dijous, 11 de setembre del 2025

És el pintor Nicolau Falcó l'autor del "San Cristobalón" de la catedral de Toledo?

 

Sant Cristòfol. Catedral de Toledo

 

A l'Edat Mitja, tant durant la vigència de l'estil romànic com del gòtic, la figura de sant Cristòfol s'escampà pels murs de molts temples catòlics. No hi havia església que no tingués una pintura o una escultura del sant gegant de la cristiandat. Una característica d'aquestes representacions era les grans dimensions que assolia la figura, per tal de reflectir la gran alçada que li atribuïa l'hagiografia. A la ciutat de València sobrevisqué fins a 1936 una escultura colossal del segle XVIII amb capella pròpia del Gremi de Peraires.

 

St. Cristòfol modern de la Casa de les Roques. València

Pintures enormes del sant s'han conservat a la Seu de València i a Santa Maria de Morella. És fàcil trobar-ne també en moltes catedrals, com la de Sevilla, per esmentar només un altre exemple.

El cas és que revisitant la catedral de Toledo (no havia tornat a entrar des de 1997, malgrat haver-me trobat en alguna altra ocasió a la capital de Castella-La Manxa) de seguida ens va recordar massa l'estil del pintor valencià Nicolau Falcó, artista que va treballar a cavall dels segles XV i XVI. 

 


De primeres el temple està excessivament fosc durant la visita turística i potser només era una primera impressió, però vam dedicar un temps a analitzar l'obra. És evident que es tracta d'una pintura de darreries del segle XV o primeries del XVI desfigurada en part per alguna intervenció posterior, especialment el xiquet. 

Tinc dubtes que aquesta pintura, d'uns 11 metres d'alçada (la magnificència del temple ho permeté) siga al fresc. És possible que en realitat es tracte d'una sarja superposada al mur, però no era possible acostar-s'hi i estava fosc...

L'obra l'esmentà per primera vegada Blas de Ortiz el 1549, en fer una descripció de l'edifici. Per documentació del capítol publicada en 1914 sabem que en l'any 1638 el pintor de la catedral de Toledo, Gabriel de Rueda, va reparar la pintura de sant Cristòfol: En 11 de octubre de 1638 se pagaron a Gabriel de Rueda, pintor, 1400 reales por el reparo de la pintura que hizo en pintar el señor San Cristóbal, que está en un lienzo de pared junto a la puerta de los Leones. D'aleshores ençà la pintura no s'ha mogut del lloc. 

La catedral de Toledo conserva diverses obres de pintors que van treballar al Regne de València, com és el cas de Gerard Starnina o Pedro de Orrente. No seria tan estrany doncs trobar una obra de Nicolau Falcó en l'àmbit de la catedral toledana. I més si tenim en compte que alguns prelats i eclesiàstics que tenien càrrecs a Toledo abans havien ocupat dignitats a l'església valenciana, on tindrien oportunitat de conèixer els artistes valencians, com en el cas de Nicolau Falcó, gens inversemblant. 

I per si fora poc... hi ha taulelleria de Manises als murs exteriors de la torre-campanar de la catedral toledana.

 

Porta dels Lleons. Catedral de Toledo

dijous, 31 de juliol del 2025

Publiquem al llibre de festes de Moixent 2025 l'article "El plafó de Sant Vicent de 1903, obra del pintor ceràmic Francesc Tos"

 

St. Vicent de les Alcusses. Francesc Tos, 1903

Publiquem al llibre de festes de Moixent 2025 l'article "El plafó de Sant Vicent de 1903, obra del pintor ceràmic Francesc Tos".

diumenge, 20 de juliol del 2025

Cinquena edició de "Viaje al gótico" al Camp de Daroca

Retascó 2024 

Durant els mesos de juliol i agost de 2025 té lloc a la comarca del Camp de Daroca (Aragó) la cinquena convocatòria de "Viaje al gótico". Es tracta d'una iniciativa cultural i turística molt interessant que permet visitar una sèrie extensa de retaules gòtics que es conserven en diverses poblacions del Camp de Daroca i que normalment no són fàcilment visitables. 

Les visites tenen lloc els caps de setmana (divendres, dissabte i diumenge). Durant aquests dies, les esglésies romanen obertes unes hores i podeu admirar una sèrie de pintures del gòtic aragonès, encara que en alguns temples també hi ha pintures del segle XVI i altres obres artístiques d'època barroca i neoclàssica...

 


 



diumenge, 4 de maig del 2025

"Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" disponible en PDF

Pintor de la Conquesta. Sta. Bàrbara

Ja es troba disponible a text complet en Academia.edu el treball d'investigació: "Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" publicat en La història al microscopi. XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. Aquest estudi va obtindre la II Beca d'Investigació Històrica de l'Ajuntament de Benimodo 2018.










dimecres, 25 de desembre del 2024

La "capella sixtina" del pintor ceràmic Valentí Garcés es troba a Atzeneta del Maestrat

 

Valentí Garcés. Oració de l'Hort

 

El Centre d'Estudis del Maestrat acaba de publicar el núm 110 del Butlletí, on hi trobareu el nostre treball: "Tres obres del pintor ceràmic Valentí Garcés a Atzeneta del Maestrat... i una de Manuel Garcés".

 

Valentí Garcés. Detall de Crist davant Pilat

 

Estudiem i atribuïm tres obres devocionals del pintor Valentí Garcés conservades a Atzeneta del Maestrat: un parell de plafons (Sant Pasqual de 1830 i Sant Miquel) i una socolada amb escenes de la Passió que decora la capella de la comunió en l’església de Sant Bartomeu. Finalment afegim un plafó dedicat a Sant Cristòfol que atribuïm al seu fill: Manuel Garcés.

 

 

Valentí Garcés. St. Miquel

Al número 90 (juliol-desembre 2013) d'aquest Butlletí vam publicar: "Obres de Francesc Dasí (1833-1892) a les comarques castellonenques", treball on fixem per primera vegada la data correcta del naixement i mort de Dasí.

dissabte, 14 de desembre del 2024

Plats d'ulls de granota

Cercle de Bermejo. Detall de Sta. Llúcia. Museu d'Osca

 Sempre que trobem representada en pintura sobre taula la imatge de santa Llúcia, la vista se'ns va a les seues mans on sol sostindre un plat, més o menys decorat, més o menys afortunat, al centre del qual sobresurten dos ulls com si una granota s'amagués a l'interior i ens mirés encuriosida i expectant.

Són coses de la iconografia cristiana, més o menys exòtica, en massa ocasions sanguinolenta, com en el cas dels martiris dels campions de la fe. 

Els plats de santa Llúcia, com una mena de safates circulars, ens recorden amb els ulls que és patrona de la vista i dels invidents. En nombroses ocasions semblen models ceràmics valencians, de l'era de Manises; vila que exportava peces als regnes veïns i llunyans.