divendres, 5 d’agost del 2022

El plafó de sant Blai de Moixent, una obra del pintor ceràmic Joan Bru

 

Acaba de publicar-se el llibre de festes de Moixent 2022, on trobareu el nostre treball: "El plafó de sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru".

Quina maqueta més bonica han fet els festers de Moixent!

divendres, 1 de juliol del 2022

Escrits sobre Art i patrimoni cultural, d'Albert Ferrer

El professor de la Universitat de València Albert Ferrer i Orts ha publicat recentment l'obra Escrits sobre Art i patrimoni cultural, en dos volums. Un servidor ha escrit el pròleg del volum I i Josep Vicent Frechina signa el del volum II.

En aquests llibres Albert Ferrer recull la major part de la seua producció periodística des de darreries del segle XX fins als anys recents, apareguda en diverses publicacions digitals i en paper.  



Pròleg

La publicació d’un llibre que recull més d’un centenar d’articles escampats per diverses revistes i diaris d’Europa i Amèrica durant vint anys és una bona notícia perquè conjura la dispersió de l’obra de l’autor i permet apropar-nos més fàcilment a la seua producció periodística i d’opinió.
En aquesta obra descobrim la vocació d’escriptor, més enllà de la d’historiador, del professor Albert Ferrer. D’una forma amena i directa, gairebé epistolar, ens apropa la seua visió del món sempre condicionada per la història de l’art i sovint embolcallada per temes quotidians. L’autor és un ciutadà compromès amb la societat i el país. És per això que afronta la situació social i política que a tots ens condiciona com en una veritable lletra de batalla. Ho fa des del seu punt de vista honest i àcid, sense defugir la polèmica, potser sempre incòmoda entre el moll i conservador món de la història de l’art. En llegir certs passatges d’Albert Ferrer m’ha vingut a la memòria «per l’esperit encès de defensa del patrimoni artístic» l’obra d’Elies Tormo Monumentos de la ciudad de Valencia en peligro de pérdida publicada en l’any 1944.
Però l’autor va més enllà en tots els aspectes i la seua inquietud social el porta a tractar qüestions d’actualitat com l’ecologia o l’urbanisme.
Entre les línies d’Albert albirem Meliana, el seu poble, i la comarca de l’Horta, un veritable país petit amb característiques culturals i lingüístiques pròpies; i un patrimoni artístic bastant desconegut perquè la propera ciutat de València tot s’ho menja. I més enllà de l’Horta la resta del País Valencià, de nord a sud, sempre present en l’univers investigador de l’autor.
La visió honesta, de vegades idealista i sovint escèptica d’aquest llibre el converteix en lectura obligada per als estudiants i nous graduats en Història de l’Art, sistemàticament ensinistrats, des de moltes universitats, en l’estèril succedani iconogràfic que pretén suplantar la veritable història de l’art. I per descomptat, es tracta d’una obra sempre recomanable per al públic interessat en el patrimoni artístic en general.

Albert Ferrer és l’únic cas valencià d’historiador de l’art «que jo conega» que legítimament representa el pont entre Europa i Amèrica. La seua estada professional a les universitats de Xile (tant la privada com la pública) el convertirà, estic convençut, en un subjecte clau en les relacions historiogràfiques entre l’Art valencià i el sudamericà, en un escenari inèdit fins ara en la historiografia valenciana. Prova d’això són els diversos articles en llengua castellana publicats a Amèrica que trobareu al final d’aquest llibre.
Des dels esgrafiats a les cartoixes, des de la pintura renaixentista de Gaspar Requena fins a la de Joan de Joanes, la bibliografia d’Albert Ferrer se’ns presenta com una de les més honestes i sòlides de la historiografia de l’art valencià.


Josep Lluís Cebrián i Molina
Historiador de l’Art
L’Horta, desembre de 2020

dissabte, 19 de març del 2022

Sant Joan de Duero

Setembre passat vaig estar per terres de Sòria, Soria pura cabeza de Extremadura. Sòria és una ciutat fascinant des del punt de vista monumental, immortalitzada literàriament per dos escriptors andalusos que hi són presents a cada passa: Gustavo Adolfo Bécquer i Antonio Machado.

