El misteri del desaparegut retaule de la Mare de Déu del Roser de Cabdet

 

L'historiador Francisco Marco em fa arribar des de Melbourne (Austràlia) un exemplar del seu llibre, recentment publicat: El misterio del desaparecido retablo de la Virgen del Rosario de Caudete, publicat per l'Instituto de Estudios Albacetenses "Don Juan Manuel" d'aquella diputació. 

Escut de Cabdet

Cabdet és una ciutat situada geogràficament en la Vall del Vinalopó i els Alforins que va pertànyer al Regne de València fins que després de la Guerra de Successió el rei Felip V la va integrar a Castella. Per tant, políticament, es troba actualment integrada en la Comunitat autònoma de Castella-La Manxa, una terra amb la que tinc tants vincles familiars i d'estima.  

Jo coneixia aquest retaule per una fotografia d'Amador de los Ríos publicada al Catálogo monumental... del ministeri, obra que de seguida vaig posar en relació amb el retaule del Judici Final de la Torre de Canals. Però no cap dubte que el retaule de Cabdet és una obra cronològicament anterior, pertanyent també a l'obrador del Mestre d'Artés/Borbotó. 

La monografia ara publicada per Francisco Marco, amb abundants fotografies a color i blanc i negre, trau a la llum molts aspectes obscurs i oblidats del complicat procés històric que durant el segle XX va patir el retaule. Una publicació que situa en la historiografia, com mereix, el reaparegut retaule del Roser de Cabdet, una ciutat amb patrimoni artístic ric i tan vinculat a través dels segles a l'Art valencià.

 

La llum de la memòria: Xèrica - Caudiel

Sepulcre del Socós a Xèrica

Fins el 6 de gener de 2019 se celebra a Xèrica i Caudiel l'exposició "La llum de la memòria" organitzada per la Diputació de Castelló. Es tracta de la tercera edició expositiva de diverses obres d'Art restaurades per la diputació. Lluny de l'opulència i esplendor de les antigues exposicions denominades "La llum de les imatges", la diputació opta per presentar les obres restaurades de forma modesta i sòbria però digna. L'exposició s'inaugurà a l'agost i romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019. S'ha publicat un fulletó i un pòster menut, però sense catàleg.

Maria al peu de la creu. Felip Pau de Sant Leocadio

St. Damià. Miquel Esteve?

D'entre les peces exposades, a banda del que sempre trobareu al Museu municipal de Xèrica, destacaria el famós sepulcre d'alabastre d'Isabel·la Valero i Roc Cerveró, un calvari de Felip Pau de Sant Leocadio i la taula dels dos metges (Cosme i Damià) que l'exposició atribueix al pintor Miquel Esteve. Al nostre lllibre Miquel Esteve, pintor leonardesco de X., [editorial Ulleye, 2016] optàrem al catàleg per deixar l'autoria d'aquesta obra en interrogant.

Les dues seus de Caudiel ofereixen obres barroques, entre les quals destacaria les escultures del profeta Elies i sant Eliseu, obra d'Ignasi Vergara.

Profeta Elies. Ignasi Vergara

Els carrers de Caudiel compten amb l'al·licient de tindre en exposició permanent un plafó devocional de taulells dedicat a la Mare de Déu del Xiquet perdut, obra que fa anys vam atribuir al pintor ceràmic Josep Sanchis. 

Mare de Déu a Caudiel. Josep Sanchis, segle XIX

Recuperem el nostre patrimoni (VI) al Museu de Castelló

El proper dissabte 24 de novembre de 2018, al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana, tindrà lloc la sisena convocatòria, de caràcter anual, "Recuperant el nostre patrimoni". Intervendran els historiadors de l'Art Antoni José i Pitarch i Maria Antònia Alsina.

Enguany està dedicada a les col·leccions, el col·leccionisme i el patrimoni medieval de les nostres terres a l'estranger i patrimoni perdut. 

Exposició de Bermejo

Museu del Prado. Madrid

Fins el 27 de gener de 2019 es pot visitar al Museu del Prado de Madrid l'exposició dedicada a Bermejo, pintor del segle XV. Poc després la podreu trobar també a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Hi trobareu juntes obres com el Sant Miquel de Tous (National Gallery de Londres), el Sant Domènec de Silos, l'Adoració dels Reis (Seu de Granada), el Tríptic de la Mare de Déu de Montserrat (Seu d'Acqui Terme) i altres pintures cedides pel MNAC i la col·legiata de Daroca. I alguna que altra pintura dels Osona.

Col·legiata de Daroca

Una taula de Vicent Macip al comerç

Fot. Sotheby's

En els darrers anys estan apareixent en el comerç d'antiguitats moltes taules valencianes... Possiblement ens trobem davant un canvi generacional en la propietat de les col·leccions privades i això comporta el canvi de mans de moltes obres d'Art.

La casa Sotheby's trau a subhasta aquesta magnífica taula de Vicent Macip, una de les nombroses obres que van eixir del país al segle XIX.

