CARTIPÀS 6: Un nou retaule renaixentista a la Seu de València

Que millor començament de l'any 2017 que publicar un nou número (6) del nostre butlletí cARTipàs i donar a conèixer un retaule renaixentista desconegut del qual s'han conservat tres taules a la Seu de València (dues són inèdites) i ningú no les ha posades en relació. Com sempre, trobareu el PDF a la secció CARTIPÀS del meu perfil d'Academia.edu.

UN NOU RETAULE RENAIXENTISTA A LA SEU DE VALÈNCIA

Josep Lluís Cebrián i Molina

St. Pau

En el desaparegut Museu Diocesà de València, instal·lat al palau arquebisbal, hi havia una taula gran dedicada a Sant Pau, provinent de la catedral, que Elies Tormo va datar al segle XVI i la considerà obra d’un deixeble de Llanos (Tormo, Valencia. Los museos II, 1932, p. 124). Es tractava del número 47 d’aquell catàleg. Durant l’assalt i l’incendi del palau en 1936 aquesta taula de pi negre pintada a l’oli es va socarrimar per les altes temperatures però finalment va poder salvar-se. Durant molts anys, l’obra deteriorada estigué guardada en dependències de la Seu i en 2016 ha estat restaurada, per a passar a formar part de l’exposició del Museu catedralici com una pintura d’autor “anònim del segle XVI”.

La cronologia de la taula de Sant Pau (187 x 95 cm) s’ha de circumscriure al primer quart del segle XVI, durant el primer renaixement valencià. El volum del cos de l’apòstol, el tractament de la llum i les ombres, els colors... tot en conjunt remet a la influència pictòrica dels Ferrandos, autors entre 1507 i 1510 de les portes del retaule major de la Seu, encara conservades in situ.

Com hem dit al començament, sobre la procedència del Sant Pau, segons Tormo, només sabem que arribà al Museu Diocesà des de la catedral veïna. Fa l’aspecte que pertanyia a un retaule desmuntat i perdut, l’advocació titular del qual és una incògnita, perquè la taula sembla que restava situada en el carrer lateral dret, potser fent parella amb un Sant Pere al carrer de l’esquerra. La part superior de la taula conservada ens indica que el fustam i la decoració daurada del retaule era a l’antiga, d’estil flamenc, característica que ens indicaria una cronologia primerenca o almenys el gust del comitent pels retaules d’aparença gòtica, i no a la romana que proliferarà pocs anys més tard. En desmuntar aquest retaule inèdit arrancaren la decoració superior de fusta daurada, la qual tenia un fons atzur que ha sobreviscut.

 

Gabriel

No ens ha passat desapercebut que molt a prop, en dues capelles de la girola, es conserven dues taules que sospitem que pertanyen a la polsera del retaule del Sant Pau recentment restaurat. Concretament es tracta del conjunt d’una Anunciació amb algunes repintades posteriors. Coronant el retaule de la capella de Sant Jacint Castanyeda trobem la taula de Sant Gabriel. Al cim del retaule de la capella de la Mare de Déu del Pilar trobarem Maria. Pensem que són obra de la mateixa mà que el Sant Pau, i a més, les dues obres han patit idèntic procés de supressió de la decoració daurada; les llacunes resultants són d’idèntiques característiques. 

 

Maria

En la nostra opinió, les taules de Sant Pau i l’Anunciació (Gabriel/Maria) mai no relacionades fins ara, són les darreres deixalles d’un mateix retaule renaixentista desconegut. Aquest conjunt pictòric segurament ja es trobava dispers com a mínim a darreries del segle XIX. Potser les dues petites pintures de l’Anunciació es reaprofitarien als retaules de les capelles de la girola durant la transformació classicista del segle XVIII; això si no s’instal·laren molt més tard, al segle XX, durant la repristinació posterior a la Guerra d’Espanya. Incloem un hipòtesi de reconstrucció del retaule amb les tres obres que han sobreviscut, tot i advertint que potser sobre les taules principals podria haver tingut un altre nivell amb tres taules més. I també la predel·la que hem dibuixat amb tres escenes en podria haver tingut cinc. 

Hipòtesi sobre la disposició de les tres obres en el retaule

Restaria pendent identificar l’advocació titular del retaule i establir l’autoria de forma raonada o documentada. La influència de Llanos és evident en la taula de Sant Gabriel, molt similar a un soldat cobert amb casc del Crist a la columna d’aquest pintor que conserva el Museu de Belles Arts de València. Per altra banda, la taula de Maria sembla un anticipi de la figura de l’Avarícia que va pintar Felip Pau da San Leocadio en el retaule de Sant Domènec del Museu de Belles Arts de València. Tanmateix, l’obra de Felip Pau sempre ha estat eclipsada per la de son pare en la historiografia valenciana i es tracta d’un pintor poc estudiat; i més encara la seua etapa primerenca, si és que aquest retaule fos obra seua.

 

NOTA

El 7 d'abril de 2015 ja publicàrem en ART I PATRIMONI un post amb aquestes dues taules de l'Anunciació inèdites:

 

"Dues taules oblidades a la Seu de València"

 

Capella de St. Jacint Castanyeda en la girola