Durant uns dies vaig trepitjar sendes i paisatges, vaig entrar en esglésies i catedrals, vaig recórrer monestirs i castells. Un matí de primera hora em vaig apropar a Sant Joan de Duero, on són les restes d'un antic monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquest cenobi situat a la riba del riu i al peu del Mont de les Ànimes serví d'escenari a una de les llegendes més conegudes de Bécquer.

 

 

El claustre de cel obert i complexió exòtica em recordà el meu llibre de text d'Història de l'Art quan estudiava C.O.U. en l'Institut de Batxillerat Josep Ribera de X.. I de retruc, l'assignatura de Literatura castellana, amb els Campos de Castilla de Machado, que també anava per al selectiu.

En l'interior de l'església, amb el capçal consagrat arquitectònicament al ritus bizantí, només s'exposen unes poques peces artístiques i arqueològiques.

 



dilluns, 3 de gener del 2022

De retaules perduts, documentació i algunes taules soltes...

Publique "De retaules perduts, documentació i algunes taules soltes (segles XV i XVI)" al llibre La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos, coordinat pel professor de la Universitat de València Albert Ferrer Orts. 


Es tracta d'una aportació miscel·lània que he dividit en quatre apartats:

Pere Cabanes i el retaule major de Benissa

Aquest pintor fou autor d'un retaule dedicat a Sant Pere en l'església parroquial de Benissa. Aquesta obra de l'artista era desconeguda i aportem documentació inèdita de 1489.

La troballa del retaule dels Principats de Gaspar Godos (Mestre d'Alzira) d'Onofre Falcó

Ens ocupem, succintament, del retaule dels Principats pintat per Gaspar Godos. Aquesta obra es trobava al convent de les dominiques del Portal Fosc de X. fins la Guerra d'Espanya. Hom pensava que havia estat destruïda, però la vam identificar en una col·lecció particular, amb una fotografia realitzada en 1983.

Hom pensava que aquesta pintura havia eixit del convent després de juliol de 1936, però en un document oficial, amb declaració jurada, llegim que les monges, en connivència amb l'arquebisbat de València, en proclamar-se la II República el 14 d'abril de 1931, van traure del convent (en aquell any) el patrimoni artístic i diversos elements mobles que consideraven de valor. 


Un retaule renaixentista inèdit a la Seu de València

 

 

Relacionem quatre taules fins ara inconnexes que pensem que provenen d'un mateix retaule desballestat. Tres es conserven a la Seu de València i la quarta en col·lecció particular. Possiblement són obra de Ferrando Llanos. 

 


Una taula del Mestre Aleix a València

Atribuïm al Mestre Aleix una taula del Museu del Col·legi del Patriarca i la posem en relació amb diverses obres del pintor. 

 

dijous, 25 de novembre del 2021

Llibre sobre la pintura valenciana del Renaixement


A primeries del mes de desembre de 2021 es publicarà el llibre La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos. Es tracta d'una obra coral coordinada pel professor Albert Ferrer de la Universitat de València, el qual en parla avui en un article publicat a El Meridiano l'Horta. El llibre recull diversos treballs d'historiadors/es de l'Art al voltant de la pintura valenciana del segle XVI.

dilluns, 20 de setembre del 2021

Unes taules valencianes a la Seu del Burgo d'Osma

 

 

Les dependències del Museu diocesà d'Osma, instal·lades en diverses estances del claustre de la Seu, conserven algunes taules valencianes d'estil gòtic internacional atribuïdes a Gonçal Peris (1410-1420). El pintor realitzà al primer quart del segle XV el retaule major de la catedral, el qual posteriorment fou desballestat. A banda de les taules conservades al Burgo d'Osma altres taules acabaren en el Museu del Louvre de París i el Museu Marés de Barcelona. 

 


diumenge, 1 d’agost del 2021

Publiquem "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX"

 

Vicent Camarlenc: St. Josep. La Vilavella

 

L'editorial Ulleye acaba de publicar el llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.

Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".