He anat al Museu de Prehistòria i Etnologia de València a veure l'exposició sobre el metge i etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer que es podrà visitar fins el 17 de setembre de 2017. Ocupa una sola sala que conté multitud d'objectes i documents lligats a la seua vida. Hi trobem algunes coses que per si soles poden definir la biografia íntima d'un home: la seua bicicleta, les seues càmeres fotogràfiques, una part de la seua biblioteca...
Recorde que fa molts anys, en època de joventut, un dissabte em vaig aixecar de bon matí per tal d'acudir en companyia de l'amic i gramàtic Carmona a un barranc on Cristo va perdre el gorro, on Joan Pellicer havia organitzat una excursió. Tanmateix s'havia quedat afònic i a penes pogué parlar. I recorde especialment que al seu fenomenal llibre Meravelles de Diània va recollir i elogiar un fragment de la meua obra Cartes de l'Aljama:
"...preferim, mentre abandonem Alboi anant cap a X., recordar-lo com el va descriure en les seues delicioses Cartes de l'Aljama, Al-Xativí: "L'edifici blancament s'hi destaca entre el verd intens dels pàmpols de parres i figueres, de les branques dels pins que compassadament corren amb el vent vora el riu per sentir la fresca humitat a les arrels. Vora l'alqueria passa el riu com una humida serp que fugint del sol cerca un amagatall entre les pedres. Verge és ací encara la natura i qui viu a Alboi sempre gaudeix de pau i tranquil·litat" (Edicions del Bullent, 2002, pàg. 57).
