Sant Roc patró contra la pesta

St. Roc. Segle XVIII. El Palomar

Fins el segle XIX moltes poblacions van tenir un portal dedicat a sant Roc, protector contra la pesta i les epidèmies. En moltes ocasions apareixia acompanyat de sant Sebastià, devoció que tenia idèntica especialitat profilàctica. En èpoques d'epidèmia solien tancar tots els portals d'accés a la població excepte un, per tal de controlar les entrades i eixides. I en ocasions el portal que restava obert era el de sant Roc i/o sant Sebastià que pensaven que els protegia contra el contagi de la malaltia.

Sant Roc va nàixer a Montpeller, la ciutat nadiua del rei Jaume I. Peregrinant a Roma es va contagiar de la pesta. Un gos li portava un rotllo de pa tots els dies mentre un àngel el va guarir.

St. Roc i St. Sebastià. Segle XVIII. Museu d'Alcoi

La dansa de la mort

Dansa de la mort. Aula capitular del convent de St. Francesc. Morella

A Morella, en l'aula capitular del convent dels franciscans, es conserven les restes d'una pintura mural que representa la Dansa de la Mort. Malgrat tractar-se d'una obra d'art maltractada per la desídia dels homes a través dels segles, de tractar-se d'una ombra tènue de les moltes imatges que aquell mur va acumular, és una pintura que encara sorprén la mirada esforçada dels visitants. Com en una sardana macabra els dansaires ballen al voltant d'un cadàver esqueletitzat. Hi trobem papes, reis, bisbes, frares i cortesans...

A l'esquerra, la Mort, amb el carcaix ple de sagetes certeres, dispara l'arc als humans... que ignorants del procés socialitzen refugiats en l'arbre de la vida. Però qui serà ferit per la sageta de la Mort caurà segur d'aquest món enlairat i fràgil, d'aquest arbre del segle plantat en un hort que pertany al domini de la mort.

 

La Mort ataca els refugiats en l'arbre de la vida

La dansa de la mort és un ball del qual ningú ja no recordava la tonada... té un so estrany i alhora familiar... un ritme d'escalfred i un acabament d'espant. El mestre de ball és una dona vella i prima amb la mà inert i freda, que et trau al ball i no saps quina passada cal fer, no saps amb quins peus anar. I surts insegur al ball de la mort, vacil·lant, amb una camallada llarga que et trau de la vida sense saber com, on ni quan.

Museu del Petit Palau. Avinyó

Triomf de la Mort coronada

Quan els dracs regnaren al cel

Convent de Sta. Clara. Múrcia

Hi hagué un temps, allà per la tardor de l'Edat Mitjana que diria Johan Huizinga, en el qual els dracs es van ensenyorir del cel de les esglésies. Famílies senceres de dracs ocuparen les voltes nervades amb les seues goles precedides d'una llengua de foc que devorava els nervis de pedra. Amb l'arribada del Renaixement i l'assassinat de l'estil gòtic, els dracs mai no tornaren a conquerir aquests indrets privilegiats en les altures... però encara resten alguns especímens que sobreviuen en edificis vells i incògnits.

Església de St. Jaume. Jumella

Seu de St. Joan Baptista de Perpinyà

Automobilisme i taulelleria

Museu de Belles Arts de Castelló

Durant la primera meitat del segle XX i uns pocs anys més, el món de l'automòbil i el de la taulelleria es van trobar en la cruïlla de la publicitat. Es tractava aleshores d'un producte industrial que reproduia el mateix model de plafó publicitari totes les vegades que calia. Malgrat que el taulell publicitari es trobava ja molt lluny del producte artesanal dels segles anteriors, la taulelleria publicitària del segle XX assolí un nivell de qualitat elevat.

Michelins. Museu de Belles Arts de Castelló

Els plafons publicitaris del mon del motor s'escampaven pels murs de carreteres, gasolineres i tallers mecànics. Marques d'automòbils, d'olis i gasolines, d'auto-ràdios, s'anunciaven per tot arreu. A partir del començament dels anys 70 aquestes joies publicitàries començaren a desaparèixer tímidament fins que en l'actualitat en queden ben poques. Cal destacar les benzineres de Morvedre i X., amb idèntic model publicitari de cotxes-cavall.

