Gossos i gats en la taulelleria valenciana

Museu de ceràmica de València

De gossos i gats hi havia en totes les cases. I així s'esdevenia també en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX. No hi havia cuina valenciana de taulells que no tingués el seu gatet atent a les botifarres penjades, la carn o el peix. "Dones més faena que un gat en la matança del porc" deien abans les àvies als néts. 

I sovint també un gos acompanyava el proveïdor galant que venia del mercat i enraonava amb la cuinera. Amics dels humans, companys dels taulells... atrapats entre el fang i el vidre, immortalitzats en la ceràmica valenciana.

 

Josep Sanchis. Cuina del palau dels marquesos de Montortal a Carcaixent

Hem atribuït a Joan de Joanes una pintura de l’Ajuntament d’Alcoi

 

La Universitat de Málaga acaba de traure al carrer el darrer número del seu Boletín de Arte (Núm 36, 2015) on en un article atribuïm una taula de la col·lecció pictòrica de l’Ajuntament d’Alcoi al pintor renaixentista Joan de Joanes.

El 12 d’abril de 2013 Josep Mª Segura, director del Museu d’Alcoi, ens mostrava a Beatriu i a mi, en el Centre Cultural de la ciutat, l’exposició “Col·lecció d’Art Ajuntament d’Alcoi” que havia comissariat. De seguida ens va cridar l’atenció una taula maltractada pel pas del temps, obra que immediatament vérem que era de Joanes.

Uns mesos després, a primeries de 2014, veiem en l’aparador d’un antiquari de València una taula de la Puríssima que sens dubte era del pintor Gaspar Requena. Al temps, el nostre amic, el professor Albert Ferrer que aleshores es trobava treballant a la universitat de Xile, i Estefania, ens comentaven que havien identificat a Santiago un llenç de Jeroni Jacint Espinosa i que hauríem d’escriure alguna cosa junts... Així és que l’article acabat de publicar recull aquestes tres obres.

Podeu llegir l'article en el meu perfil d'Academia.edu:

https://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina
I també a la Universitat de Málaga, en la secció "varia": 
http://www.uma.es/departamento-de-historia-del-arte/info/91603/boletin-de-arte-n-36-2015/

"Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina"

 

El MARQ (Museu arqueològic d'Alacant) ha publicat recentment el catàleg de l'exposició Cocentaina, arqueología y museo, la qual forma part del cicle expositiu Museos municipales en el MARQ.

Josep Maria Segura, director del museu d'Alcoi, hi publica un article sobre els "Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina" i ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar un exemplar d'aquest catàleg. Es tracta d'un article de lectura imprescindible dins d'aquest camp del patrimoni artístic que constitueix la taulelleria valenciana devocional. 

Una bona ocasió per a després de la seua lectura passejar pels carrers de Cocentaina i, ja posats, visitar el MARQ.

Publicació de la nova "Revista de Canals"

 

Els amics de Canals van a publicar aquests Nadals el número 1 de la nova "Revista de Canals" i m'han demanat que la presente. Així és que el proper dia 29 de desembre de 2015 a les 8 de la vesprada ens veurem al Centre Cultural de la vila i parlarem d'aquesta publicació de periodicitat anual que acaba de nàixer.

Hi publique a més un article sobre el retaule d'ànimes del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals.

Les taules del Mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-Solità

3x1: Mestre de Xàtiva + Mestre d'Artés + Mestre de Borbotó.
OMNIA SVNT VNVM.

El retaule de l'església de Palau-Solità en un article que vam publicar desembre passat:

Les taules del Mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-Solità 

La taula del Calvari de Vicent Macip i Joan de Joanes al Museu de les clarisses de Gandia

Vicent Macip i Joan de Joanes

Una de les obres més admirables i valuoses del nou Museu de les Clarisses de Gandia és la taula del Calvari que va pintar Vicent Macip en col·laboració amb el seu fill, Joan de Joanes. Si bé es tractava d'una obra bastant desconeguda, no era inèdita com hem llegit recentment en la premsa, ja que la va publicar Vicent Pellicer en 2007 al llibre Història de l'Art de la Safor i en 2014 en El museo de las clarisas. La taula de Gandia recorda la del Calvari de la Redempció que va donar Pere Maria Orts al Museu de Belles Arts de València, obra de cronologia més antiga.

La taula del Museu de les clarisses té l'al·licient de la clara participació de Joan de Joanes, el qual treballava com a estret col·laborador de son pare. La seua mà és perceptible en 1/4 de l'obra, concretament en les figures de les Tres Maries al peu de la creu. En canvi, la meitat superior de la taula amb la figura de Crist i les figures de Magdalena i Joan semblen més pròximes a la producció del pare, Vicent Macip. Això sí, el Calvari de Gandia palesa el protagonisme creixent de Joanes en l'obrador patern i la influència innovadora que va exercir sobre Vicent Macip.

