El llibre de L'oratori i la torrassa del palau dels Borja...

1990

El 4 de maig de 1990 es va presentar aquest llibre en l'oratori dels Borja, durant les festes patronals de la Torre de Canals (la Santa Creu). Ara fa d'això 27 anys. Anem a celebrar l'aniversari pujant l'obra a Acadèmia.edu, on podreu accedir al PDF (punxeu l'enllaç final). He escanejat per a l'ocasió el primer exemplar que vaig tenir, lliurat per l'empresa enquadernadora que aleshores es trobava al carrer del Quint de Mislata, on vaig anar a recollir-lo en companyia d'Alventosa (impremta Maral de Canals) aleshores el millor impressor de fotografies de la Costera. 

L'edició del llibre per part de l'Ajuntament de Canals fou molt avançada per a l'època, ja que pràcticament encara es va enllestir en els anys 80. La coberta la va dissenyar Enric Solbes i el pròleg fou de Pilar Pedraza. Profusament il·lustrat en blanc i negre i color, conté a més resums en anglès, espanyol, francés i italià.

Les fotografies es van fer en diapositives Agfa CT100 i vaig fer servir dues càmeres rèflex (Zènit 12XP i Pràktica MTL50). Les fotografies a color del retaule del Judici Final de la Torre són del fotògraf local Enric Rodríguez.

Hi trobareu diapositives del retaule de l'església de Borbotó i moltes dels retaules de X., obres que ja aleshores vaig posar en relació amb el retaule del Judici Final de la Torre de Canals. 

En els anys posteriors a la publicació es va restaurar el retaule i la torre dels Borja. Després es restaurà l'oratori. Al Catàleg de la Llum de les Imatges de X. 2007 vaig actualitzar l'estudi del retaule i en el llibre d'actes de les V Jornades d'Art i Història 2013 vaig posar el tema al dia. Durant la restauració de l'oratori van aparèixer als murs uns retaules pintats, sobre els quals trobareu informació al llibre de Beatriu Navarro: Els Borja de X., records i monuments (2014).  

L'oratori i la torrassa del palau dels Borja en Academia.edu

Un any del llibre del pintor MIQUEL ESTEVE

Ara fa un any l'editorial Ulleye publicava el llibre MIQUEL ESTEVE, pintor leonardesco de X.

Lorenzo Hernández Guardiola va redactar els capítols de la primera part (pàgines 11-46). Beatriu Navarro i jo vam redactar el catàleg i la bibliografia (pàgines 63-154); i vam enllestir l'edició del llibre. La maquetació és de Beatriu Navarro.

ISBN 978-84-944301-5-2

Els Borja, la Torre de Canals

Còpia-enganxa del que m'ha enviat l'amic Paco Tormo, de la Pebrella de Canals.

cARTipàs núm. 7: Dues obres de Valentí Garcés

Acabem de publicar en Academia.edu el número 7 de cARTipàs, la nostra publicació digital, amb dues obres del pintor ceràmic Valentí Garcés. Podeu descarregar el PDF ací:

http://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina/Cartip%C3%A0s

Valentí Garcés. Ntra. Sª de la Seu

La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo de Manises

Butlletí informatiu de ceràmica núm. 113

Acaba de publicar-se el número 113 del BUTLLETÍ INFORMATIU DE CERÀMICA de l'Associació catalana de ceràmica. Hi trobareu el nostre article: "La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo de Manises", on entre altres coses, recollim i parlem de diversos brancals ceràmics de porta que aquesta factoria produïa. (Pàg. 52-59)

Butlletí informatiu de ceràmica. Associació catalana de ceràmica

Retorn al palau de Benissuera

A darreries dels anys 80 o començaments dels 90 visití Benissuera. Vaig realitzar unes diapositives del palau dels Bellvís, però no les he trobat. Crec que el meu arxiu fotogràfic analògic necessita una catalogació...

Des d’aleshores només havia tornat a la plaça del palau en una visita fugaç a començaments del segle XXI. De la primera estada, la de les diapositives que no trobe, recorde que mentre fotografiava es va aproximar un ancià a entaular conversació. La conversa amb els ancians del segle XX era sempre molt pedagògica perquè havien viscut molt, intensament. Els ancians televisius d’ara han perdut massa hores davant la caixa tonta i llurs converses són bastant estereotipades. No vull ni pensar com serem els ancians internautes, com serà la nostra conversa...

Aquell home havia estudiat la carrera de magisteri durant la II República espanyola i en acabar la guerra els vencedors no li reconeixien el títol universitari. Mai no va poder dedicar-se a l’ensenyament i treballà de comptable a la ciutat de València. Ara, jubilat a Benissuera, m’acompanyà a veure el palau per darrere i recorde que arribàrem a entrar en el pati de l’edifici.

En retornar a visitar el palau he fet pràcticament la mateixa volta, les mateixes fotografies ─ara digitals─ i he recordat la història d’aquell home, més que no les peripècies del monument que també ens relatà. El lector trobarà a la xarxa informació erudita sobre l’edifici i les seues peripècies més recents. Aquest post és més literari que altra cosa. :)

I tan important com l’edifici històric és l’hort clos que té al darrere, amb les deixalles d’un jardí en terrasses del segle XIX. Les façanes posterior i lateral estan més intactes i són més atractives que la principal i representativa que s’aboca a la plaça presidida per un petit Sant Antoni Abat de fusta. Al fons de la plaça, en la part baixa, albirem un rètol turístic de llauna d’aquests que acaben rovellant-se pel temps. Ens informarà sobre la història d’aquest magnífic palau de Benissuera? Oh, quina gran decepció: festes i gastronomia! Braços de gitano i rollets d’ou!

