diumenge, 28 d’octubre del 2018

La coloma sense collar: ningú no és profeta en la seua terra (excepte els trepes i els llepaculs)


"El seus habitants senten enveja del savi que entre ells s'aixeca i assoleix mestria en el seu art. Tenen en poc el molt que puga fer, rebaixen els seus encerts i s'acarnissen, en canvi, amb les seues caigudes i entrebancs, sobretot mentre viu, i amb doble animositat que en qualsevol altre país. Si encerta, diuen: "És un lladre audaç i un plagiari desvergonyit". Si es tracta d'una mitjania, sentencien: "És una fotesa sense trellat i una mediocritat insignificant". Si matina per tal d'aconseguir el trofeu de la cursa, demanen: "D'on ha eixit aquest, on va aprendre i quan ha estudiat?". Si la sort el porta després pel camí d'excel·lir clarament sobre la resta, o d'obrir un camí que no és el que ells freqüenten, llavors li declaren la guerra al desgraciat, convertit en centre de les murmuracions i les calúmnies, objecte de censures, presoner de llengües i blanc d'atacs contra el seu honor. Li atribuiran el que no ha dit, el carregaran amb el que no ha fet, l'imputaran el que no ha proferit ni cregut en el seu cor. Encara que siga home excels i insigne en la seua ciència, en cas de no tenir amb el poder polític relacions que li procuren la felicitat d'eixir indemne dels perills i escapar de les desgràcies, si se li ocorre escriure un llibre, el calumniaran, el difamaran i contradiran. Exageraran i engrossiran els errors lleugers; censuraran fins i tot els entrebancs insignificants; li negaran els seus encerts, callaran els seus mèrits i l'increparan per les negligències, amb la qual cosa minvarà la seua energia, la seua ànima perdrà l'alè i es gelarà el seu entusiasme. Aquesta és, entre nosaltres, la sort de qui es posa a escriure un poema o un tractat. No podrà escapar d'aquestes xarxes ni es veurà lliure d'aitals calamitats, a no ser que marxe i pegue a fugir o que faça el seu camí d'un sol colp."

(Ibn Hazm de Còrdova; trad. J. Ll. Cebrián)

La coloma sense el collar a l'Albolàfia de Còrdova


Còrdova

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Verdejo i la Botigueta Nova de Bellreguard


La Botigueta Nova a l'estiu de 2016. Casa fundada en l'any 1874 (La Botigueta Vella)


L'estiu de 2016 vaig treballar de bibliotecari municipal de Bellreguard, fent una substitució. Des de menut l'havia travessat per la carretera Gandia-Dénia, ja que la meua àvia era d'aquesta darrera població. Recordava perfectament, primer, l'estrany campanar que s'albirava en eixir de Gandia, després, el petit mercat als matins, amb el tràfec de gent que entrava i eixia, les façanes dels bars abocats a la carretera i la parada de la Unió de Benissa. Mon pare treballava de conductor en aquesta empresa quan ja s'anomenava UBESA i durant alguns anys passava per ací fent la línia València-Dénia i València-Alacant.
L'estada laboral a Bellreguard, més enllà d'entrar en contacte amb els usuaris de la biblioteca i constatar que el poble era quelcom més que una carretera secular, va induir-me a passejar per la vila i endinsar-me en els carrers, a la recerca del possible patrimoni artístic que s'hi pogués conservar.
Aleshores, en un carrer que abocava a la plaça de l'Església, em van enlluernar els taulells publicitaris que cobrien la façana de la Botigueta Nova. La Botigueta de Bellreguard destaca perquè no han sobreviscut gaires exemples de taulelleria publicitària del segle XX, tan abundant fins que a inicis els anys 70 començaren a desaparèixer i destruir-se. A més, en el cas de l'obra ceràmica de Bellreguard, la seua conservació és molt important perquè son anteriors a la Guerra d'Espanya, ja que han estat datats vers 1925. I, a més a més, encara es conserva la marca de fàbrica que constata l'autoria: Josep Maria Verdejo. Manises - València. De seguida li vaig enviar una fotografia a Beatriu Navarro i publicàrem un article al Butlletí Informatiu de Ceràmica núm. 113 (gener-juny 2016) titulat: "La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo a Manises".
La Llei de Patrimoni Cultural Valencià que data de 1998 es va modificar en 2007 per tal d'incloure també els panells religiosos ceràmics exteriors anteriors a 1940. En 2017 la llei va afegir, amb bon criteri i com és natural, tots els panells ceràmics siguen religiosos o no de manera que la Botigueta Nova resta emparada i protegida per la llei com a BRL com a mínim.
Levante - El Mercantil Valenciano (La Safor). 3 d'octubre de 2018

