L’església de Sant Nicolau de València
era avui un mercat... i no és dilluns. Tot era gent que entrava i sortia a
veure les pintures de la volta després de la recent inauguració oficial. El
resultat no és que siga una novetat als ulls, estrictament, perquè s’ha
restaurat per trams entre contraforts i amb el temple obert al culte, de manera
que només s’ocultava la zona de la volta en la qual s’estava treballant a cada
moment. Però és igual, cal anar a Sant Nicolau i veure els frescos de Palomino
i Donís Vidal, els quals, sorpresos per l’èxit en diferit, encara repassen des
de la cornisa el croquis de la seua obra.
L’església de Sant Nicolau és, encara,
un santuari viu que tots els dilluns atrau les gents de l’Horta i més enllà, de
la Ribera, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre... Però a més, per als devots
de l’Art, conserva relíquies valuosíssimes en les capelles, com són un retaule
de Rodrigo d’Osona i tres de Joan de Joanes. Cal doncs peregrinar en aquest
indret, perquè en pocs “Sants llocs de l’Art valencià” trobareu junts tres
retaules del nostre gran pintor del renaixement.
Me n’adone que la restauració s’ha
emportant per davant el gran retrat del Papa Borja Calixt III que hi havia al
cancell de la porta dels peus del temple. La renovació de la casa ha suposat
retirar el vell retrat de l’avi. Alfons de Borja, després Calixt III, va ser
rector d’aquesta església de Sant Nicolau. Pobre Papa Borja, com si li hagueren
retirat la militància o estigués imputat-investigat! Es tractarà d’una
veritable damnatio memoriae, aquella
feliç expressió que ens ensenyaven a la facultat en estudiar el cas d’alguns
faraons de memòria incòmoda?
