Ombres són la vida

Esplanada de l'església de St. Jaume a Jumella, 2016

La ITV i les gàrgoles de Jumella

1989

2016

Entre 1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas Jaritos. El movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics. Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.

Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989

Aquells viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una caixeta de diapositives amb el rètol Jumella al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita, especialment a l’església Major de Sant Jaume.

Es tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.

L’interior de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.

Prop de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558 en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara, ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces ibèriques ressenyables. 

1989

2016

L'home i la màquina

Fumeral de la Paperera Setabense. Xàtiva

Fumeral de la Mercedes en 2007, quan encara no s'havien enderrocat les ruïnes de la fàbrica paperera. Fou construït a meitat del segle XX.

Fumeral de la fàbrica dels xinesos

Fumeral de la fàbrica dels xinesos al carrer d'Abú Massaifa de Xàtiva, construït a meitat del segle XX.

Fumeral núm. 2 de la Paperera de Sant Jordi. Xàtiva

 

Llanterna del fumeral número 2 de la paperera en un diapositiva que vaig fer en 1991, quan estava emmascarat pel fum.

Ja està en premsa el llibre dels fumerals de Xàtiva

Prova d'impremta

 

La impremta Paper Plegat de Novetlè, que és qui edita els Premis d'assaig i investigació Ciutat de Xàtiva, ja té en màquines el llibre: Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització.

Per a la coberta he escollit una diapositiva de la Paperera de Sant Jordi que vaig fer en 1991, a l'estil del final de "Lo que el viento se llevó".

A Dios pongo por testigo...

El sòcol de Llucià Calado a Xàtiva

Llucià Calado, detall d'un àngel

El pintor ceràmic del segle XVIII Llucià Calado va pintar el sòcol de taulells de la capella de Sant Pasqual en l’església del l’ex-convent alcantarí de Sant Onofre el Nou de Xàtiva, edifici conegut popularment com la Beneficència.

A primers d’estiu vam publicar a la revista Recerques núm. 25 del Museu d’Alcoi un treball d’investigació sobre l'artista on fem aquesta atribució i moltes més. El podeu llegir ací a text complet: “L’obra del pintor Llucià Calado i l’esplendor de la taulelleria valenciana”. Calado és l’autor de la famosa socolada dels dominics oriolans pintada en 1755. Aleshores Calado treballava per a la Fàbrica valenciana de Vicent Navarro. Es tracta d’un dels pintors ceràmics valencians més importants del segle XVIII, amb un estil fresc i expressiu.

El sòcol de Llucià Calado a Xàtiva conté diverses escenes de miracles de la vida del sant de Vila-real. Al llibre Pintura ceràmica a Xàtiva de 2008 ja vam posar en relació aquests taulells de Xàtiva amb altres obres que aleshores ja en semblaren sens dubte, de la mateixa mà; i que ara segons hem publicat pertanyen a la producció de Llucià Calado.

Llucià Calado, miracle dels ducs de Gandia

 

Lamentablement el conjunt de Xàtiva es va desmuntar i es va tornar a recompondre de forma descurada. A més, falten algunes peces. De les diverses propostes de restitució virtual del conjunt ceràmic que han realitzat alguns alumnes de la UPV, la que més ens agrada és la d’África García: El arrimadero cerámico dedicado a San Pascual Bailón, del exconvento de San Onofre el Nou, en Xàtiva. Reconstrucción virtual de su iconografía. Qualdevol actuació haurà de tenir en compte aquest treball universitari previ i que el sòcol de taulelleria forma part inseparable de la capella de Sant Pasqual i les pintures murals que té a sobre i que també cal restaurar.

Llucià Calado, miracles de sant Pasqual Bailon