La setmana passada la periodista Esperança Costa, sempre atenta al patrimoni artístic i històric valencià, va publicar un article al diari Levante-EMV (edició de la Safor, 3-10-2018) dedicat a la botiga, on esmentava el nostre article. Podeu llegir còmodament les dues seccions de l'article ací:

El cas és que enguany s'estan realitzant obres en la Botigueta, que és de propietat particular, i no se'ls ha ocorregut una altra cosa que perforar i destruir una part dels taulells per a encabir la capsa del comptador de la llum. Una mica més avall... i destrueixen la marca de fàbrica de Josep Maria Verdejo de Manises, factoria que té en aquesta obra de Bellreguard un dels exemples més valuosos de la seua època d'esplendor, que delimitem en l'àmbit de la producció dels darrers anys de la monarquia alfonsina i els de la II República Espanyola. 



Detall de la Botigueta en la primavera de 2018

dijous, 19 de juliol del 2018

Un plafó de Manuel Garcés a Sevilla

Manuel Garcés. Fot. M. P. Rodríguez

M'escriu des de Sevilla Manuel Pablo Rodríguez per tal de comunicar-me la localització d'un plafó en el recinte d'una congregació religiosa de la capital andalusa. En la meua opinió es tracta d'una obra del pintor Manuel Garcés i cal datar-la al voltant de la meitat del segle XIX. Manuel fou fill del també pintor Valentí Garcés.
El rètol inferior de SALUS INFIRMORUM fa sospitar que en origen podria tractar-se de l'encàrrec d'una comunitat religiosa de caràcter sanitari. 

dissabte, 14 de juliol del 2018

Un Sant Cosme del Mestre de Perea


St. Cosme. Fot. Museu Arocena

No fa gaire ens ocupàvem d'un Naixement del Mestre de Perea. Doncs bé, hem trobat que al Museu Arocena de Mèxic s'exposa una taula que, en la nostra opinió, també cal adjudicar a l'anomenat Mestre de Perea. 
El Museu americà el considera un sant Lluc, però és evident que es tracta d'un sant Cosme que ocuparia el carrer lateral esquerre d'un retaule i que tindria com a contrapartida un sant Damià en el carrer de la dreta. El catàleg el considera amb encert obra d'un "anònim valencià: tremp i full d'or sobre fusta, segle XV", apreciació a la qual caldria afegir l'oli.  
També tenen un Calvari valencià del segle XIV, però això donaria per a un altre post.

divendres, 29 de juny del 2018

Un Naixement del Mestre de Perea

Mestre de Perea. Fot. Ansorena

M'escriu l'historiador Francisco Marco des de les antípodes per fer-me saber que a meitat de juliol se subhasta a Madrid aquesta taula valenciana. Les dimensions són de 59 x 43 cm. 
El catàleg veu l'obra propera a l'anomenat Mestre de X., però en la meua opinió cal atribuir-la al Mestre de Perea, autor del desaparegut retaule de l'ermita de Santa Anna de X.

dilluns, 11 de juny del 2018

El Castell de Montesa a Scripta


Acabe de publicar a SCRIPTA (Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna de la Universitat de València) una ressenya del llibre El castillo y sacro convento de la Orden de Montesa, de Josep Cerdà i Juan Carlos Navarro, obra publicada per la Universitat Politècnica de València. La podeu llegir en PDF ací



divendres, 8 de juny del 2018

El Mestre d'Onil


El proper divendres dia 3 d'agost de 2018 presentaré en les X Jornades d'Art i Història una ponència sobre el Mestre d'Onil, un pintor dels segles XV-XVI. 



Profeta Sacaries. Onil