Vicent Macip

Museu de Belles Arts de València

Dues obres de Valentí Garcés al Camp de Morvedre

Valentí Garcés i Tadeo fou un pintor ceràmic valencià del segle XIX. Va nàixer l’any 1801 i en 1883, als 82 anys d’edat, encara estava en actiu perquè va pintar el plafó datat de sant Antoni Abat que podem veure exposat al Museu del taulell d’Onda, obra que va signar amb les inicials V. G. Amb les mateixes inicials signà també, més discretament, el plafó de sant Vicent Ferrer de Vilallonga. A més de ser un pintor prolífic i desenvolupar tasques de direcció a la fàbrica, va ser pare del també pintor Manuel Garcés i López nascut en 1820, propietari de la fàbrica La Valenciana de Garcés i Novella a Onda.

En les primeres obres de Valentí Garcés el perfilat del dibuix és bastant marcat, encara que amb el temps anirà diluint-se, mentre que la pinzellada esdevindrà cada vegada més solta i llarga. Al mateix temps anirà abandonant els colors grocs, marrons i verd oliva que predominen inicialment per donar pas a les tonalitats rosades en l’etapa final. Els trets dels personatges romandran invariables durant tota la trajectòria pictòrica. Dibuixa els ulls ametlats i aquosos amb parpelles pesades, i els cabells són ondulants i espessos.

Va començar a treballar a la Reial fàbrica de taulells de València, cosa que es desprèn d’un parell d’obres inserides al sòcol de l’església del Salvador de Cocentaina, concretament amb les escenes de la Sagrada Família al Taller i la Malaltia de sant Josep. D’aquesta etapa jovenívola del pintor seria el plafó (4x3) del Patriarca sant Josep que trobem al carrer Major de Sagunt. La figura del sant Josep de Morvedre és una mica més primitiva que la del fuster de Cocentaina, però ens trobem ja davant un model definit de l’advocació que l’artista perllongarà al llarg dels anys. Esmentem a tall d’exemple els plafons de sant Josep del Museu d’Alcoi, els dos de Cullera (un en companyia de sant Antoni Abat), el del Museu de ceràmica de València (acompanyat de sant Vicent Ferrer), el de l’interior d’una casa de Xàtiva o el Primer dolor de sant Josep d’Almedíjar. 

L’estil del sant Josep saguntí és deutor encara de les obres produïdes a darreries del segle XVIII i començaments del XIX. Advertim certa influència de Joan Bru en les flors de la vara del sant, però també algun dels trets que després caracteritzaran l’obra de Valentí Garcés, com les pinzellades dels núvols que recorden el traçat d’un retolador.

La Casa de Lluís Guarner a Benifairó de les Valls conserva un plafó ceràmic (5x5) dedicat a la Mare de Déu del Bon Succés que està datat l’any 1831. Es tracta de l’advocació que ostenta el patronatge de Benifairó on té dedicada una ermita i també es patrona de Morvedre. El pintor s’inspirà possiblement en algun gravat de la imatge antiga. Dos àngels sostenen els raigs de la diadema de la corona de Maria, la qual subjecta el ceptre del poder reial i el xiquet al braç. La imatge levita sobre núvols i dues floreres delimiten l’escena, completada per sis emblemes de la lletania lauretana: el sol i la lluna, la font i la torre de David, la palmera i el xiprer. D’uns anys anteriors seria el plafó de Ntra. Sª de la Seo de San Felipe (7x5, laterals partits) que hi ha a l’exconvent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva.

El plafó de Lluís Guarner recorda altres obres d’advocació mariana del pintor Valentí Garcés com la Divina Aurora (4x3) de Polop de la Marina, Ntra. Sª de la Fos de Guadalajara (5x4), la Mare de Déu del Carme de 1840 (6x5) a Guadassuar, la Mare de Déu de la Salut (4x3) de la Font d’En Carrós i alguns plafons dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats, com el de Cortes d’Arenós (3x3, lateral dret partit), el de 1859 de la façana del Museu de l’Almodí de Xàtiva (11x7) o el d’estil tardà, més decadent, d’Ondara (4x3) en l’etapa final dels anys 70-80, caracteritzada pel predomini de les tonalitats de color rosat.

La importància del plafó de la Casa de Lluís Guarner rau en el fet que és el més antic datat que hem localitzat a data d’avui entre l’allau d’obres que li hem atribuït a l’artista. Immediatament posteriors serien el sant Roc (3x3, laterals partits) de 1832 que hi havia a Benissanó i la Mare de Déu dels Desemparats (5x3) de 1835 que hi havia al Forn de les rajoletes d’Alzira. Els darrers dos plafons datats i localitzats serien el sant Antoni Abat (4x3) de 1881 a Novelda i l’adés esmentat sant Antoni signat en 1883 al Museu d’Onda.

Aquestes dues obres de Sagunt i Benifairó de les Valls són imprescindibles per tal de comprendre l’inici i l’evolució tècnica i estilística del pintor Valentí Garcés i Tadeo.

Més sobre el pintor Valentí Garcés 

---