavalcà, i es desvestí de les robes règies. Entrà en Jerusalem a peu i en camisa, sostenint el fragment de la creu que havia recuperat a Pèrsia. A esquenes d’Heracli, el pintor ha reduït el seguici imperial als tres personatges del primer terme i al darrere només suggereix la resta de dignataris amb una aglomeració de barrets que omet els rostres. Aquests tres dignataris principals els trobem sovint en escenes del taller que representen el Judici de Pilat.

Pel que fa a la resta d’escenes en parador desconegut del retaule, podem identificar-les en altres conjunts pictòrics dedicats a l’advocació. Per exemple, en un retaule del gòtic internacional, pintat vers 1400, que exposa el Museu de Belles Arts de València, provinent del convent dominic d’aquella ciutat. 

Al carrer esquerre hi trobem:

- Soterrament del Pare Adam al Gòlgota.

- Visió i victòria de Constantí.

- Santa Elena descobreix la Vera Creu.

I en el carrer de la dreta:

- Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli.

- Mort de Cosroes rei de Pèrsia.

- Heracli restitueix la Santa Creu a Jerusalem.
 


5. Hipòtesi sobre el retaule


Deixem en negreta les escenes que tenim i la resta serien les taules del Mestre de X. que caldria localitzar per a poder completar el retaule. Pel que fa al carrer central, l’espina contindria un Calvari, davall hi hauria un Judici Final i baix l’Exaltació de la Santa Creu (Constantí i Elena) publicada per Post. Trobem una taula del Judici Final en el retaule del Museu de Belles Arts de València, i la trobem de bell nou al retaule de la Santa Creu que els pintors Martí Bernat i Miguel Ximénez contractaren en 1481 per a l’església de Blesa, en l’Aragó, actualment al Museu de Saragossa. Aquesta podria ser a grans trets la distribució del retaule que reconstruïm.

Pel que fa a l’origen d’aquesta obra del Mestre de X., sense documentació ni dades sobre les tres taules conegudes, és impossible determinar-lo. A X. hi hagué una confraria de la Vera Creu en l’església dels dominics, institució religiosa reservada només a cavallers, ciutadans i generosos, amb els estatuts aprovats en l’any 1333. L’esglesiola de la Torre de Canals, construïda al segle XIV, també està dedicada a la Santa Creu i tingué un retaule major medieval, del qual encara sobrevisqué la taula del Calvari en el retaule escultòric barroc fins 1936; obra pictòrica sobre la qual no se sap res. Finalment, a la ciutat de València, hi hagué una església parroquial medieval dedicada a la Santa Creu. El temple patí una reforma barroca al segle XVII i vers 1842 fou enderrocat. Res no se sap, tampoc, del seu retaule major medieval.

L’obrador del Mestre de X., en la seua tercera i darrera fase (l’anomenat Mestre de Borbotó), tornaria a pintar Constantí i Santa Elena [fig. 6]. Es tracta doncs d’una versió més tardana i senzilla; lluny ja del tractament medieval, el pintor es troba influenciat, en la mida de les seues possibilitats i l’edat avançada, per l’estil renaixentista. Tot, en un procés d’hibridació dels estils gòtic flamenc i italià renaixentista que patiren la majoria de pintors valencians durant el primer quart del segle XVI. Aquesta taula de la “fase Borbotó” del taller és la central d’una predel·la de cinc cases amb parelles de sants que segons s’ha publicat provindria de Bocairent.


6. Exaltació de la Sta. Creu (fase Borbotó). Col. particular

Per saber-ne més:



CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2007): “Calvari”, dins Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi, X., 2007. Calálogo. València, Generalitat, pàg. 382-385. En Disponible en https://www.academia.edu/2499844
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): “Les taules del Mestre de X./Artés/Borbotó a l’església de Palau-solità”. Terme, 29, pàg. 107-117. En Disponible en https://www.academia.edu/12134881
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de X. i una predel·la del Mestre d’Altura”, dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a X. Actes de les VII Jornades d’Art i Història 3, 4 i 5 d’agost de 2015. X., Ulleye, pàg. 139-153. En Disponible en https://www.academia.edu/30107619
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2016): “Vicent Macip aprenent de Mestre de X.: El retaule de Santa Anna de Cocentaina”. Al¬berri, 26, pàg. 171-187.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a X.. Segles XIV-XVI. X., Ulleye. Una mostra en https://www.academia.edu/33382070



Baixeu-vos el quadernet en PDF d'aquest cARTipàs 8 en ACADEMIA.EDU:





cARTipassos anteriors



CARTIPÀS 1 (2009): Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca. Centre d’interpretació.
CARTIPÀS 2 (2010): Palau de la Senyoria. Alfara del Patriarca. Informe historicoartístic.
CARTIPÀS 3 (2016): El plafó de Sant Onofre anacoreta de l’Alcúdia de Crespins.
CARTIPÀS 4 (2016): Una nova obra de Gaspar Requena. A propòsit de la peça del trimestre  del Museu de la Seu de València.
CARTIPÀS 5 (2016): Una Davallament de Gaspar Requena
CARTIPÀS 6 (2017): Un nou retaule renaixentista a la Seu de València
CARTIPÀS 7 (2017): Dues obres de Valentí Garcés al Camp de Morvedre





Academia.edu: https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Academia.edu: https://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina


ART I PATRIMONI: http://artpatrimoni.blogspot.com.es


Taulelleria valenciana: https://www.facebook.com/taulelleriavalenciana

divendres, 6 d’octubre del 2017

La taula de Sant Bru de Joan de Joanes

Joan Macip. St. Bru. MNAC

La taula de Sant Bru del pintor Joan Macip (Joan de Joanes) és l'obra de la setmana al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Aquesta pintura fa parella en el Museu Nacional amb la de Sant Vicent Ferrer. Totes dues pertanyien a un petit retaule dedicat a Sant Sebastià en la Cartoixa de Valldecrist (Altura) en companyia de la taula titular i d'altra de Santa Anna. Les taules disperses de Sant Bru i Sant Vicent Ferrer foren adquirides pel Museu d'Art de Catalunya en 1904.
En aquesta obra de la setmana del Museu el sant cartoixà del silenci sosté un crucifix  en una mà i un llibre a l'altra. El text recull dos fragments de l'Espístola de Pau als romans, en una cal·ligrafia acurada i bella, com només sabia fer el gran pintor del renaixement valencià. 

Epístola de Pau als romans


dijous, 5 d’octubre del 2017

Jo sense sol i tu sense fe...


JO·SENSE·SOL
I·TV·SENSE·FE
NO·VALEM·RES

Rellotge de sol de la casa de la conreria. 
Monestir cistercenc de Santes Creus.
Aiguamúrcia. CATALUNYA
 


dissabte, 30 de setembre del 2017

¡Oh mundo, pues que me matas!: El Castell de Garcimuñoz


El Castell de Garcimuñoz crida l'atenció del viatgers que transiten per l'autovia Madrid-València a l'altura de L'Almarxa. La fortificació anomena també la petita població que l'acompanya.
Aquest castell, que gairebé fou un palau fortificat, és famós per estar lligat històricament a don Juan Manuel, personatge que el va habitar i també perquè en les immediacions va ser ferit de mort Jorge Manrique, el més gran poeta medieval de la llengua castellana. Entre les robes del poeta difunt van trobar un parell de cobles que començaven: «¡Oh mundo!, pues que me matas...» Transcorria la segona meitat del segle XV i aleshores s'esdevenia la guerra de Successió de la corona castellana entre Juana la Beltraneja i Isabel I.
Manrique fou l'autor de las coplas a la muerte de su padre, amb les quals:
Dejónos harto consuelo su memoria...

Les fotografies que acompanyen aquestes ratlles les vaig realitzar en l'estiu de 2007. En els darrers anys s'ha realitzat en l'interior de la fortalesa una intervenció arquitectònica anacrònica que ha provocat polèmica. Res a veure amb l'encertada restauració del veí castell de Belmonte.







dissabte, 16 de setembre del 2017

El convent de la Santa Creu de Villaescusa d'Haro

2017

Segon lliurament d'aquesta trilogia sobre el patrimoni artístic castellano-manxec situat en les immediacions de la carretera que va des de l'Almarxa a la Mota del Cuervo. Aquesta carretera tranquil·la que naix de l'autovia València-Madrid, a banda de gira-sols, vinya i cereals, ens ofereix alguns monuments que mereixen detindre's i visitar-los. Ací només esmentarem un monument per població.
En el post anterior tractàvem sobre el castell de Belmonte i molt prop trobem la vila de Villaescusa d'Haro, on destaca l'església conventual dels dominics, restaurada durant els darrers anys. 