Morvedre

Una de les empreses que més feu servir la taulelleria publicitària fou l'holandesa Philips. Al costat del Museu Benlliure de València podem trobar, per exemple, un enorme plafó de bombetes incandescents i un altre genèric de l'empresa. Philips fabricava també ràdios i, especialment, ràdios per a cotxes: auto-ràdios. Als anys 50 i 60 disposar de ràdio a l'automòvil era un luxe. Poder escoltar la ràdio en circulació era aleshores una meravella tècnica. Aquelles ràdios no tenien FM, només ona mitja (OM) i en ocasions també ona llarga (OL). Philips publicitava els seus ràdios de cotxe en un plafons ceràmics on llegíem: PHILIPS / AUTO-RADIO. Quan molts anys després, la concesionària de l'empresa va deixar de pagar "el lloguer de la paret", els propietaris de les cases emblanquinaven els plafons per a ocultar el misatge publicitari. I d'aquesta manera, amb una dannatio memoriae per manca de pecuni, han sobreviscut mig ocults alguns exemplars escasos. 

PHILIPS AUTO-RADIO. Llanera de Ranes

Conec el cas, per exemple, d'un plafó a Llanera de Ranes, a la vora de l'antiga carretera nacional quan travessava el poble. L'emblanquinat apenes deixa entreveure el missatge publicitari i si es netejara Llanera comptaria amb un element patrimonial dels que ja quasi no en queden. Un idèntic però més legible, el trobem al nord de València, en l'antiga carretera de Barcelona, a l'altura de Foios o Albalat dels Sorells, no recorde. 
Al voltant del motociclisme també hi hauria publicitat, indici que trobem en un cas d'Alzira (ciclomotors Mobylette), malgrat que no es tracta exactament de taulells: 

Alzira

Ciutats amb calçada romana: el cas de la Via Augusta

Cartagena

La Via Augusta recorre gran part de la zona oriental de la península Ibèrica. Travessava ciutats com Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Sagunt, València, X., Dénia, Alacant i Elx, tot passant per Cartagena fins finalitzar en la ciutat de Cadis. 

Via Augusta. Mapa dels museus de Cartagena

Construcció d'una calçada romana. Dibuix dels museus de Cartagena

Al subsòl dels termes municipals d'aquestes ciutats, i fins i tot dins de les seus actuals zones urbanes d'eixample, subsisteixen trams d'aquelles calçades que comunicaven tot l'Imperi amb Roma. Algunes d'elles han optat per realitzar excavacions arqueològiques i traure a la llum algun fragment que en consolidar-lo i ser visible des del carrer de manera que s'enriqueix llur patrimoni històric i l'enllaça de forma directa amb la nostra cultura clàssica d'arrel llatina.

Recorde haber vist fa anys a Sagunt el soterrani d'una finca nova on havien conservat un carrer romà (empedrat) que pujava en direcció a la fortalessa. En veure aquelles ruïnes d'una via pública et senties transportat directament a l'època antiga.

I no sols és una qüestió arqueològica que poden aprofitar les "grans ciutats", sinó també les poblacions menors situades a la vora de la Via Augusta. Com el cas de Manuel (La Ribera Alta), en les immediacions del qual hi ha indicis de la calçada romana vora la carretera que condueix a La Pobla Llarga.

En tot cas, el model a seguir és el de la ciutat de Cartagena, on podem gaudir a l'aire lliure d'un tram important de la calçada romana. 

Cartagena

 

Presentació del núm. 40 de la revista Aguaits

Dimecres 4 de març de 2020 a les 8 de la vesprada, a la Biblioteca Municipal de Dénia, es presentarà el número 40 de la revista Aguaits, publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

 

Publiquem: "La memòria ceràmica més enllà de la mort..."

Miquel Mollà. Agullent

Al recent número 28 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi publiquem el treball d'investigació: "La memòria ceràmica més enllà de la mort, plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX".

Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.

Podeu llegir-lo i baixar-vos-el en PDF a Raco.cat. Punxeu ací. 

Dénia