La coloma sense collar: ningú no és profeta en la seua terra (excepte els trepes i els llepaculs)

"El seus habitants senten enveja del savi que entre ells s'aixeca i assoleix mestria en el seu art. Tenen en poc el molt que puga fer, rebaixen els seus encerts i s'acarnissen, en canvi, amb les seues caigudes i entrebancs, sobretot mentre viu, i amb doble animositat que en qualsevol altre país. Si encerta, diuen: "És un lladre audaç i un plagiari desvergonyit". Si es tracta d'una mitjania, sentencien: "És una fotesa sense trellat i una mediocritat insignificant". Si matina per tal d'aconseguir el trofeu de la cursa, demanen: "D'on ha eixit aquest, on va aprendre i quan ha estudiat?". Si la sort el porta després pel camí d'excel·lir clarament sobre la resta, o d'obrir un camí que no és el que ells freqüenten, llavors li declaren la guerra al desgraciat, convertit en centre de les murmuracions i les calúmnies, objecte de censures, presoner de llengües i blanc d'atacs contra el seu honor. Li atribuiran el que no ha dit, el carregaran amb el que no ha fet, l'imputaran el que no ha proferit ni cregut en el seu cor. Encara que siga home excels i insigne en la seua ciència, en cas de no tenir amb el poder polític relacions que li procuren la felicitat d'eixir indemne dels perills i escapar de les desgràcies, si se li ocorre escriure un llibre, el calumniaran, el difamaran i contradiran. Exageraran i engrossiran els errors lleugers; censuraran fins i tot els entrebancs insignificants; li negaran els seus encerts, callaran els seus mèrits i l'increparan per les negligències, amb la qual cosa minvarà la seua energia, la seua ànima perdrà l'alè i es gelarà el seu entusiasme. Aquesta és, entre nosaltres, la sort de qui es posa a escriure un poema o un tractat. No podrà escapar d'aquestes xarxes ni es veurà lliure d'aitals calamitats, a no ser que marxe i pegue a fugir o que faça el seu camí d'un sol colp."

(Ibn Hazm de Còrdova; trad. J. Ll. Cebrián)

La coloma sense el collar a l'Albolàfia de Còrdova

Còrdova

Verdejo i la Botigueta Nova de Bellreguard

La Botigueta Nova a l'estiu de 2016. Casa fundada en l'any 1874 (La Botigueta Vella)

L'estiu de 2016 vaig treballar de bibliotecari municipal de Bellreguard, fent una substitució. Des de menut l'havia travessat per la carretera Gandia-Dénia, ja que la meua àvia era d'aquesta darrera població. Recordava perfectament, primer, l'estrany campanar que s'albirava en eixir de Gandia, després, el petit mercat als matins, amb el tràfec de gent que entrava i eixia, les façanes dels bars abocats a la carretera i la parada de la Unió de Benissa. Mon pare treballava de conductor en aquesta empresa quan ja s'anomenava UBESA i durant alguns anys passava per ací fent la línia València-Dénia i València-Alacant.

L'estada laboral a Bellreguard, més enllà d'entrar en contacte amb els usuaris de la biblioteca i constatar que el poble era quelcom més que una carretera secular, va induir-me a passejar per la vila i endinsar-me en els carrers, a la recerca del possible patrimoni artístic que s'hi pogués conservar.

Aleshores, en un carrer que abocava a la plaça de l'Església, em van enlluernar els taulells publicitaris que cobrien la façana de la Botigueta Nova. La Botigueta de Bellreguard destaca perquè no han sobreviscut gaires exemples de taulelleria publicitària del segle XX, tan abundant fins que a inicis els anys 70 començaren a desaparèixer i destruir-se. A més, en el cas de l'obra ceràmica de Bellreguard, la seua conservació és molt important perquè son anteriors a la Guerra d'Espanya, ja que han estat datats vers 1925. I, a més a més, encara es conserva la marca de fàbrica que constata l'autoria: Josep Maria Verdejo. Manises - València. De seguida li vaig enviar una fotografia a Beatriu Navarro i publicàrem un article al Butlletí Informatiu de Ceràmica núm. 113 (gener-juny 2016) titulat: "La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo a Manises".

La Llei de Patrimoni Cultural Valencià que data de 1998 es va modificar en 2007 per tal d'incloure també els panells religiosos ceràmics exteriors anteriors a 1940. En 2017 la llei va afegir, amb bon criteri i com és natural, tots els panells ceràmics siguen religiosos o no de manera que la Botigueta Nova resta emparada i protegida per la llei com a BRL com a mínim.

Levante - El Mercantil Valenciano (La Safor). 3 d'octubre de 2018

La setmana passada la periodista Esperança Costa, sempre atenta al patrimoni artístic i històric valencià, va publicar un article al diari Levante-EMV (edició de la Safor, 3-10-2018) dedicat a la botiga, on esmentava el nostre article. Podeu llegir còmodament les dues seccions de l'article ací:

Una fábrica "excelente" de principios del siglo XX

 Bellreguard paraliza las obras que destruían un panel cerámico protegido

El cas és que enguany s'estan realitzant obres en la Botigueta, que és de propietat particular, i no se'ls ha ocorregut una altra cosa que perforar i destruir una part dels taulells per a encabir la capsa del comptador de la llum. Una mica més avall... i destrueixen la marca de fàbrica de Josep Maria Verdejo de Manises, factoria que té en aquesta obra de Bellreguard un dels exemples més valuosos de la seua època d'esplendor, que delimitem en l'àmbit de la producció dels darrers anys de la monarquia alfonsina i els de la II República Espanyola. 

Detall de la Botigueta en la primavera de 2018