Acabe de llegir la biografia de Simón Bolívar (Debate, 2019) escrita per Marie Arana i traduïda per Mateo Cardona i Marta Cecilia Mesa. L'autora és filla de pare peruà i mare estadounidenca, de manera que l'original s'ha escrit en llengua anglesa. La traducció al castellà és impecable.
 |
| El jove Bolívar estudiant amb el seu professor Andrés Bello |
L'obra té una mica més de 700 pàgines i enganxa des del principi. És cert que el personatge s'ho val i la seua vida es revetla més interessant que les de Juli Cèsar, Alexandre el Gran i Napoleó junts. A més, Bolívar fou un estadista culte, de formació clàssica i cultura europea, que va visitar Espanya, França, Itàlia i Anglaterra. No fou un militar de carrera, sinó un militar autodidacta que va vèncer els exèrcits professionals de l'Imperi espanyol.
La biografia és un gènere literari que excel·leix especialment en les literatures angloxaxones. En canvi, en les llatines, no solem passar d'aproximacions hagiogràfiques. El llibre de Marie Arana està molt ben escrit i ens situa al costat de Bolívar en tots els episodis de l'alliberament de Veneçuela, Colòmbia, Equador i Perú. La gesta de Bolívar en aconseguir la independència d'aquelles repúbliques sudamericanes el convertí en un dels grans personatges de la història universal del segle XIX. Amb mestria cinematogràfica l'autora ens condueix des del naixement de Bolívar fins la seua mort.
No es tracta pas d'una hagiografia i el text recull també les ombres del personatge. Si el seu somni de la Gran Colòmbia (un gran estat efímer que podria haver-se convertit en una potència mundial) va fracassar va ser perquè es va entestar a instituir una Gran República unitària quan la sol·lució hagués estat una república federal. Veneçuela i Colòmbia no encabien en un projecte polític tan rígidament jacobí.
L'Amèrica del Sud postBolívar fou similar al que s'esdevingué a la mort d'Alexandre el Gran: les repúbliques repartides entre els seus generals. La mateixa independència de les repúbliques naixia marcada pel protagonisme dels exèrcits nacionals que condicionarien les polítiques dels més de dos-cents anys posteriors.
Un llibre molt recomanable, no sols a qui li agrade la Història contemporània del segle XIX, sinó sobre tot, als amants de la llibertat. La Història de l'Amèrica llatina és sempre apassionant.
El llibre està encapçalat per unes paraules del poeta José Martí (president de la República de Cuba en armes i fill de valencians del barri de Campanar):
"En calma no se puede hablar de aquel que no vivió jamás en ella; ¡De Bolívar se puede hablar con una montaña por tribuna, o entre relámpagos y rayos, o con un manojo de pueblos libres en el puño y la tiranía descabezada a los pies...!"
Llegiu, llegiu llegiu!
