divendres, 25 de juny del 2021

Dues obres signades del pintor xativí Basili Yago

 

Puríssima. Fot. Suburbans

Els darrers mesos la premsa diària s’ha ocupat d’una obra pictòrica desconeguda, d’un pintor xativí barroc oblidat. El periòdic feia referència al llenç de la Puríssima (111 x 91 cm) que la casa de subhastes Urbans de Barcelona treia al mercat.[1] El llenç cridava l’atenció de la periodista perquè en el dors presentava la signatura d’un pintor que es reivindicava xativí: Basilio Yago / faciebat / de Xàtiva.[2] L’obra subhastada finalment ha estat adquirida a preu d’eixida i arribarà a la ciutat del pintor.[3]

La pintura xativina del segle XVII és encara una incògnita en la historiografia de l’Art valencià. A més de Basili Yago hi hagué un altre pintor anomenat Josep Martines, del qual no es coneix per ara res més que el nom. Tenim poques dades biogràfiques de Yago. Cal pensar que naixeria vers la meitat del segle XVII. A més de pintor fou decorador. A darreries del segle XVII va participar en la decoració de la desapareguda cel·la de sant Lluís Bertran al convent dels dominics de València, la qual aleshores l’estaven convertint en una capella esplèndida: ...Sobre todo ay un tarjón con el cáliz, y serpiente, armas que se ganó para su mayor timbre, y blasón la caridad de N. San Luis, gustosamente sacrificada en las ara  del martirio siendo los matices del retablo azul, y oro, conque campea más vistoso, y el Artífice que con tanto primor lo dispuso, fue Basilio Yago, natural de la ciudad de Xátiva (aora San Phelipe) diestríssimo, en especial en la execución del secreto de corlar a la sombra, lo que executó en el techo, y paredes de N. Santo con tal acierto, esparciendo sobre el los dichos estofados, que no se cree aya Artífice que oy lo executase con el primor que allí se admira.[4]  

D’aquesta època laboral de Yago a la ciutat de València és possible que siguen Els àngels parant la taula a Crist, un llenç signat que presideix el refetor del monestir mercedari de Santa Maria del Puig. 

Els àngels parant la taula a Crist en el desert. Monestir del Puig. Fot. J. Ll. Cebrián

Vora els peus de l’àngel de l’esquerra, davall la capa roja, en una pedra, el pintor va signar l’obra: Basilius Yago / inventor. / et fat. [faciebat]. En l’angle inferior de l’esquerra trobem una segona inscripció, més extensa, que menciona qui va sufragar l’obra: Lo iso aser el muy / Re.do P. [reverendo padre] fray Serafín / de Alboraya guardián / en el mes de setiembre /dia 18 de 1697. Tenim dubtes amb els guarismes de l’any, perquè el quadre està penjat a una alçada considerable i a més, la xifra està parcialment oculta pel marc. El nom del religiós que encarregà l’obra al pintor podria servir en un futur per a determinar a quin convent pertanyia originalment, en localitzar el pare Serafí d’Alboraia en les llistes de guardians del segle XVII.

El càrrec de guardià (superior jeràrquic equivalent a prior en altres ordes) indica que l’obra prové d’un convent franciscà o caputxí i que no té res a veure amb l’orde mercedària. En efecte, aquesta obra, com tantes que avui pengen dels murs del monestir de Santa Maria del Puig, es troba en dipòsit i pertany al Museu de Belles Arts de València. Són fons pictòrics de temàtica religiosa que provenen de les desamortitzacions realitzades durant el segle XIX.

El tema dels àngels parant la taula a Crist es va estendre durant tot el segle XVII i es podia trobar en molts refetors de convents masculins, on en ocasions substituïa l’escena del Sant Sopar. Totes dues escenes són clarament eucarístiques. En el mateix refetor del monestir de Santa Maria del Puig, al mur del tester i fent front al llenç de Yago, trobem un altre quadre d’idèntica temàtica però de mà del pintor mallorquí Miquel Bestard[5]. Però en realitat, el refetor del monestir mercedari del Puig, a darreries del segle XVII, estigué presidit per un quadre del Miracle dels pans i els peixos.

L’exegesi teològica d’Els àngels parant la taula a Crist es fonamenta en el Primer diumenge de Quaresma (Mt 4: 8-11), quan Jesús es va retirar al desert quaranta dies i quaranta nits i Satanàs el va temptar (Mc 1: 12-13). Després de resistir el dejú de la Quaresma i les propostes del dimoni els àngels el van servir. Això és precisament el que representa l’escena que pintà Basili Yago. Jesús s’asseu a taula mentre els àngels el serveixen. Sobre el mantell trobem un plat amb dos ous, el rotllo, la faca i el saler preciós. Al peu del parament un angelet sosté un retrat oval de Maria. Per l’extrem dret de l’escena fuig Satanàs, amb aspecte de faune. La posada en escena és completament barroca, amb teatralitat manifesta.

Amb la desitjable restauració del llenç subhastat de la Puríssima i l’estudi d’aquest altre llenç que conserven els mercedaris del Puig, disposem de dues obres signades que permetran sens dubte atribuir-li diverses obres fins ara considerades anònimes, possiblement, fins i tot alguna, en la mateixa ciutat de l’artista.


[1] Lot 123 del catàleg.

[2] González, B.: “Subastan un cuadro del siglo XVII de un pintor de Xàtiva”. Las Provincias, 12 de maig de 2021. La traducció de la inscripció seria: Basili Yago de Xàtiva ho va fer, ho va pintar…

[3] González, B.: “Mecenas de Xàtiva compran la ‘Inmaculada’ por la que nadie pujó”. Las Provincias, 3 de juny  de 2021.

[4] Constituciones de la S. Y venerada celda de el glorioso padre S. Luis Beltrán, en el real convento de Predicadores de la ciudad de Valencia... En Valencia, por Joseph García, delante la Diputación año 1722.

[5] Catalá Gorgues, Miguel Ángel: Conventos y monasterios valencianos. Romeu editors. Disponible en Issuu.

diumenge, 20 de juny del 2021

Hem presentat el llibre TAULELLERIA DE MONTESA

 

Fot. Francesc Tormo

 

Ahir dissabte vam presentar al Museu Parroquial de Montesa el llibre editat per l'Ajuntament Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). L'acte va córrer a càrrec de l'alcaldessa Analía Juan i del regidor de cultura i historiador Josep Cerdà.

La planta baixa del museu es va omplir i algunes persones seguiren l'acte des de la porta i la finestra del carrer. Gràcies a tots per vindre!

 

Fot. Francesc Tormo

Recordem que el llibre es pot adquirir al preu de 10€ en l'estanc del carrer de Sant Vicent núm. 21. Si trobeu l'estanc tancat podeu preguntar en el bar d'enfront, ja que els propietaris són els mateixos.

 


dimarts, 8 de juny del 2021

Que no són del Mestre de Xàtiva... que són de Nicolau Falcó...

 

Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori i Sta. Bàrbara. Fot. Ansorena


La casa de subhastes Ansorena ha publicat a primeries de juny el catàleg on surt a la venda un parell de tauletes, provinents possiblement del banc d'un retaule desballestat, on s'atribueixen sense fonament al "Mestre de Xàtiva". Avui (dimarts dia 8) el diari Levante ho publicava.

