"La troballa d'una estació de viacrucis a Cerdà" ja disponible a text complet

Ja podeu baixar-vos en PDF  el nostre article "La troballa d'una estació de viacrucis a Cerdà", publicat al llibre de festes de Cerdà de 2024. Visiteu el nostre repositori en Academia.edu.

Les tombes esculpides del claustre del monestir de Santes Creus estan intactes

Els  sarcòfags del claustre del monestir de Santes Creus erigits per la noblesa catalana estan la major part intactes, sense profanar...

La troballa d'una estació de viacrucis a Cerdà

4ª estació. Vicrucis urbà de Cerdà

Hem publicat al Llibre de festes de Cerdà 2024 l'article "La troballa d'una estació de viacrucis a Cerdà". L'obra es conserva en l'actualitat a la Casa de la Vila.

"El plafó de la Mare de Déu dels Desemparats a Moixent" a text complet

 

Mestre de Santa Anna. Moixent

En Academia.edu ja està disponible en PDF l'article "El plafó de la Mare de Déu dels Desemparats a Moixent", publicat al llibre de festes de Moixent 2023. Atribuïm l'obra al Mestre de Santa Anna.

També el podeu llegir al blog de Beatriu Navarro. 

El Pintor del Pilar i la taulelleria devocional a la Vall d'Albaida

Encetem l'any publicant al número 39 de la Revista Almaig, de La Nosta Terra, un article: "El Pintor del Pilar i la taulelleria devocional a la Vall d'Albaida". 

Pintor del Pilar. St. Roc i el gos. Albaida. Segle XVIII

Una vesprada de tardor

Desembre 2023

 

Guerra de claus de volta al presbiteri de la Seu de Perpinyà

 

En traspassar el llindar de la porta principal de la Seu de Perpinyà i endinsar-se en la nau, hom té una mica la sensació com si entrés a la col·legiata de Gandia. Parle únicament de l'interior. L'exterior del temple rossellonès potser ha patit algunes intervencions que han desvirtuat el primitiu disseny arquitectònic medieval... L'escola francesa de restauració és filla de Viollet-le-Duc, amb tot el que aquest fet comporta de positiu i de negatiu. La restauració de l'interior, com per exemple la decoració parietal, recorda més un neogòtic del segle XIX que les pintures murals del gòtic català. Fins i tot els elements arquitectònics originals de carreus de pedra acaben assolint cert aspecte de portland... 

 

St. Joan Baptista

 

L'escultura de sant Joan Baptista té de fons les quatre barres catalanes, igual que hi tenia al retaule major de la Seu de València amb les portes obertes fins fa uns anys, quan el capítol dels canonges va decidir retirar-les i substituir-les per un fons blanc, color heràldic per cert, que pertany als Borbons.

 

Herodes, Salomé i el cap del Baptista

La Seu de Perpinyà està dedicada al patró de la ciutat: sant Joan Baptista. D'un forma o altra el patró apareix representant en diversos indrets de l'església. I de fet, el sant presideix les armes municipals. L'escut de la ciutat ocupa una de les claus de volta de la nau del temple. Aquesta Seu fou fundada pel rei Sanç I de Mallorca i el Rosselló. 

Escut de la ciutat de Perpinyà

Seguint el curs de la volta i cobrint el presbiteri, em va cridar l'atenció trobar una clau de volta amb les flors de lis dels Borbons. Aleshores vaig pensar, per la factura adventícia de la clau de volta francesa, que segurament ocultava una clau de volta original amb les armes catalanes. I és que vist des de baix (i en fotografia també) l'escut francès i els dos àngels fan l'aspecte que siguen de resina.

 

El cas és que pels límits del presbiteri vaig trobar un paperet en llengua francesa que parlava sobre aquest ball heràldic. Com que jo vaig estudiar aquesta llengua europea en primària i secundària puc permetre'm el luxe de llegir-la, a diferència de la majoria d'historiadors de les generacions actuals que sols estudien anglès:

Bé, sempre he estat escèptic sobre els paperets parroquials volanders amb pretensions historiogràfiques... La qüestió és que a Perpinyà, i sovint a tot arreu, les claus de volta ballen segons qui mana. L'heràldica ha marcat sempre, i primer que res, la propietat dels senyorets.