"El seus habitants senten enveja del savi que entre ells s'aixeca i assoleix mestria en el seu art. Tenen en poc el molt que puga fer, rebaixen els seus encerts i s'acarnissen, en canvi, amb les seues caigudes i entrebancs, sobretot mentre viu, i amb doble animositat que en qualsevol altre país. Si encerta, diuen: "És un lladre audaç i un plagiari desvergonyit". Si es tracta d'una mitjania, sentencien: "És una fotesa sense trellat i una mediocritat insignificant". Si matina per tal d'aconseguir el trofeu de la cursa, demanen: "D'on ha eixit aquest, on va aprendre i quan ha estudiat?". Si la sort el porta després pel camí d'excel·lir clarament sobre la resta, o d'obrir un camí que no és el que ells freqüenten, llavors li declaren la guerra al desgraciat, convertit en centre de les murmuracions i les calúmnies, objecte de censures, presoner de llengües i blanc d'atacs contra el seu honor. Li atribuiran el que no ha dit, el carregaran amb el que no ha fet, l'imputaran el que no ha proferit ni cregut en el seu cor. Encara que siga home excels i insigne en la seua ciència, en cas de no tenir amb el poder polític relacions que li procuren la felicitat d'eixir indemne dels perills i escapar de les desgràcies, si se li ocorre escriure un llibre, el calumniaran, el difamaran i contradiran. Exageraran i engrossiran els errors lleugers; censuraran fins i tot els entrebancs insignificants; li negaran els seus encerts, callaran els seus mèrits i l'increparan per les negligències, amb la qual cosa minvarà la seua energia, la seua ànima perdrà l'alè i es gelarà el seu entusiasme. Aquesta és, entre nosaltres, la sort de qui es posa a escriure un poema o un tractat. No podrà escapar d'aquestes xarxes ni es veurà lliure d'aitals calamitats, a no ser que marxe i pegue a fugir o que faça el seu camí d'un sol colp."
(Ibn Hazm de Còrdova; trad. J. Ll. Cebrián)
 |
| La coloma sense el collar a l'Albolàfia de Còrdova |
 |
| Còrdova |
