Els òculs de l'ermita del Puig de Xàtiva

En l'arquitectura gòtica és habitual trobar finestres i finestrons amb forma circular. Són conegudes les obertures circulars de grans dimensions que com les rosasses se situaven sobre les portes d'accés als temples. L'església de Santa Maria Magdalena de l'Olleria tingué un finestral circular sobre la porta principal (avui ocult i mutilat pel rectangle actual) que en la documentació és mencionat com la "o" de la porta. I és que en temps antics en compte del llatinisme "òcul" feien servir de forma més planera el nom d'una lletra per a esmentar aquest tipus de finestres circulars.

Nicolau Falcó. Fot. Hampel

Però no tot foren rosasses en l'arquitectura medieval. Trobarem també òculs de més reduïdes dimensions que constitueixen un element característic d'il·luminació en les construccions d'aquest estil. En trobem per exemple en l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva, encara que tots els que hi veiem ara no són originals, ja que al segle XX es van augmentar de nombre imitant els originals per tal de proporcionar més il·luminació natural a l'interior.

Fot. Hampel

L'ermita de Santa Maria del Puig va tenir un òcul a llevant (vers Llocnou d'En Fenollet) i un altre a ponent (vers l'horta de Xàtiva) en la cruixia central de la nau. Aquestes dues obertures en el mur medieval il·luminaven l'interior del temple fins que en la reforma del segle XVIII es van violentar per tal d'encabir unes finestres rectangulars que res no tenen a veure amb l'estil de l'edifici. La "reforma" romania oculta fins que en anys passats i per causa del deteriorament del monument van aparèixer en el mur els dos òculs originals. Bé estaria que l'ermita del Puig recuperara els seus dos ulls i es respectés la il·luminació genuïna que li proporcionà el mestre d'obres medieval. 

XVIII ASSEMBLEA D'HISTÒRIA DE LA RIBERA

Joan Ortiz. Detall del Crist de Salameda. BENIMODO

Ja podeu inscriure-vos a la XVIII Assemblea d'Història de la Ribera que es celebrarà a Castelló de la Ribera el 9, 10 i 11 de novembre de 2018. 

Restauració del fumeral de Bonet

El palau medieval d'Alfara i el fumeral del rajolar de  Bonet

L'ampliació del campus universitari d'Alfara de l'Horta (Universitat Cardenal Herrera) s'ha encetat amb la restauració del fumeral del desaparegut rajolar de Bonet. La universitat ja va restaurar fa anys, en instal·lar-se en la població, el fumeral de Roc que s'enlaira vora l'edifici del rectorat; un exemplar de fust serpejant únic al país.

Desmuntant la bastida després de la restauració

La conclusió de les obres de restauració, en aquest cas per iniciativa privada, consolida aquest monument de la industrialització que enriqueix el patrimoni històric d'Alfara, l'Horta Nord i el País Valencià.

 

Detall de la llanterna amb la corona i les restes del parallamps

Pujant la bastida

Les dues riberes del barranc del Carraixet, des de Bètera fins a la mar, ofereixen una ruta intensa de fumerals de rajola, amb exemplars que no sols testimonien els antics rajolars d'Alfara i Foios, sinó també la indústria de Bètera o les màquines de vapor dels pous de reg a motor. 

Muntatge de la bastida

Enhorabona!

Dos apòstols de Vicent López

Fot. Segre

La casa de subhastes Segre posa a la venda aquest mes de maig un llenç a l'oli adherit a taula (27,3 x 40,8 cm; lot 0119) que és obra del pintor neoclàssic valencià Vicent López i Portanya. Es tracta de l'esbós preparatori que va fer servir per a pintar dos apòstols del Sant Sopar que hi havia al refetor del convent de Santa Clara de Xàtiva i actualment es troba dipositat en el Museu de Belles Arts d'aquesta ciutat. 

Museu de Belles Arts. Xàtiva

Museu de Belles Arts. Xàtiva

El fortí del Grau Vell de Sagunt

Fa anys, en dues ocasions havia intentat localitzar sense èxit i des del Port de Morvedre, la Torre del Grau Vell. Ara, amb el GPS des de Puçol, i travessant una mena de PAI industrial abandonat en terra de marjal, he arribat al monument situat vora mar, al sud del port actual, no gaire lluny de la fàbrica del gas i la cimentera. 

El Grau Vell de Morvedre és un fortí dels segles XVI-XVII-XVIII i un carrer de cases de pescadors. Hi ha també una esglesiola i una escola construïdes als anys 50 ó 60 del segle XX. En aquest indret avui desballestat estigué el port marítim dels ibers i els romans. Només arribar m'ha vingut al cap una novel·la arqueològica que vaig llegir per primera vegada quan tenia 12 anys: Sonnica la cortesana, de Blasco Ibáñez, publicada en 1901. La platja de roca que allotjava el port de l'antiga Arse està coberta ara per escòria de la siderúrgia desapareguda, amb pedres rovellades.

El fortí renaixentista, propietat de l'estat espanyol, està abandonat i en estat de ruïna. Destaca el baluard de carreus de pedra i gargòles de canó, amb l'escut esborrat de la Corona, jo diria que la dels Àustries, amb la rosca del Toisó d'or.

 

Darrere del baluard presideix l'edifici militar una torre i més enllà encara trobem la plaça d'armes amb un pou d'aigua dolça. No és corrent trobar aigua dolça vora la mar. A l'edifici defensiu s'afegeix una caserna o magatzem per al control de les mercaderies. Encara resten bones reixes de ferro forjat en alguns finestrals. 

 

Localització amb GPS: Sagunt, Grau Vell, torre

Una Missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó

Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori. Fot. Hampel

La casa de subhastes d'Art Hampel, de Múnich, inclou aquest mes d'abril un parell de lots (1181, 1182) que han cridat la nostra atenció. Es tracta de dues petites taules de 40 x 41 cm., procedents sens dubte de la predel·la d'un retaule desballestat. Aquestes dues taules s'atribueixen en el catàleg de Hampel a algun seguidor del Mestre de Perea i del Mestre d'Artés, alhora que es posen en relació amb el Mestre de Xàtiva.

En la nostra opinió, però, cal atribuir-les a Nicolau Falcó. Són obres de la primera etapa de Falcó, en la frontera dels segles XV-XVI, amb una cronologia similar a l'Ascensió de Sant Joan del Museu de les clarisses de Gandia.

Nicolau Falcó. Sta. Bàrbara. Fot. Hampel

Sobre el pintor Nicolau Falcó podeu llegir el nostre article en Academia.edu:

Dues taules xativines de Nicolau Falcó

Dos plafons del pintor Vicent Camarlenc a Albaida

Vicent Camarlenc. Sagrada Família. Albaida

Al darrer cARTipàs núm. 12 (març 2018) estudiàvem una obra del pintor, desapareguda de la ciutat de València: La Mare de Déu dels Desemparats del pintor Vicent Camarlenc,l’esvaniment d’un plafó de taulells.

A la plaça del palau d’Albaida, presidint la façana d’un vell casal del segle XVIII, trobem dues obres més que atribuïm al pintor: una Sagrada Família i una Trinitat. Aquestes obres foren atribuïdes erròniament a Josep Sanchis i les Reials Fàbriques de Taulells de València; però segons el nostre parer pertanyen a la mà de Camarlenc, pintor que treballava a la fàbrica del carrer de la Corona d’aquella ciutat. En l’any 2011 vam donar a conèixer per primera vegada la identificació de la producció d’aquest pintor (revista La Fénix Troyana, 96), gràcies a la localització d’una obra signada i amb marca de fàbrica. En publicacions posteriors hem incrementat el nombre d’obres que atribuïm al pintor.

Vicent Camarlenc. Sagrada Família, 1826. Llíria

La Sagrada Família d’Albaida és precursora de la que anys més tard pintaria l’autor amb una tècnica més depurada, conservada a Llíria i datada en l’any 1826. La figura del pare de Jesús recorda una mica el Sant Josep de la Vilavella (4x3), però sobre tot el d’Asp.

Vicent Camarlenc. St. Josep. Asp

La Trinitat d’Albaida és una obra més aconseguida que la Sagrada Família que l’acompanya. Cal posar-la en relació amb la Trinitat que presideix el plafó de la Divina Pastora d’Onda, i més llunyanament, amb una Coronació de Maria que s’exposa al Museu del Taulell d’Onda. 

Vicent Camarlenc. Trinitat. Albaida

Vicent Camarlenc. Divina Pastora. Onda

Vicent Camarlenc. Coronació de Maria. Museu del taulell d'Onda

Als carrers de Borriana, després de realitzar obres en la casa on s’allotjava, s’ha restituït en la façana el plafó de Sant Bernat, una de les obres més harmonioses de Camarlenc, potser només superada per la Mare de Déu dels Desemparats de Torrent, datada el 1821, obra sens dubte, la més exquisida del pintor, la producció del qual és de qualitat bastant irregular. 

Vicent Camarlenc. St. Bernat. Borriana

Vicent Camarlenc. Mare de Déu dels Desemparats, 1821. Torrent

PER SABER-NE MÉS:

“Dos pintors ceràmics del segle XIX: Pasqual Rosselló i Vicent Camarlenc”. Llibre alternatiu de la fira. Xàtiva, Ulleye, 2011. 

Vegeu també: Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX. Xàtiva, Ulleye, 2014.