Onofre Falcó i el retaule dels Principats de Xàtiva*

 

Retaule dels Principats de Xàtiva. Fot. M. Díaz i A. Padrón. Archivo Español de Arte

Des que identificàrem fa uns anys aquesta obra d’art que es donava per perduda hem publicat les nostres conclusions sobre la peça en diversos articles i llibres especialitzats. En cap moment ens havíem plantejat dubtar de l’atribució al Mestre d’Alzira (Gaspar Godos) feta als anys 80 per M. Díaz i A. Padrón. Això ha estat així, perquè sols disposàvem d’un fotografia de la pintura, petita i en blanc i negre, publicada per aquests autors a la revista Archivo Español de Arte. Aquest únic registre fotogràfic conegut no permetia percebre els detalls de l’obra ni sospitar de l’atribució.

Fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat de veure una sèrie de fotografies recents, a color i de resolució suficient, que em van permetre adonar-me que el retaule no pertanyia pas a Gaspar Godos (el Mestre d’Alzira), sinó que més aviat calia situar-lo en la proximitat d’algunes obres de qualitat atribuïdes a Onofre Falcó († 1560). L’estil i la pinzellada dels Principats pertany clarament al mateix registre d’algunes obres eixerides que en els darrers anys s’han atribuït a Onofre, fill del també pintor Nicolau Falcó.
Cal dir també que des d’aquella fotografia publicada en Archivo Español de Arte la taula ha estat intervinguda, amb un procés de neteja i la reintegració de les conques buides dels ulls dels personatges, malifeta que s’hauria perpetrat durant la Guerra d’Espanya. El retaule dels Principats eixiria del convent de la Consolació de Xàtiva en els mesos posteriors al 14 d’abril de 1931, quan en proclamar-se la II República Espanyola les monges van decidir depositar el seu patrimoni artístic i els elements de valor del convent en algunes cases dels terratinents dels pobles de la rodalia que eren de confiança, tot amb l’autorització prèvia de l’arquebisbat. Així doncs, en juliol de 1936, durant l’assalt al convent, les obres de valor es trobaven a quilòmetres dels murs del cenobi, amagades en domicilis privats.

Que el retaule no siga del «Mestre d’Alzira» i siga d’Onofre Falcó no li resta a l’obra ni interès ni mèrit. El pintor compta fins i tot amb una monografia publicada. Així i tot, Onofre Falcó i la seua producció continuen encara a l’ombra de l’oblit —l’oblit, sempre interessat, sempre injust, sempre ignorant—. En realitat a penes es coneix ni el pintor ni l’obra, de manera que hi ha molta feina a fer per delimitar amb seny la producció de l’artista. El corpus d’obres atribuïdes és encara incoherent i caldrà que els historiadors de l’Art ens posen a la tasca. 

 

Calvari d'Estivella, 1538

Pensem que el retaule dels Principats de Xàtiva seria una obra uns deu anys anterior al retaule del Calvari d’Estivella (1538), en el qual la qualitat de la pinzellada de l’autor hauria augmentat considerablement. El sant Joan evangelista seria una evolució dels àngels de Xàtiva. Una altra obra a considerar, posterior també als Principats, seria el retaule del Crist de la Bona Mort situat en una capella de la girola de la Seu de València. L’escultura del Crist té de fons una taula de Calvari de molta qualitat artística que ha rebut atribucions dispars però que jo considere pròxima a la producció més excelsa d’Onofre Falcó, paral·lela al retaule adés esmentat d’Estivella. En aquest Calvari de València les figures de les Maries tenen paral·lelismes amb alguns personatges femenins del retaule dels Principats. El mateix s’esdevé amb Sant Joan Evangelista, que és un model més evolucionat dels àngels custodis dels Principats.

Retaule del Crist de la Bona Mort. Seu de València

Evidentment, el retaule dels Principats de Xàtiva és un una obra més arcaica que els retaules d’Estivella i València. De cronologia i estil similar a l’obra xativina serien les taules de Sant Mamés de Cesarea i Sant Joan Baptista, en col·lecció particular.



* Aquest text ha estat enregistrat prèviament amb certificat digital per tal de protegir la propietat intel·lectual amb efectes legals.

L'Article "El plafó de Sant Blai de Moixent..." a text complet

La xiqueta pintada per Joan Bru té mal de gola

Ja podeu descarregar-vos en Academia.edu el PDF del nostre article "El plafó de Sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru", publicat al llibre de festes de Moixent 2022.

La sèrie de TV Fath Al Andalous

Sèrie de trama històrica de producció kuwaitina que tracta sobre la conquesta d'Al-Àndalus: Fath Al Andalous

El plafó de sant Blai de Moixent, una obra del pintor ceràmic Joan Bru

 

Acaba de publicar-se el llibre de festes de Moixent 2022, on trobareu el nostre treball: "El plafó de sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru".

Quina maqueta més bonica han fet els festers de Moixent!

Fotografia per a historiadors, especialment de l'Art. I. Càmeres, objectius i altres accessoris

 

Ja s'acosten les XIV Jornades d'Art i Història. 

Enguany, el dijous 4 d'agost de 2022, a les 9:15 hores tinc una ponència sobre les classes d'aparells fotogràfics a disposició dels historiadors que publiquen llurs investigacions.

 

 

Escrits sobre Art i patrimoni cultural, d'Albert Ferrer

El professor de la Universitat de València Albert Ferrer i Orts ha publicat recentment l'obra Escrits sobre Art i patrimoni cultural, en dos volums. Un servidor ha escrit el pròleg del volum I i Josep Vicent Frechina signa el del volum II.

En aquests llibres Albert Ferrer recull la major part de la seua producció periodística des de darreries del segle XX fins als anys recents, apareguda en diverses publicacions digitals i en paper.  

Pròleg

La publicació d’un llibre que recull més d’un centenar d’articles escampats per diverses revistes i diaris d’Europa i Amèrica durant vint anys és una bona notícia perquè conjura la dispersió de l’obra de l’autor i permet apropar-nos més fàcilment a la seua producció periodística i d’opinió.
En aquesta obra descobrim la vocació d’escriptor, més enllà de la d’historiador, del professor Albert Ferrer. D’una forma amena i directa, gairebé epistolar, ens apropa la seua visió del món sempre condicionada per la història de l’art i sovint embolcallada per temes quotidians. L’autor és un ciutadà compromès amb la societat i el país. És per això que afronta la situació social i política que a tots ens condiciona com en una veritable lletra de batalla. Ho fa des del seu punt de vista honest i àcid, sense defugir la polèmica, potser sempre incòmoda entre el moll i conservador món de la història de l’art. En llegir certs passatges d’Albert Ferrer m’ha vingut a la memòria «per l’esperit encès de defensa del patrimoni artístic» l’obra d’Elies Tormo Monumentos de la ciudad de Valencia en peligro de pérdida publicada en l’any 1944.
Però l’autor va més enllà en tots els aspectes i la seua inquietud social el porta a tractar qüestions d’actualitat com l’ecologia o l’urbanisme.
Entre les línies d’Albert albirem Meliana, el seu poble, i la comarca de l’Horta, un veritable país petit amb característiques culturals i lingüístiques pròpies; i un patrimoni artístic bastant desconegut perquè la propera ciutat de València tot s’ho menja. I més enllà de l’Horta la resta del País Valencià, de nord a sud, sempre present en l’univers investigador de l’autor.
La visió honesta, de vegades idealista i sovint escèptica d’aquest llibre el converteix en lectura obligada per als estudiants i nous graduats en Història de l’Art, sistemàticament ensinistrats, des de moltes universitats, en l’estèril succedani iconogràfic que pretén suplantar la veritable història de l’art. I per descomptat, es tracta d’una obra sempre recomanable per al públic interessat en el patrimoni artístic en general.

Albert Ferrer és l’únic cas valencià d’historiador de l’art «que jo conega» que legítimament representa el pont entre Europa i Amèrica. La seua estada professional a les universitats de Xile (tant la privada com la pública) el convertirà, estic convençut, en un subjecte clau en les relacions historiogràfiques entre l’Art valencià i el sudamericà, en un escenari inèdit fins ara en la historiografia valenciana. Prova d’això són els diversos articles en llengua castellana publicats a Amèrica que trobareu al final d’aquest llibre.
Des dels esgrafiats a les cartoixes, des de la pintura renaixentista de Gaspar Requena fins a la de Joan de Joanes, la bibliografia d’Albert Ferrer se’ns presenta com una de les més honestes i sòlides de la historiografia de l’art valencià.

Josep Lluís Cebrián i Molina
Historiador de l’Art
L’Horta, desembre de 2020

Tesoros de interior en la Costera

Ahir publicava al diari un article sobre turisme a la comarca: Tesoros de interior en la Costera (punxeu). Amb el patrocini de la Mancomunitat.