diumenge, 30 d’octubre de 2022

Ombres, calaveres i esquelets

Detall d'una làpida a la Seu de Jaén

Quan arriba el dia dels difunts la cultura popular tira mà d'un repertori d'imatges ancestrals associades al món de la mort. La mort, almenys fins fa quatre dies, sempre ha estat amiga íntima de la por. I és perquè ningú no està tan indefens com els difunts. La por ha sabut protegir els morts dels vius. Sense aquesta por als difunts, sense aquest respecte visceral pels morts i els cementeris, el món dels traspassats es convertiria en una territori banal. 

Fossar vell de Morón de Almazán
 

Entre el temor i la inquietud trobem una iconografia de calaveres i esquelets, de dalles i símbols que indiquen veladament la brevetat de la vida i el triomf final de la mort. 


La calavera del Pare Adam. Detall de la Pietat de Pedro Machuca a la Seu de Jaén

Aquesta simbologia adscrita al món dels difunts la trobem marcant les sepultures i advertint als vius que tenim les hores comptades. Les necròpolis, les ciutats dels morts amb els seus habitatges subterranis, amb les casetes i pisets (els nínxols), tenen un retòrica pròpia elaborada pels vius, on cada element té un significat inequívoc, encara que es tracte d'una simple flor d'hivern.

Nínxol buit al cementeri vell de Polop de la Marina

Passionera