En Academia.edu trobareu en PDF l'atribució que hem fet a Gaspar Requena de la predel·la del Museu de la Seu de València:
 |
| Gaspar Requena, St. Vicent Ferrer. Museu de la Seu de València |
dissabte, 29 d’octubre del 2016
L'atribució de la predel·la de Gaspar Requena en PDF
dilluns, 24 d’octubre del 2016
Qüestionem la peça del trimestre del Museu de la Seu de València
Una nova obra de Gaspar Requena:
a propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de
València
Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina
Al remodelat Museu de la Seu de
València acaben de penjar la nova peça del trimestre (octubre-desembre de 2016).
Es tracta d’un banc compost per tres escenes on s’hi representa d’esquerra a
dreta sant Domènec, Crist Patiens amb
un àngel i sant Vicent Ferrer.
 |
| Obra de Gaspar Requena. Fot. web del museu |
Han titulat la peça “predela de Nicolás
Borrás”; així consta al web i al propi Museu. I consideren que formaria part
d’un retaule desaparegut. L’obra, procedent de l’antic Museu diocesà, fou
restaurada als anys 80 del segle XX i al web es poden veure fotografies en
blanc i negre anteriors a la intervenció:
Però, en la nostra opinió, es tracta
clarament d’una pintura de Gaspar Requena (ca. 1515 - després de 1585), pintor
de Montesa amb taller a València, amic i soci de Joan de Joanes. Res a veure
per tant amb Nicolau Borràs, llevat que tots dos són seguidors de Joanes.
Al mateix Museu tenen exposat un retaule
incomplet de la Puríssima i Sant Antoni Abat, obra que ha estat atribuïda en
2009 a Gaspar Requena. Sembla que no s’han adonat que, en realitat, aquesta predel·la
protagonista del trimestre pertany al retaule de Gaspar Requena esmentat. La
predel·la i el retaule presenten estil, cronologia i mides que s’ajusten
perfectament. A més, sobre tot, cal tenir present la descripció que féu Elies
Tormo l’any 1932 (Valencia: Los Museos,
II. Madrid, Centro de estudios históricos, pàg. 121, núm. 103) per a
concloure que les dues obres formen part del mateix conjunt, amb una
iconografia coincident: el retaule de sant Antoni, aleshores al Museu diocesà,
constava d’onze taules, bones pintures de finals del segle XVI, i provenia de
Xulilla. Al centre hi ha sant Antoni Abat i la Puríssima, sant Cristòfol i el
Baptista a l’esquerra, i a la dreta sant Francesc i sant Andreu. A la
predel·la, sant Domènec, Crist Patiens
i sant Vicent Ferrer. I finalment a la polsera, santa Bàrbara, sant Miquel,
santa Llúcia i l’Àngel custodi del regne. Per tant, no tenim cap dubte que la
“peça del trimestre” és, en realitat, la predel·la del retaule de Xulilla
dedicat a la Puríssima i sant Antoni que va pintar Gaspar Requena, que s’exposa,
a pocs metres, al mateix Museu.
Com Elies Tormo ja indicà quines
advocacions tenia la polsera actualment “perduda” i coneixem l’estructura del
retaule, només caldria escorcollar entre les pintures socarrimades conservades,
per tal de localitzar les dues polseres laterals. Potser així tindríem el
retaule complet.
 |
| Fotomuntatge del retaule de Gaspar Requena |
Bibliografia bàsica sobre Gaspar Requena:
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (1992):
“Difusió del patrimoni històric i artístic (I)”, Papers de la Costera,
7-8, 1992, pàg. 177-188.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016):
“Pintura del segle XVI a X: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira,
Gaspar Requena”, en Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a X. Actes de les VII Jornades d’Art
i Història 3, 4 i 5 d’agost de 2015. X., Ulleye, pàg. 155-202.
FERRER ORTS, A.-AGUILAR DÍAZ, C. (2009): “Noves pintures
atribuïbles a Gaspar Requena `el Jove´ (ca. 1530-ca. 1603) i el seu taller”, Boletín de la Sociedad Castellonense de
Cultura, LXXXV, pàg. 424-431.
FERRER ORTS, A.;
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; FERRER DEL RÍO, E.
(2015): “Tres pinturas valencianas inéditas de Joanes, Requena y Espinosa”. Boletín de Arte, Universidad de Málaga,
36, pàg. 219-222.
HERNÁNDEZ
GUARDIOLA, L. ; FERRER ORTS, A.; LÓPEZ AZORÍN, M. J.; GÓMEZ LOZANO, J. M.
(2015): Gaspar Requena, pintor valenciano
del Renacimiento (ca. 1515 – después de 1585). X, Ulleye, 2015.
NAVARRO I
BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2014): “Noves atribucions al pintor
Gaspar Requena”. Revista de la Safor,
anuari del CEIC Alfons el Vell, 5, pàg. 67-80.
dijous, 20 d’octubre del 2016
Guia desficiosa de Canals
Fa 26 anys es va publicar la Guia desficiosa de Canals i ara l'ha reeditat el número 2 de la Revista de Canals que acaba de publicar-se. S'han reescanejat les diapositives originals que la il·lustraven i la Revista de Canals les ha publicades en format més gran (pàgs. 30-50).
dissabte, 15 d’octubre del 2016
dissabte, 8 d’octubre del 2016
La ITV i les gàrgoles de Jumella
 |
| 1989 |
 | |
| 2016 |
Entre
1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas
Jaritos. El
movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant
aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics.
Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els
annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que
tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.
 |
| Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989 |
Aquells
viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell
patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una
caixeta de diapositives amb el rètol Jumella
al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita,
especialment a l’església Major de Sant Jaume.
Es
tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de
l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església
gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica
decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació
desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte
tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes
per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc
del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del
segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un
homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.
L’interior
de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que
em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren
aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les
nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de
Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.
Prop
de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558
en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara,
ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces
ibèriques ressenyables.
 |
| 1989 |
 |
| 2016 |
 |
| L'home i la màquina |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)