Disponible a text complet: "El plafó de Sant Cristòfol de Valentí Garcés a Moixent"

 

Valentí Garcés. Detall de St. Cristòfol

 

Ja es troba disponible en Academia.edu a text complet l'article "El plafó de Sant Cristòfol de Valentí Garcés a Moixent", publicat al llibre de festes de Moixent 2024.

Els constructors de l'Alhambra de غرﻧﺎﻃﺔ‎ ġarnāṭah

 

IBN AL KHATIB

i la construcció de l'Alhambra de Granada

 

Versió en llengua castellana:

1ª part

 

2ª part

 

 

Publique "Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)"

Acaba de publicar-se "Plafons devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" [II Beca d'Investigació de l'Ajuntament de Benimodo 2018] al llibre d'actes La història al microscopi. XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. D.L. 2024. Pp. 399-431.

 PLAFONS DE BENIMODO, Ribera Alta

Fig. 7. Pintor del Pilar. St. Felip Benizzi

 

Fig. 9. 6ª estació. Fugida a Egipte

Fig. 10. Pintor de les Cortines. Abdó i Senén. St. Josep, la Puríssima i St. Felip Benizzi

 

 

Fig. 11. Pintor de les Cortines. Mare de Déu del Carme

Fig. 12. Pintor de les Cortines. Crist de Salameda

Fig. 13. Pintor de la Conquesta. St. Antoni Abat

Fig. 15. Pintor de la conquesta. Sta. Bàrbara

Fig. 18. Joan Ortiz. Crist de Salameda

Fig. 21. Pintor de la Conquesta. St. Vicent Ferrer. Fot. Pau Armengol

Les fonts de Barbastre

Font de l'Assut. Barbastre

La riba esquerra del riu Vero és generosa en aigües en passar per la ciutat de Barbastre. Des de la plaça de Guisar (el guixar?) on deixem el cotxe fàcilment a l'aparcament municipal del Portell trobem de seguida l'oficina de turisme, allotjada al Moliné. A esquenes del Moliné es conserva un partidor amb estellador, al qual arriba encara l'aigua d'una séquia. Des d'ací mateix, pel carrer de les Fonts avall, arribarem a la font de l'Assut, del segle XV. És una font mural que recull la tradició escultòrica medieval funerària, especialment en la secció central. El conjunt escultòric ha estat refet perquè gran part de la pedra original no ha resistit pel fred dels hiverns del Somontà i les riuades, el sediment de les quals arribà fins i tot a soterrar el monument. 

 

La font està presidida per l'escut de la ciutat. Es tracta d'armes parlants. Cinc escudets amb els pals d'Aragó i el rostre frontal d'un home barbat. L'arquet que protegeix el blasó municipal, refet, no sé fins a quin punt reflecteix les restes que s'hi conservaven, ja que les boles decoratives cal datar-les al primer quart del segle XVI (gòtic final). En aquestes comarques aragoneses prepirinenques podem trobar-ne, per exemple, als arcs de l'atri de la Seu de Roda de Isàvena.

 

Just a la vora, però més enfonsada, hi ha una segona font secundària que segurament tenia la funció d'abeurador de les cavalleries. Conserva una inscripció a sobre on llegim: AYUNTAMIENTO REPUBLICANO FEDERAL 1872-1874. Els republicans, els pocs anys que van arribar a governar, no van perdre el temps i feren obres hidràuliques com aquesta o una quantitat ingent d'escoles públiques durant la II República.

Riba avall, no gaire lluny, trobem la font de Sant Francesc. S'anomena així perquè es troba al peu del convent i el pont del mateix nom.

 

Jacques de Guertch & Juan d'Araçil, 1553. Font de Sant Francesc. Barbastre

Aquesta font repeteix la mateixa estructura que l'anterior però canvia l'estil pel renaixentista. És obra documentada l'any 1553, amb disseny de l'escultor francès Jacques de Guertch amb la col·laboració del pedrapiquer del país Juan d'Araçil. L'encàrrec del Consell de la ciutat fou dut a terme amb pedra blanca de Fonz. Tornem a trobar l'escut de Basbastre presidint el monument, en aquest cas, sostingut per un parell d'àngels. 

Als extrems de la base del retaule major de la Seu de Barbastre tornem a trobar el blasó municipal (vers 1560). Un fragment d'aquest basament es va adquirir a la filla de l'escultor valencià Damià Forment, ja difunt; i un deixeble seu continuà part de l'obra nova. 

 

La font de Sant Francesc és un compendi d'ornaments que semblen extrets d'algun tractat d'arquitectura del segle XVI. Trobem motius a candilieri i altres elements decoratius que sovint trobem als retaules renaixentistes, tant de fusta com de pedra, o fins i tot com elements accessoris en pintures de l'època.

 

En les immediacions d'aquesta font (a la plaça de Sant Antoni) podem trobar altres edificis hidràulics remarcables, com són uns banys àrabs que conserven dos caps de lleó de pedra que abocava aigua per la boca. Però aquests banys de Barbastre no són visitables. Prop dels banys àrabs se situava una de les tres portes d'accés a la ciutat islàmica: la Porta dels Banys. 

Actes XVIII Assemblea d'Història de la Ribera

Divendres 25 d'octubre de 2024 es presentarà a Castelló de la Ribera el volum miscel·lani d'actes de la XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. 

Disponible a text complet: "El Pintor del Pilar i la taulelleria devocional a la Vall d'Albaida"

 

Pintor del Pilar: Mare de Déu del Remei. Atzaneta d'Albaida

 

En Academia.edu es troba ja disponible el PDF a text complet de l'article: "El Pintor del Pilar i la taulelleria devocional a la Vall d'Albaida", publicat al núm. 39 (2023) de la revista Almaig.

 

Disponible a text complet: "La taula de la Mare de déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula"

 

Mestre de la Porciúncula: Mare de Déu de la Pereta

 

En Academia.edu i ResearchGate es troba ja disponible el PDF de l'article "La taula de la Mare de Déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula", publicat al núm. 98 (2022) del Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 

Atribuïm la Mare de Déu de la Pereta, de la col·lecció Casacuberta Marsans de Barcelona, al Mestre de la Porciúncula, pintor encara sense identificar actiu a València a finals del segle XV. Posem la taula en relació amb altres obres del pintor i intentem establir una possible procedència.