dijous, 4 de febrer del 2021

El llibre TAULELLERIA DEVOCIONAL D'ALCOI gratis en PDF

 

Ja podeu descarregar-vos complet en PDF el nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi. El trobareu a la pàgina web del Museu Arqueològic d'Alcoi Camil Visedo Moltó. Punxeu en les fotografies per tal d'accedir. 

Si us agrada l'obra podeu adquirir l'edició en paper. 

 


 

dijous, 31 de desembre del 2020

El molí de vent de la Font de la Figuera

 

Estiu 2020

 

El molí de vent de la Font de la Figuera és un dels monuments de la comarca més desconeguts. A falta de datar-lo documentalment, sembla més antic que els molins de la Marina o el de Puçol, bastits ja tardanament al segle XIX. La tipologia també és molt diferent als molins de la veïna Castella.

Situat en un altet que afavoreix l'aprofitament dels vents, prop del restaurant de l'antiga carretera, encara conserva la porta i uns finestrons, malgrat que ha perdut l'alçada original. Aquest edifici antic, únic en la comarca, mereixeria un futur digne i una alta consideració en el patrimoni arquitectònic de la Costera.  

dimarts, 22 de desembre del 2020

Guia desficiosa de la Costera

Calvari de Montesa

La Mancomunitat de la Costera acaba de pujar a la xarxa el seu nou web turístic turismelacostera on podeu llegir i descarregar-vos en PDF la nostra Guia desficiosa de la Costera, en la secció "et proposem".

El web turístic de la Mancomunitat és un luxe i la maqueta de la Guia desficiosa de la Costera un altre.

Bon Nadal i bones festes!

dimecres, 25 de novembre del 2020

Al vostre abast l'article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia".

 


Ja podeu descarregar-vos en PDF el nostre article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia" publicat al núm. 40 de la revista Aguaits (IECMA). Es troba allotjat a racó.cat i acadèmia.edu.

divendres, 11 de setembre del 2020

La copona d'Albaida

Despús-ahir a la vesprada passejava pel nucli antic de la ciutat d'Albaida i de sobte, baixant per un carreró em vaig trobar amb una casa antiga, la façana de la qual conserva restes de decoració pictòrica antiga.

Quina alegria! un dels elements decoratius era la copona! El mateix entusiasme que quan era xiquet i jugava a la brisca a casa de l'àvia i apareixia l'as de copes en les cartes. Ni bastos, ni espases, ni ors... la copona inesperada (o potser desitjada) animava de colp el joc.

 

La copona va triomfar en l'art neoclàssic com element decoratiu. És cert que la façana de la casa d'Albaida conté encara decoració tardobarroca com els rocalls, però els trobem ja excessivament acartonats i en companyia d'altres elements decoratius neoclàssics com els medallons. La casa es decoraria passat l'any 1800 i poc. Una veïna es va acostar em veure'm fotografiar-la i em va dir que abans es veien millor els dibuixos.

Em va vindre a la memòria una casa que hi havia a l'Ènova, prop de l'església, que tenia tota la façana amb decoració pictòrica barroca i sants de mig cos. Per desgràcia la van pintar i els dibuixos del segle XVIII romanen ocults. 

La casa d'Albaida està en obres i possiblement la decoració antiga desapareixerà davall d'una bona capa de pintura nova. I serà una llàstima, perquè en terres valencianes ja no queden façanes de cases amb decoració pictòrica barroca o neoclàssica. Tot el que acaba desapareixent es desconeix. I així perdem a cada colp una part de la nostra Història, del nostre Art. 

Prop del llavador està la casa.


diumenge, 5 de juliol del 2020

Un Calvari del pintor Yáñez de l'Almedina a la Llosa de Ranes

La premsa diària electrònica publica avui un interessant article sobre la localització en el Museu del Prado d'una taula "perduda" que pertanyia a l'església parroquial de l'Almedina, pàtria de Ferrando Yáñez, el gran pintor renaixentista de la Manxa format a Itàlia. Durant molts anys treballà al Regne de València en companyia del pintor Ferrando Llanos, conformant una societat pictòrica. L'article és molt interessant: "La historia del retablo de Almedina desaparecido y del pintor republicano que lo salvó".
La lectura d'aquest article periodístic m'ha dut a la memòria el cas d'una taula del pintor que la historiografia especialitzada situa a la Llosa de Ranes. La taula va passar de la Llosa, per adquisició, a la col·lecció privada que el marqués de Montortal tenia a la ciutat de València. A hores d'ara es troba a Madrid. Per tant, és una història que res no té a veure amb la Guerra d'Espanya, època en que la taula ja es trobaria a mans privades. Recordem que per aquell temps, els marquesos de Montortal tenien casa a X. i Carcaixent.

Ferrando Yáñez de l'Almedina: Calvari de la Llosa de Ranes. Fot.: Catàleg "Los Hernandos...", 1998

És possible que el Calvari de la Llosa presidira un petit retaule del pintor. Podria tractar-se d'una obra d'art resultat del mecenatge dels Sanç, senyors de la població en el segle XVI. La taula pertany a la mateixa època que el retaule del Judici Final de la Seu de X., aquest sí, desaparegut en 1936.

dissabte, 27 de juny del 2020

Ponència: Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX


Presentaré una comunicació en les XII Jornades d'Art i Història que se celebraran a primeries d'agost de 2020: "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".

Vicent Camarlenc: Mare de Déu dels Desemparats. València, desapareguda

Sobre el pintor Vicent Camarlenc, vegeu en línia: