Ponència: Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX

Presentaré una comunicació en les XII Jornades d'Art i Història que se celebraran a Xàtiva a primeries d'agost de 2020: "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".

Vicent Camarlenc: Mare de Déu dels Desemparats. València, desapareguda

Sobre el pintor Vicent Camarlenc, vegeu en línia:

- La Mare de Déu dels Desemparats de Vicent Camarlenc: l'esvaniment d'un plafó de taulells.  

-  Dos plafons del pintor Vicent Camarlenc a Albaida. 

-  Dos pintors ceràmics del segle XIX: Pasqual Roselló i vicent Camarlenc.

Publiquem "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València".

Acaba d'eixir el número 15 de SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i cultura Medieval i Moderna, publicada per la Universitat de València. Hi publiquem: "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València".

Les ciutats començaren a retolar amb taulells els noms dels carrers i dels edificis públics, i a numerar les cases, en compliment de la Cèdula reial de 1769 promulgada per Carles III. En aquest article estudiem l’evolució de la retolació urbana al llarg dels segles XVIII i XIX. A partir de diversos casos documentats –Xàtiva, Sogorb, València, Ciutat de Mallorca– i dels taulells i plaques ceràmiques conservats, analitzem aquesta vessant de la taulelleria valenciana.

Podeu llegir-lo i descarregar-vos-el en PDF punxant sobre el títol.

Publiquem "Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia".

A primeries de març passat es presentava a la Biblioteca Municipal de Dénia el número 40 d'Aguaits, la revista de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. Poc després, la pandèmia del coronavirus va detindre tot i no ha estat fins ara que ens ha arribat la revista. Hi publiquem l'article: "Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia", una obra ceràmica que havia estat atribuïda a Francesc Dasí.

A través de l'estudi minuciós de dues obres signades hem identificat les característiques de la producció del pintor Francesc de Paula Bou i li atribuïm l'obra exposada a Dénia. 

L'IECMA acaba de penjar en PDF les actes del III Congrés de la Marina Alta (1990), on vaig presentar la ponència: "La catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa". Si punxeu al títol vos podeu baixar aquest treball del segle passat, que també tenim disponible en Academia.edu en companyia de moltes de les nostres publicacions al vostre abast.

Una nova obra de Vicent Macip

Vicent Macip. Fot. Segre

En el catàleg del passat mes de març, una casa de subhastes posava a la venda un Crucificado que situava amb bon criteri en la "escuela valenciana s. XVI" amb una cronologia vers 1510-1520. El preu de sortida era de només 3000 €.

En la meua opinió es tracta sens dubte d'una obra del pintor Vicent Macip, pare de Joan de Joanes, amb la qual cosa el preu de sortida podia haver ascendit considerablement... i a més, ni tan sisquera s'ha venut per aquest preu!

La presència de sant Francesc agenollat a l'esquerra podria indicar un origen franciscà. L'obra és de reduïdes dimensions (66 x 55), cosa que ens porta a la memòria un altre Calvari menut del pintor, de col·lecció privada, que fa pocs anys estigué exposat al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana. Un altre Calvari que s'assembla, molt bonic, és el que es pot admirar al Museu de Santa Clara de Gandia.

La figura del Crist subhastat recorda molt al del Calvari que el pintor realitzà per a l'església de Mançanera, senyoriu del duc de Calàbria a l'Aragó. Al Museu de Belles Arts de València també trobem un altre Calvari del pintor, posterior i de majors dimensions, que fou donació valuosa de Pere Maria Orts i Bosch.

La província de Xàtiva passa a la fase 1

Les quatre províncies valencianes

Al segle XIX, durant el Trienni Constitucional (1820-1823) l'estructura territorial de la monarquia borbònica va dividir l'antic Regne de València en quatre províncies, "a saber": Castelló de la Plana, València, Xàtiva i Alacant. El territori de la província de Xàtiva abastava parcialment o total les actuals comarques de la Canal de Navarrés, la Costera, la Ribera, la Vall d'Albaida, la Safor i la Marina.

Palau de la Diputació Provincial

El mapa de l'antiga província de Xàtiva s'assembla massa al territori meridional que l'11 de maig de 2020 entra en la fase 1 del desescalament de la pandèmia. Potser perquè després de vora 200 anys aquella província sudista s'assentava sobre una sòlida base geogràfica i natural, amb més trellat que qualsevol política territorial de mera sucursal. En fi, que per un moment m'ha semblat veure en el mapa de la fase 1 de desconfinament la província de Xàtiva escindida de la rabasuda i massa grossa província de València. 

Precisament, entre 2022-2023 s'esdevindrà el bicentenari de la difunta província de Xàtiva, cosa que caldria celebrar, si més no, fent-li el funeral o d'alguna altra manera digna. 

Govern Civil de la província

Dos balcons contestans i l'apoteosi de la taulelleria valenciana

Cocentaina, 1787

En aquesta pesta del segle XXI que ara patim hem redescobert un petit espai residual dels habitatges... els balcons. Els balcons romanien abocats al carrer, infrautilitzats, relegats a contenidors de plantes, la botella del butà i la bicicleta oxidada. Només els recordàvem a l'hora d'estendre la bugada, de la cigarreta furtiva dels fumadors i alguna processó ocassional en els privilegiats carrers de volta...

Però el confinament de la covid19 ha revaloritzat aquests petits espais que limiten l'interior de les llars amb el carrer. De forma insospitada, els hem vist convertits en  saletes d'estar, escambells de lectura, solàriums, llotges de teatre farcides d'aplaudiments, torres-vigia, receptacles que per uns mesos s'han vist alleujats en llur solitud i han pres preeminència arquitectònica. 

Mestre de Noguera

D'entre tots els balcons històrics valencians destaquen un parell del segle XVIII que conserva la ciutat de Cocentaina. Els albirem bellament decorats amb taulelleria datada en l'any 1787 amb escenes de la vida de Maria, un apostolat i la Mare de Déu dels Desemparats. Aquesta imatge devota està pintada per un dels grans pintors ceràmics del postbarroc valencià. La resta de la balconada, en canvi, és obra del Mestre de Noguera, aquell gran pintor que ens deixà l'immens retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Seu vora el campanar de Xàtiva. 

No cal dir que ens trobem amb una de les obres més valuoses de la taulelleria postbarroca valenciana... i que ara, més que mai, el balcó fa la casa. 

Mestre de Noguera

El Collar de la Coloma d'Ibn Hazam

Fot. F. Tormo

Francesc Tormo, director de la Casa de la Cultura de Canals allà pels anys 90, té un dels millors arxius fotogràfics de la comarca de la Costera. Entre els seus fons, destaca la secció etnogràfica i de cultura popular, a més d'haver fotografiat moltíssims actes culturals celebrats en aquella vila. Fa uns dies m'enviava aquesta fotografia del segle passat, que recull una de les presentacions de llibres que vam realitzar quan jo era bibliotecari municipal. Concretament la presentació de la versió valenciana que va realitzar Toni Martínez del clàssic en llengua àrab El collar de la coloma de l'escriptor de Còrdova Ibn Hazam. Un llibre del tot recomanable si encara no l'heu llegit.

En la fotografia, d'esquerra a dreta, l'escriptor Toni Cucarella, l'autor, la regidora de cultura Milagros Barberá i el bibliotecari.