Una
taula més del retaule de la Santa Creu
i una Trinitat del Mestre de X.
Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep
Lluís Cebrián i Molina
[cARTipàs
núm. 10, gener de 2018]
 |
| 1. Mestre de X.. Mort de Cosrroes. En el comerç. Fot. Bonhams |
1. Retaule de la Santa Creu
Al
nostre cARTipàs núm. 8 (novembre de
2017) presentàvem un retaule factici de la Santa Creu, del qual identificàvem
tres taules que en formarien part. En el carrer central trobaríem l’Exaltació
de la Vera Creu amb Constantí i santa Elena, atribuïda per Post al Mestre de
X. (A History of spanish painting,
1941, vol. VIII-II, pàg. 717-719, fig. 341). Les altres dues estarien situades
al carrer de la dreta, amb escenes de la Invenció de la Santa Creu (Combat
entre Heracli i el príncep de Pèrsia i Restitució de la Creu a Jerusalem);
havien eixit a la venda recentment a Nova York i les atribuírem aleshores al
mateix pintor, el Mestre de X.
En
aquesta ocasió afegim a aquell retaule perdut una taula més, també pintada pel
Mestre de X. Es tracta de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia”. L’escena es
desenvolupa en l’interior d’una sala coberta per volta decorada amb estrelles, murs
amb finestrals protegits per vitralls i paviment amb taulells. Al centre de
l’estança palatina se situa el tron reial. S’escenifica el moment en què la
daga d’Heracli ferirà de mort el pit del rei persa, dignatari que alça els
braços en actitud de sorpresa. A l’esquerra trobem la creu resplendent que
Cosroes retenia en el palau i a la dreta la columna amb el pollastre (fig. 1)
Aquesta
taula fou publicada en A History of
spanish painting per Post (1950, vol. X, pàg. 366-370, fig. 153). Havia
pertangut a la col·lecció Boehler de Lucerna.
En aquell moment l’historiador nord-americà l’atribuí al Mestre de Perea
i la titulà “Sant Dimas matant son pare”. El propi Post reconeixeria més tard l’error
en l’apèndix del volum XI (1953, vol. XI, pàg. 423-424). Segons comenta, convençut
per Saralegui, rectificà no només la iconografia sinó també l’autoria de l’obra.
Ara l’atribuïa encertadament al Mestre d’Artés (per a nosaltres, 2ª fase del
Mestre de X.) i la vinculava a les històries de la Santa Creu.
Casualment,
amb un lapse de temps molt curt (tres mesos) abans que isqueren a la venda les
altres dues taules als Estats Units, aquesta que Post conegué en una col·lecció
suïssa, ha estat subhastada a Madrid (Fernando Durán, 6 de Juliol de 2017, lot
958). Al catàleg, però, ha estat atribuïda al Mestre de Perea i titulada de
forma incorrecta: “Sant Damià mata son pare”.
La
taula de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia” que incorporem ara al retaule de la
Santa Creu amida 83 x 70 cm. S’ajusta per tant a les dimensions de les taules
del “Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli” (74,3 x 71,8 cm) i
“Heracli restitueix la Creu a Jerusalem” (84,8 x 72,1 cm). En el retaule ocuparia
el buit que restava al carrer de la dreta entre les dues obres esmentades. La
taula de Constantí i Elena amb la creu, més gran (154 x 86 cm), seria la
central principal (fig. 2).
 |
| 2. Hipòtesi sobre el retaule de la Sta. Creu del Mestre de X. |
Però
no sols les mides es corresponen entre les taules localitzades. Altres elements
ens confirmen la unitat estilística del
conjunt. Heracli porta la mateixa corona imperial i la mateixa armadura amb
brocat. L’aurèola a més, és idèntica, amb idèntic burinat. El rei Cosroes que
està assegut al tron té els mateixos trets facials que el soldat barbat que
cavalca un cavall blanc situat darrere del príncep persa en l’escena del combat
sobre el pont.
Si
comparem la taula de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia” amb altres obres del
Mestre de X. trobarem paral·lelismes evidents. Per exemple, la columna és
la mateixa (el capitell i la basa) que veiem en el “Crist a la columna” del
retaule major de Sant Feliu de X., així com els taulells també són similars.
La combinació dels colors roig i verd que fa servir per als paviments de
rajoles els trobem en altres retaules de l’obrador, com el dels Martí-Crespí, el
de la Transfiguració o el dels Dolors, tots a X. també.
2. Una taula de la Trinitat
Al
Mestre de X. cal adjudicar també una Trinitat apareguda en el comerç
alemany fa quasi dos anys (Hampel, Munich, 7 d’abril de 2016, lot. 60, amb
atribució errònia a Joan Reixach).
 |
| 3. Mestre de X. Trinitat. En el comerç. Fot. Hampel |
És
una petita taula de 23 x 43,5 cm. Sobre fons daurat, el Déu Pare sosté Crist
crucificat i entre les dues figures se situa el colom de l’Esperit Sant. Una
màndorla de serafins envolta els personatges (fig. 3). Per les dimensions i per
l’assumpte deu tractar-se de la polsera superior de l’espina d’un retaulet
desmembrat. També és possible que en origen tingués format vertical, que les
figures es representaren completes, i que en un moment indeterminat la taula fóra
retallada. En qualsevol cas, s’ha de posar en relació directa amb la Trinitat –quasi
idèntica– del mateix pintor, desapareguda de la Seu de X. i que coneixem
per fotografies antigues (Vegeu Cebrián i Molina, J. Ll.; Navarro i
Buenaventura, B.: Pintura sobre taula a
X.. Segles XIV-XVI. X., 2017. Cat. 14: Retaule de la Mare de Déu
del Pòpul, pàg.133-135) (fig. 4).
 |
| 4. Mestre de X. Detall de la Trinitat desapareguda de la Seu de X. en 1936 |
Descarregueu-vos
el PDF en Academia.edu, secció cARTipàs:
