dijous, 11 de febrer del 2016

L'ocàs d'un conreu: la taronja




Llegia els darrers dies a la premsa que els alumnes de l’Escola Agrícola acabaven de rebutjar en votació l’assignatura (optativa?) d’agris. És només el símptoma d’una davallada que arrossega aquest cultiu des de fa anys. Els joves tècnics agricultors no veuen futur en la taronja i potser fins i tot la terra s'ha extenuat per aquest monocultiu que ens acompanya dos segles llargs.

 

Molts camps valencians han vist desaparèixer, arrencats, els tarongers, sovint substituïts per un nou conreu fruiter, els persimons.  Diria que són una mena de caquis endurits per via genètica, que tampoc ho sé. La nova fruita naix en un arbre lleig i sarmentós, de fulla caduca; però és de sabor i color agradable. L’àcid de les taronges ha fet malbé la dentadura dels valencians (dels valencians que no se la rentaven) durant generacions. Però, sobre tot, els tarongers han format part del paisatge valencià i constituïen pràcticament una forma de vida i de treball. Fins a tal punt estava la taronja unida als tòpics valencians que aquesta pèrdua ràpida de protagonisme paisatgístic ens crearà no sols un buit estètic, sinó gairebé moral. És cert que a les nostres terres han desaparegut altres conreus antics com les moreres de la seda, l’arròs a la Costera o les maduixes a Canals... Però la desaparició de la taronja ens convertirà culturalment en una altra cosa del que hem estat fins ara els valencians de regadiu.
La taronja està present en moltes manifestacions artístiques com aquests taulells del primer terç del segle XX, obra del pintor ceràmic Josep Mateu i exposats al pati del Museu Benlliure de València.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Sant Nicolau era un mercat


L’església de Sant Nicolau de València era avui un mercat... i no és dilluns. Tot era gent que entrava i sortia a veure les pintures de la volta després de la recent inauguració oficial. El resultat no és que siga una novetat als ulls, estrictament, perquè s’ha restaurat per trams entre contraforts i amb el temple obert al culte, de manera que només s’ocultava la zona de la volta en la qual s’estava treballant a cada moment. Però és igual, cal anar a Sant Nicolau i veure els frescos de Palomino i Donís Vidal, els quals, sorpresos per l’èxit en diferit, encara repassen des de la cornisa el croquis de la seua obra.


L’església de Sant Nicolau és, encara, un santuari viu que tots els dilluns atrau les gents de l’Horta i més enllà, de la Ribera, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre... Però a més, per als devots de l’Art, conserva relíquies valuosíssimes en les capelles, com són un retaule de Rodrigo d’Osona i tres de Joan de Joanes. Cal doncs peregrinar en aquest indret, perquè en pocs “Sants llocs de l’Art valencià” trobareu junts tres retaules del nostre gran pintor del renaixement.
Me n’adone que la restauració s’ha emportant per davant el gran retrat del Papa Borja Calixt III que hi havia al cancell de la porta dels peus del temple. La renovació de la casa ha suposat retirar el vell retrat de l’avi. Alfons de Borja, després Calixt III, va ser rector d’aquesta església de Sant Nicolau. Pobre Papa Borja, com si li hagueren retirat la militància o estigués imputat-investigat! Es tractarà d’una veritable damnatio memoriae, aquella feliç expressió que ens ensenyaven a la facultat en estudiar el cas d’alguns faraons de memòria incòmoda? 


diumenge, 17 de gener del 2016

Gossos i gats en la taulelleria valenciana


Museu de ceràmica de València
De gossos i gats hi havia en totes les cases. I així s'esdevenia també en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX. No hi havia cuina valenciana de taulells que no tingués el seu gatet atent a les botifarres penjades, la carn o el peix. "Dones més faena que un gat en la matança del porc" deien abans les àvies als néts. 
I sovint també un gos acompanyava el proveïdor galant que venia del mercat i enraonava amb la cuinera. Amics dels humans, companys dels taulells... atrapats entre el fang i el vidre, immortalitzats en la ceràmica valenciana.
 
Josep Sanchis. Cuina del palau dels marquesos de Montortal a Carcaixent

dijous, 14 de gener del 2016

Hem atribuït a Joan de Joanes una pintura de l’Ajuntament d’Alcoi



La Universitat de Málaga acaba de traure al carrer el darrer número del seu Boletín de Arte (Núm 36, 2015) on en un article atribuïm una taula de la col·lecció pictòrica de l’Ajuntament d’Alcoi al pintor renaixentista Joan de Joanes.

El 12 d’abril de 2013 Josep Mª Segura, director del Museu d’Alcoi, ens mostrava a Beatriu i a mi, en el Centre Cultural de la ciutat, l’exposició “Col·lecció d’Art Ajuntament d’Alcoi” que havia comissariat. De seguida ens va cridar l’atenció una taula maltractada pel pas del temps, obra que immediatament vérem que era de Joanes.

Uns mesos després, a primeries de 2014, veiem en l’aparador d’un antiquari de València una taula de la Puríssima que sens dubte era del pintor Gaspar Requena. Al temps, el nostre amic, el professor Albert Ferrer que aleshores es trobava treballant a la universitat de Xile, i Estefania, ens comentaven que havien identificat a Santiago un llenç de Jeroni Jacint Espinosa i que hauríem d’escriure alguna cosa junts... Així és que l’article acabat de publicar recull aquestes tres obres.
Podeu llegir l'article en el meu perfil d'Academia.edu:

dijous, 17 de desembre del 2015

"Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina"


El MARQ (Museu arqueològic d'Alacant) ha publicat recentment el catàleg de l'exposició Cocentaina, arqueología y museo, la qual forma part del cicle expositiu Museos municipales en el MARQ.
Josep Maria Segura, director del museu d'Alcoi, hi publica un article sobre els "Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina" i ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar un exemplar d'aquest catàleg. Es tracta d'un article de lectura imprescindible dins d'aquest camp del patrimoni artístic que constitueix la taulelleria valenciana devocional. 
Una bona ocasió per a després de la seua lectura passejar pels carrers de Cocentaina i, ja posats, visitar el MARQ.

dijous, 10 de desembre del 2015

Publicació de la nova "Revista de Canals"


Els amics de Canals van a publicar aquests Nadals el número 1 de la nova "Revista de Canals" i m'han demanat que la presente. Així és que el proper dia 29 de desembre de 2015 a les 8 de la vesprada ens veurem al Centre Cultural de la vila i parlarem d'aquesta publicació de periodicitat anual que acaba de nàixer.
Hi publique a més un article sobre el retaule d'ànimes del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals.