El professor de la Universitat de València Albert Ferrer i Orts ha publicat recentment l'obra Escrits sobre Art i patrimoni cultural, en dos volums. Un servidor ha escrit el pròleg del volum I i Josep Vicent Frechina signa el del volum II.
En aquests llibres Albert Ferrer recull la major part de la seua producció periodística des de darreries del segle XX fins als anys recents, apareguda en diverses publicacions digitals i en paper.
Pròleg
La publicació d’un llibre que recull més d’un centenar d’articles escampats per diverses revistes i diaris d’Europa i Amèrica durant vint anys és una bona notícia perquè conjura la dispersió de l’obra de l’autor i permet apropar-nos més fàcilment a la seua producció periodística i d’opinió.
En aquesta obra descobrim la vocació d’escriptor, més enllà de la d’historiador, del professor Albert Ferrer. D’una forma amena i directa, gairebé epistolar, ens apropa la seua visió del món sempre condicionada per la història de l’art i sovint embolcallada per temes quotidians. L’autor és un ciutadà compromès amb la societat i el país. És per això que afronta la situació social i política que a tots ens condiciona com en una veritable lletra de batalla. Ho fa des del seu punt de vista honest i àcid, sense defugir la polèmica, potser sempre incòmoda entre el moll i conservador món de la història de l’art. En llegir certs passatges d’Albert Ferrer m’ha vingut a la memòria «per l’esperit encès de defensa del patrimoni artístic» l’obra d’Elies Tormo Monumentos de la ciudad de Valencia en peligro de pérdida publicada en l’any 1944.
Però l’autor va més enllà en tots els aspectes i la seua inquietud social el porta a tractar qüestions d’actualitat com l’ecologia o l’urbanisme.
Entre les línies d’Albert albirem Meliana, el seu poble, i la comarca de l’Horta, un veritable país petit amb característiques culturals i lingüístiques pròpies; i un patrimoni artístic bastant desconegut perquè la propera ciutat de València tot s’ho menja. I més enllà de l’Horta la resta del País Valencià, de nord a sud, sempre present en l’univers investigador de l’autor.
La visió honesta, de vegades idealista i sovint escèptica d’aquest llibre el converteix en lectura obligada per als estudiants i nous graduats en Història de l’Art, sistemàticament ensinistrats, des de moltes universitats, en l’estèril succedani iconogràfic que pretén suplantar la veritable història de l’art. I per descomptat, es tracta d’una obra sempre recomanable per al públic interessat en el patrimoni artístic en general.
Albert Ferrer és l’únic cas valencià d’historiador de l’art «que jo conega» que legítimament representa el pont entre Europa i Amèrica. La seua estada professional a les universitats de Xile (tant la privada com la pública) el convertirà, estic convençut, en un subjecte clau en les relacions historiogràfiques entre l’Art valencià i el sudamericà, en un escenari inèdit fins ara en la historiografia valenciana. Prova d’això són els diversos articles en llengua castellana publicats a Amèrica que trobareu al final d’aquest llibre.
Des dels esgrafiats a les cartoixes, des de la pintura renaixentista de Gaspar Requena fins a la de Joan de Joanes, la bibliografia d’Albert Ferrer se’ns presenta com una de les més honestes i sòlides de la historiografia de l’art valencià.
Josep Lluís Cebrián i Molina
Historiador de l’Art
L’Horta, desembre de 2020
