UN RETAULE DE LA SANTA CREU
DEL MESTRE DE X.
Josep Lluís Cebrián i Molina
Beatriu Navarro i Buenaventura
 |
| 1. Constantí i Sta. Elena amb la Vera Creu. Col. particular |
L’historiador nordamericà Chandler Rathfon
Post publicà en A History of spanish painting una fotografia de l’Exaltació de
la Vera Creu del Mestre de X. (1941, vol. VIII-II, fig. 341), que veié a
Magdeburg, a la col·lecció Grotkass [fig. 1]. La taula formaria part d’un
retaule dedicat a la Santa Creu o a Santa Elena. L’escena conté l’emperadriu
Elena presentant la vera creu al seu fill l’emperador Constantí. El cap de
Constantí també està envoltat per l’aureola de santedat, perquè “Constantí el
Gran” fou considerat el primer emperador romà convertit al cristianisme. Als
peus de la parella imperial un àngel agenollat sosté també la creu. És el
mateix àngel que va indicar a Elena on trobaria les relíquies de Crist a Terra
Santa. Constantí i Elena se’ns mostren ricament abillats, a l’estil dels reis
medievals de darreries del segle XV. Mentre ell sosté el ceptre del poder
terrenal, Elena porta els tres claus de la creu que representen la resurrecció
de Crist i el poder sobre la mort. Un antecedent d’aquesta santa, uns anys
anterior i més humil, és la versió del pintor que trobem en la polsera del
retaule d’En Guerau Ripoll de Castellverd i Sanç [fig. 2].
 |
| 2. Sta. Elena. Retaule d'En Guerau. X. |
Recentment s’ha subhastat a la galeria
Christie’s de Nova York dues taules amb escenes de la llegenda de la Santa Creu
(31 oct. 2017, lot 67): el Combat entre Cosroes i Heracli (74,3 x 71,8 cm) i la
Restitució de la Creu per l’emperador Heracli (84,8 x 72,1 cm) [fig. 3 i 4]. Al
catàleg de la subhasta figuren simplement com taules d’escola valenciana del
segle XV i també desconeixen la procedència. Únicament s’apunta que havien
estat venudes (com anònimes) l’any 1996 a Sotheby’s de Nova York.
Es tracta clarament de dues obres de la
producció de l’anomenat Mestre de X., al qual les atribuïm, i les datem
vers 1495. Són d’estil idèntic al de les cases de la predel·la del retaule de
Sant Feliu de X., dedicades a la Passió i Mort de Crist, amb una cronologia
paral·lela.
 |
| 3. Combat del príncep de Pèrsia i l'emperador Heracli. En el comerç |
 |
| 4. Heracli restitueix la creu a Jerusalem. En el comerç |
Els brocats amb la combinació dels colors blau
i roig sobre daurat, és similar al que podem trobar en altres obres del mestre,
com és el cas de la predel·la esmentada del retaule de X. Hi trobem els
mateixos barrets que s’amuntonen o els cascs lluents dels militars. Les
arquitectures ja són bastant esquemàtiques, d’aspecte metàl·lic; de forma que
l’obrador del pintor s’endinsarà en pròximes obres a una nova fase estilística
que la historiografia ha anomenat artificiosament “Mestre d’Artés”.
No hi ha dubte que les dues taules subhastades
provenen d’un retaule dedicat a la Santa Creu. Possiblement el retaule es va
desmuntar per tal de vendre les peces per separat, cosa que facilitava la venda
i augmentava els guanys. I almenys quatre taules germanes més podrien trobar-se
també en col·leccions dels Estats Units de Nord Amèrica. Pensem, a més, que la
taula de Constantí i Elena publicada per Post, podria pertànyer a aquest
retaule desmembrat. És evident que el Mestre de X. podria haver pintat més
d’un retaule dedicat a la Santa Creu, però la sospita d’un origen comú és
raonable. Aquesta taula estaria situada al carrer central, mentre que les dues
recentment subhastades es trobarien en el carrer de la dreta [fig. 5].