La trivialitat s’institucionalitza.

 

CARTIPÀS 6: Un nou retaule renaixentista a la Seu de València

Que millor començament de l'any 2017 que publicar un nou número (6) del nostre butlletí cARTipàs i donar a conèixer un retaule renaixentista desconegut del qual s'han conservat tres taules a la Seu de València (dues són inèdites) i ningú no les ha posades en relació. Com sempre, trobareu el PDF a la secció CARTIPÀS del meu perfil d'Academia.edu.

UN NOU RETAULE RENAIXENTISTA A LA SEU DE VALÈNCIA

Josep Lluís Cebrián i Molina

St. Pau

En el desaparegut Museu Diocesà de València, instal·lat al palau arquebisbal, hi havia una taula gran dedicada a Sant Pau, provinent de la catedral, que Elies Tormo va datar al segle XVI i la considerà obra d’un deixeble de Llanos (Tormo, Valencia. Los museos II, 1932, p. 124). Es tractava del número 47 d’aquell catàleg. Durant l’assalt i l’incendi del palau en 1936 aquesta taula de pi negre pintada a l’oli es va socarrimar per les altes temperatures però finalment va poder salvar-se. Durant molts anys, l’obra deteriorada estigué guardada en dependències de la Seu i en 2016 ha estat restaurada, per a passar a formar part de l’exposició del Museu catedralici com una pintura d’autor “anònim del segle XVI”.

La cronologia de la taula de Sant Pau (187 x 95 cm) s’ha de circumscriure al primer quart del segle XVI, durant el primer renaixement valencià. El volum del cos de l’apòstol, el tractament de la llum i les ombres, els colors... tot en conjunt remet a la influència pictòrica dels Ferrandos, autors entre 1507 i 1510 de les portes del retaule major de la Seu, encara conservades in situ.

Com hem dit al començament, sobre la procedència del Sant Pau, segons Tormo, només sabem que arribà al Museu Diocesà des de la catedral veïna. Fa l’aspecte que pertanyia a un retaule desmuntat i perdut, l’advocació titular del qual és una incògnita, perquè la taula sembla que restava situada en el carrer lateral dret, potser fent parella amb un Sant Pere al carrer de l’esquerra. La part superior de la taula conservada ens indica que el fustam i la decoració daurada del retaule era a l’antiga, d’estil flamenc, característica que ens indicaria una cronologia primerenca o almenys el gust del comitent pels retaules d’aparença gòtica, i no a la romana que proliferarà pocs anys més tard. En desmuntar aquest retaule inèdit arrancaren la decoració superior de fusta daurada, la qual tenia un fons atzur que ha sobreviscut.

 

Gabriel

No ens ha passat desapercebut que molt a prop, en dues capelles de la girola, es conserven dues taules que sospitem que pertanyen a la polsera del retaule del Sant Pau recentment restaurat. Concretament es tracta del conjunt d’una Anunciació amb algunes repintades posteriors. Coronant el retaule de la capella de Sant Jacint Castanyeda trobem la taula de Sant Gabriel. Al cim del retaule de la capella de la Mare de Déu del Pilar trobarem Maria. Pensem que són obra de la mateixa mà que el Sant Pau, i a més, les dues obres han patit idèntic procés de supressió de la decoració daurada; les llacunes resultants són d’idèntiques característiques. 

 

Maria

En la nostra opinió, les taules de Sant Pau i l’Anunciació (Gabriel/Maria) mai no relacionades fins ara, són les darreres deixalles d’un mateix retaule renaixentista desconegut. Aquest conjunt pictòric segurament ja es trobava dispers com a mínim a darreries del segle XIX. Potser les dues petites pintures de l’Anunciació es reaprofitarien als retaules de les capelles de la girola durant la transformació classicista del segle XVIII; això si no s’instal·laren molt més tard, al segle XX, durant la repristinació posterior a la Guerra d’Espanya. Incloem un hipòtesi de reconstrucció del retaule amb les tres obres que han sobreviscut, tot i advertint que potser sobre les taules principals podria haver tingut un altre nivell amb tres taules més. I també la predel·la que hem dibuixat amb tres escenes en podria haver tingut cinc. 

Hipòtesi sobre la disposició de les tres obres en el retaule

Restaria pendent identificar l’advocació titular del retaule i establir l’autoria de forma raonada o documentada. La influència de Llanos és evident en la taula de Sant Gabriel, molt similar a un soldat cobert amb casc del Crist a la columna d’aquest pintor que conserva el Museu de Belles Arts de València. Per altra banda, la taula de Maria sembla un anticipi de la figura de l’Avarícia que va pintar Felip Pau da San Leocadio en el retaule de Sant Domènec del Museu de Belles Arts de València. Tanmateix, l’obra de Felip Pau sempre ha estat eclipsada per la de son pare en la historiografia valenciana i es tracta d’un pintor poc estudiat; i més encara la seua etapa primerenca, si és que aquest retaule fos obra seua.

 

NOTA

El 7 d'abril de 2015 ja publicàrem en ART I PATRIMONI un post amb aquestes dues taules de l'Anunciació inèdites:

 

"Dues taules oblidades a la Seu de València"

 

Capella de St. Jacint Castanyeda en la girola