dissabte, 21 de setembre del 2019

El claustre inesperat de Cavalhon

Entre dues nits d'hotel a Cavalhon en la Provença havia pogut encabir un jornada intensa de visita a Avinyó i la Vilanova d'Avinyó. Des de la finestra de l'habitació albirava l'oficina de turisme, que no havia tingut temps de visitar, i un arc romà reconstituït a la plaça amb els carreus trobats en demolir el palau bisbal. Després del desdejuni al jardí de l'hotel vaig fer un colp d'ull a alguns fullets turístics locals que oferien en recepció. La vila tenia monuments interessants, com per exemple, una sinagoga del segle XVIII d'estil rococó, ja que des de l'Edat Mitjana hi havitaven "els jueus del Papa". La regió d'Avinyó va formar part dels Estats Pontificis fins la Revolució Francesa.


Però marxava de Cavalhon a primera hora del matí amb el rosec de l'historiador de l'Art: haver sojornat en un lloc i no poder visitar els seus monuments. Amb les maletes al cotxe, ens acostàrem a fotografiar l'arc romà. Com havíem de passar per la fruiteria a comprar uns melons típics, petits i carabassats -que havíem tastats als desdejunis- decidírem abans fer un volt i passar per l'església parroquial. En voltar el cantó, les nou tocades, la porta estava oberta mentre el petit camió de la neteja arruixava la placeta. 
Aquest temple, dedicat a Nostra Senyora i Sant Verà el del drac, havia estat Seu bisbal i en efecte, encara conserva el cadiram del capítol dels canonges. Entre altres obres d'art ressenyables, ofereix el petit claustre catedralici, construït en el segle XIII i d'estil romànic. 


El que més em va sorprendre d'aquesta joia artística és que encara es trobava tal qual, sense "restaurar". Però ja ens van dir que van a procedir a restaurar-lo. Poques vegades es té l'oportunitat de visitar un claustre romànic abans d'intervindre'l. Només pel claustre, petit i amagat com en una arquitectura de joguina, ja paga la pena de visitar Cavalhon. 


divendres, 13 de setembre del 2019

Temps de pansa i un ex-vot ceràmic


Diumenge passat tingué lloc a Dénia una visita guiada dins del cicle "Temps de pansa" que organitza el Museu de la ciutat. El recorregut s'inicià al nou Museu de la Mar, situat en l'antic edifici de la Llotgeta on abans se subhastava el peix a la baixa. Després vam visitar els Magazinos, unes cotxeres destinades a allotjar en època dels Àustries les carrosses reials, durant les visites dels monarques. 


El recorregut va finir Baix la Mar, a la plaça de la Creu, on vam explicar el plafó devocional de taulells dedicat al Pare Pere, obra restaurada que està datada el 1858 i que atribuírem ja fa anys al pintor Joan Ortiz. Hi podem llegir la divisa del Pare Pere: "Deixem fer a Déu; i façam lo que ell mana". Es tracta d'un ex-vot ceràmic que encarregaren els mariners d'aquella casa, agraïts al franciscà de Dénia en salvar-se d'un naufragi.
Joan Ortiz, 1858: El Pare Pere. Dénia



dimecres, 4 de setembre del 2019

Riberes al Llenguadoc


Les llàgrimes de St. Pere. Carcassona

L'obra de Josep de Ribera, el gran pintor del barroc napolità, és present en diversos museus d'arreu del món, com ara el cas d'aquestes dues obres que trobem al Llenguadoc. El Museu de Belles Arts de Carcassona exposa "Les llàgrimes de St. Pere", obra que pertany al llegat d'Elisa Chénier en 1892. El Museu de Narbona mostra el llenç de St. Andreu, adquirit en l'any 1873 gràcies als fons del llegat Tournal.

St. Andreu. Narbona
 

divendres, 23 d’agost del 2019

Donació i restauració del Sant Vicent de Benimodo

El propietari de la casa en la façana de la qual es va descobrir el mes passat un plafó de taulells devocionals dedicat a Sant Vicent Ferrer, de mitjans del segle XIX, ha fet donació d'aquesta obra d'art a l'Ajuntament, el qual ha encarregat la restauració a la Universitat Politècnica de València, on el professor Vicent Guerola s'encarregarà de dirigir-la. La notícia la recull aquest matí el diari:
 

dimarts, 30 de juliol del 2019

Publique "El Mestre d'Onil, pintor dels segles XV-XVI"

Detall de St. Jaume. Onil


Acabe de publicar la ponència "El Mestre d'Onil, pintor dels segles XV-XVI" al llibre d'actes de les X Jornades d'Art i Història que es van celebrar en agost de 2018. Editorial Ulleye

Pàgines 261-278;
il·lustrat amb 16 fotografies en blanc i negre.


FE D'ERRADES

A la pàgina 276 ha de dir:
Figura 15. St. Antoni Abat. Taula d'Onil.

A la pàgina 277 ha de dir:
Figura 16. Sagrada Família amb St. Joanet. Col. particular.

dijous, 25 de juliol del 2019

Aparició d'un Sant Vicent del Pintor de la Conquesta a Benimodo



Ahir dimarts al voltat de les onze del matí, mentre sanejaven la façana d'una casa antiga de Benimodo, els obrers van descobrir una fornícula tapiada que ocultava un plafó de taulells antic, obra que datem al voltant de 1840-1850 i que atribuïm a l'anomenat Pintor de la Conquesta. De seguida ens ho va comunicar l'arqueòloga Pau Armengol i després el cronista Rafael López. Al cap d'una hora Pau ens enviava fotografies de qualitat d'aquesta interessant troballa.

Fot. cedida per P. Armengol

Després de dinar me vaig acostar per tal d'admirar de prop aquest plafó que incrementava inesperadament el patrimoni artístic benimodolí. Precisament tinc en premsa (proper llibre d'actes de l'Assemblea d'Història de la Ribera) un treball d'investigació sobre els plafons històrics de la població (segles XVIII i XIX) que va merèixer la II Beca d'Investigació Històrica que atorga l'Ajuntament de Benimodo. 

St. Vicent Ferrer. Pintor de la Conquesta

L'obra d'art apareguda es troba en relatiu bon estat de conservació, excepte alguns trencaments i pèrdues de capa pictòrica a causa de la humitat de l'amagatall, però molt localitzades. A més tres taulells estan trabucats. Hom representa el miracle de Barcelona. En aquella ciutat, durant l'estada de sant Vicent, hi havia carestia de cereals i falta de pa. El sant va profetitzar que aviat arribarien al port vaixells carregats de forment i podrien alimentar-se.

Vaixell del miracle de Barcelona

Per les característiques pictòriques i d'estil, es tracta d'una obra del Pintor de la Conquesta, actiu durant el segon quart del segle XIX a les Fàbriques Reials de la ciutat de València, propietat aleshores dels Sanchis. Els colors, el tipus de cel blanc amb pinzellades blaves superior és característic de la seua producció. El pintor elabora uns rostres molt característics amb ulls grans molt oberts, l'escleròtica ben visible i l'iris totalment redó i negre; i amb ombres fosques i pinzellada solta. 
Trobem aquest plafó  molt similar al de Sant Vicent de Càrcer, obra inèdita de la mateixa mà que hem publicat fa uns mesos al nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi (segles XVIII i XIX). Als carrers de Benimodo trobem un parell més d'obres del pintor: Santa Bàrbara i Sant Antoni Abat.

St. Vicent de Càrcer. Pintor de la Conquesta