La taula del combat entre el fill del rei
Cosroes de Pèrsia i l’emperador Heracli situa els dos personatges lluitant
sobre un pont que creua el riu Danubi. La llança d’Heracli es clava en el pit
del príncep persa. Sobre els caps del soldats d’Heracli veiem les tendes de
campanya del l’exèrcit de l’emperador. Una creu decora una de les tendes
militars; i una creu s’apareix en el cel del campament anunciant la victòria
dels cristians. El fill de Cosroes i Heracli havien acordat que lluitarien ells
sols i qui guanyés seria el líder de la milícia del perdedor, de manera que no
correria inútilment la sang de milers d’homes. Els rostres dels soldats d’aquesta
taula pertanyen al repertori del Mestre de X. i per no citar més obres, els
podem trobar en l’adès esmentada predel·la xa. La ciutat fortificada i el
pont arquejat sobre el qual lluiten els protagonistes també pertany al
repertori de l’obrador.
La restitució de la Creu a Jerusalem rescatada
per Heracli recull l’escena final d’un altre episodi de la Llegenda Daurada. El
seguici arribà a la mateixa porta de la ciutat per on havia entrat Crist els
dies anteriors a la Passió. Heracli tornava la creu a la ciutat santa, però
acompanyat de tota l’ostentació imperial. Davant seu les dovelles de l’arc de
la porta caigueren fent un mur de carreus que l’impediren el pas. Aleshores va
aparèixer un àngel portacreu i li digué: Quan el rei del cel poc abans de la
Passió va entrar per aquesta porta no ho va fer com un rei, sinó modestament,
cavalcant sobre una burreta i fent exemple d’humilitat. L’emperador llavors
començà a plorar, descavalcà, i es desvestí de les robes règies. Entrà en
Jerusalem a peu i en camisa, sostenint el fragment de la creu que havia
recuperat a Pèrsia. A esquenes d’Heracli, el pintor ha reduït el seguici
imperial als tres personatges del primer terme i al darrere només suggereix la
resta de dignataris amb una aglomeració de barrets que omet els rostres.
Aquests tres dignataris principals els trobem sovint en escenes del taller que
representen el Judici de Pilat.
Pel que fa a la resta d’escenes en parador
desconegut del retaule, podem identificar-les en altres conjunts pictòrics
dedicats a l’advocació. Per exemple, en un retaule del gòtic internacional,
pintat vers 1400, que exposa el Museu de Belles Arts de València, provinent del
convent dominic d’aquella ciutat.
Al carrer esquerre hi trobem:
- Soterrament
del Pare Adam al Gòlgota.
- Visió
i victòria de Constantí.
- Santa
Elena descobreix la Vera Creu.
I en el carrer de la dreta:
- Combat
del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli.
- Mort
de Cosroes rei de Pèrsia.
- Heracli
restitueix la Santa Creu a Jerusalem.
 |
| 5. Hipòtesi sobre el retaule |
Deixem en negreta les escenes que tenim i la
resta serien les taules del Mestre de X. que caldria localitzar per a poder
completar el retaule. Pel que fa al carrer central, l’espina contindria un
Calvari, davall hi hauria un Judici Final i baix l’Exaltació de la Santa Creu
(Constantí i Elena) publicada per Post. Trobem una taula del Judici Final en el
retaule del Museu de Belles Arts de València, i la trobem de bell nou al
retaule de la Santa Creu que els pintors Martí Bernat i Miguel Ximénez contractaren
en 1481 per a l’església de Blesa, en l’Aragó, actualment al Museu de
Saragossa. Aquesta podria ser a grans trets la distribució del retaule que
reconstruïm.