2017

2012

En l'estiu de l'any 2012 l'església de la Santa Creu es trobava en curs de restauració, sense haver arribat a cobrir encara la nau. En l'estiu de 2017 les obres del temple estan acabades i la nau resta coberta amb una solució de disseny modern. Es tracta d'una església renaixentista, l'única part del convent dominicà que ha sobreviscut. Hi destaca la portada d'arc de triomf, la qual encara conserva la majoria de les escultures originals. En l'interior destaquen les capelles laterals. Per algun racó de l'edifici apareixen encara alguns elements arquitectònics amb reminiscències del gòtic tardà del segle XVI. 
En passar per la carretera s'albira l'altura considerable de l'edifici, a l'altra banda de les cases del poble, darrere de l'església parroquial i prop del poliesportiu. 
Pròximament parlaré del castell de Garci-Muñoz, possiblement la fortalesa més literària de Castella-La Manxa.

2012

2012

dilluns, 11 de setembre del 2017

"Una sin par". La fortalessa del marqués de Villena a Belmonte

En l'any 1456 el marqués de Villena, Juan Pacheco, començà a construir el castell de Belmonte. Sobre la porta d'entrada encara es conserva la figura d'un herald amb els escuts dels Pacheco i els Portocarrero. El marqués de Villena era un dels nobles castellans més poderosos de l'època del rei Enric IV. La fortalesa de Belmonte és un veritable palau fortificat, amb planta estelada. Hi destaca un conjunt notable d'enteixinats que enriqueixen el sostram de diverses estances i la decoració gòtica de la capella.
L'edifici defensiu i nobiliari es va degradar durant la Guerra de Successió del segle XVIII quan serví de base militar, i en el segle XIX durant la Guerra del Francès, moment en el qual va realitzar funcions penitenciàries. 
A la segona meitat del segle XIX, durant el regnat de l'emperador Napoleó III de França, la seua esposa, l'emperadriu Eugènia de Montijo, propietària titular del castell, va realitzar diverses obres de reconstrucció en estil historicista, a càrrec de l'arquitecte Sureda.
L'any 2005 vaig visitar l´'interior del castell de Belmonte i vaig tenir l'oportunitat de realitzar un reportatge fotogràfic. Aleshores era un monument destartalat d'interiors apuntalats. El vaig tornar a visitar la setmana passada i cal felicitar el restauradors. Un monument medieval i romàntic recuperat per al patrimoni artístic de Castella-La Manxa.

Visita recomanada per Art i Patrimoni. 


2005

2017






2005

2017
2005

2017

Decoració de la capella

dissabte, 2 de setembre del 2017

El mercat modernista de Colom a València


El Mercat de Colom de València, obra de l'arquitecte Francesc Mora, és l'edifici modernista més gran i important de la ciutat. Recordem que l'estació del Nord del ferrocarril és estil sezession i això és una altra història. No debades es tracta d’un dels monuments més visitats, sempre amb presència de turistes.

La decoració ceràmica, amb abundància de trencadís, conté elements al·lusius a la riquesa agrícola de la terra valenciana. Hi trobem també representats els productes que es venien al mercat: els del camp i els de la mar. L’arquivolta de la porta principal és plena de carrancs.

La comarca de l’Horta, ja des de darreries del segle XIX, comptà amb diversos mercats municipals, molt més modestos que aquest, els quals també feren servir la nova arquitectura del ferro per a construir edificis que milloraven la venda diària al detall. Això permeté que els venedors i el públic deixaren de patir les inclemències de l’oratge i els productes a la venda tingueren millor conservació. Han subsistit, per exemple, el mercats de ferro de Tavernes Blanques, el de Burjassot i el de Montcada. La Ribera Alta és una altra comarca amb mercats municipals d’arquitectura ressenyable, com per exemple el de Carlet i el de Castelló. Fins i tot després de la Guerra d’Espanya, durant el franquisme, es construïren alguns mercats d’arquitectura interessant, com el de Xàbia a la Marina Alta.

No totes les ciutats però, tingueren la sort de comptar amb ajuntaments dignes, que estigueren a l’alçada de construir un mercat municipal monumental. I pitjor encara incapaços també d’aixecar més tardanament ni que fos un mercat municipal funcional a l’estil dels que gaudeixen Canals (la Costera) o Quart de Poblet (l’Horta Sud).





.