Pel que fa a l’origen d’aquesta obra del
Mestre de X., sense documentació ni dades sobre les tres taules conegudes,
és impossible determinar-lo. A X. hi hagué una confraria de la Vera Creu en
l’església dels dominics, institució religiosa reservada només a cavallers,
ciutadans i generosos, amb els estatuts aprovats en l’any 1333. L’esglesiola de
la Torre de Canals, construïda al segle XIV, també està dedicada a la Santa
Creu i tingué un retaule major medieval, del qual encara sobrevisqué la taula
del Calvari en el retaule escultòric barroc fins 1936; obra pictòrica sobre la
qual no se sap res. Finalment, a la ciutat de València, hi hagué una església
parroquial medieval dedicada a la Santa Creu. El temple patí una reforma
barroca al segle XVII i vers 1842 fou enderrocat. Res no se sap, tampoc, del
seu retaule major medieval.
L’obrador del Mestre de X., en la seua
tercera i darrera fase (l’anomenat Mestre de Borbotó), tornaria a pintar
Constantí i Santa Elena [fig. 6]. Es tracta doncs d’una versió més tardana i
senzilla; lluny ja del tractament medieval, el pintor es troba influenciat, en
la mida de les seues possibilitats i l’edat avançada, per l’estil
renaixentista. Tot, en un procés d’hibridació dels estils gòtic flamenc i
italià renaixentista que patiren la majoria de pintors valencians durant el
primer quart del segle XVI. Aquesta taula de la “fase Borbotó” del taller és la
central d’una predel·la de cinc cases amb parelles de sants que segons s’ha
publicat provindria de Bocairent.
 |
| 6. Exaltació de la Sta. Creu (fase Borbotó). Col. particular |
Per saber-ne més:
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I
BUENAVENTURA, B. (2007): “Calvari”, dins Exposició La Llum de les Imatges. Lux
Mundi, X., 2007. Calálogo. València, Generalitat, pàg. 382-385. En
Disponible en https://www.academia.edu/2499844
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I
BUENAVENTURA, B. (2014): “Les taules del Mestre de X./Artés/Borbotó a
l’església de Palau-solità”. Terme, 29, pàg. 107-117. En Disponible en
https://www.academia.edu/12134881
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I
BUENAVENTURA, B. (2016): “El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del
Mestre de X. i una predel·la del Mestre d’Altura”, dins Navarro i
Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a X. Actes de les VII
Jornades d’Art i Història 3, 4 i 5 d’agost de 2015. X., Ulleye, pàg.
139-153. En Disponible en https://www.academia.edu/30107619
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I
BUENAVENTURA, B (2016): “Vicent Macip aprenent de Mestre de X.: El retaule
de Santa Anna de Cocentaina”. Al¬berri, 26, pàg. 171-187.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I
BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a X.. Segles XIV-XVI. X.,
Ulleye. Una mostra en https://www.academia.edu/33382070
Baixeu-vos el quadernet en PDF d'aquest cARTipàs 8 en ACADEMIA.EDU:
cARTipassos anteriors
CARTIPÀS 1 (2009): Palau de la Senyoria
d’Alfara del Patriarca. Centre d’interpretació.
CARTIPÀS 2 (2010): Palau de la Senyoria.
Alfara del Patriarca. Informe historicoartístic.
CARTIPÀS 3 (2016): El plafó de Sant Onofre
anacoreta de l’Alcúdia de Crespins.
CARTIPÀS 4 (2016): Una nova obra de Gaspar
Requena. A propòsit de la peça del trimestre
del Museu de la Seu de València.
CARTIPÀS 5 (2016): Una Davallament de Gaspar
Requena
CARTIPÀS 6 (2017): Un nou retaule
renaixentista a la Seu de València
CARTIPÀS 7 (2017): Dues obres de Valentí
Garcés al Camp de Morvedre
Academia.edu:
https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro
Academia.edu:
https://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina
ART I PATRIMONI:
http://artpatrimoni.blogspot.com.es
Taulelleria valenciana:
https://www.facebook.com/taulelleriavalenciana