Aquestes dues obretes són velles conegudes. En 2018 ja les havia tret a subhasta la casa Hampel de Múnich. Aleshores ja vaig advertir que eren obres de Nicolau Falcó:

Una missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó

 Un detall de la Missa de Sant Gregori el vaig fer servir

 en aquest bloc per a il·lustrar un tema d'arquitectura gòtica:

Els òculs de l'ermita del Puig de Xàtiva

dimarts, 1 de juny del 2021

Presentació del llibre TAULELLERIA DE MONTESA

L'Ajuntament de Montesa presentarà el llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX) el dissabte 19 de juny de 2021, a les 20 hores, al pati de la Casa de les Monges (vora el Museu Parroquial), carrer de Santa Bàrbara número 8.


El llibre es podrà adquirir en la presentació i a partir de dilluns següent en l'estanc de Montesa (carrer de Sant Vicent número 21) al preu de 10 €. 

141 pàgines amb més de 120 fotografies a color.

 


dimarts, 18 de maig del 2021

Calentet d'impremta: TAULELLERIA DE MONTESA

 

 

L'Ajuntament de Montesa publicarà pròximament el nostre llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX), una obra que estudia aquesta part del patrimoni artístic de la vila, capital de l'Orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama

Hi trobareu plafons devocionals, làpides funeràries, paviments, socolades, retolació urbana... Una edició acurada i a color, d'interès per a tots els amants de la taulelleria valenciana.



dijous, 29 d’abril del 2021

Un artefacte singular del que no queda ni el bancal

 

Quan s'enjunten dos xativins arribats ja en certa edat (passat mig segle, per exemple) i comencen a parlar de llur poble s'entusiasmen recodificant  una ciutat que per a ells existí de forma tangible, però que els anys l'han feta desaparèixer com en un encanteri. A mi em passa sempre quan parle amb Pep Sanchis o Pep Gimeno; crec que és un fenomen ocasional però inevitable, com en un ritual verbal ancestral entre paisans que estimen l'indret on s'han criat. 

L'altre dia parlava del segle passat amb Pep Sanchis i d'un tema passàvem a l'altre i no sé com arribàrem al pas a nivell de Vil·la-Cantó. No cal dir que res no resta en peu d'aquest paratge dels afores on s'esgolava el camí de la Granja més enllà de la via del tren. En la conversa va aparèixer un estrany artefacte que hi havia vora la via, en un bancal. Es tractava d'un pou amb una pica, el qual van modernitzar els antics amb una bomba d'aigua amb manubri i un dipòsit al capdamunt. Com en les pel·lícules de vaquers de l'Oest nord-americà.

Als anys vuitanta vaig fer aquesta fotografia, perquè sempre m'ha agradat fotografiar arquitectures estranyes, periurbanes i marginals. Algun dia hauré de parlar-vos de l'arquitectura de bancal.  

El pas a nivell de Vil·la-Cantó era tan antic com la línia ferroviària d'Almansa i ja el podem veure en un gravat de les guerres carlines, a la segona meitat del segle XIX.

diumenge, 18 d’abril del 2021

El panteó de l'oblit, la Ceramo i quinze dies d'abril

 

Conjunció cupular del cementeri de Xàtiva

Els darrers quinze dies, curiosament, dues persones de Xàtiva m'han interpel·lat sobre un panteó ruïnós  del cementeri i la possible autoria de La Ceramo pel que fa al cobriment de la cúpula. "La Ceramo" era una factoria ceràmica de la ciutat de València que encara es conserva, també en ruïnes. Ahir dissabte vaig veure que el diari publicava un article sobre l'edifici funerari xativí.

1985

L'any 1985, quan començava a enllestir el superarticle sobre la capella del cementeri que després publicaria al número 5 de Papers de la Costera, vaig fotografiar també aquest panteó proper. Als anys 80 ja es trobava abandonat i em va cridar l'atenció que l'interior havia patit un incendi. Aleshores vaig pensar si l'haurien cremat en la guerra o si un llamp l'havia emmascarat completament per dins. De fet, un llamp destruí el cupulí desaparegut que coronava la cúpula de la capella del cementeri. El cas és que des del punt de vista de la Història de l'Art vaig trobar que era el panteó més interessant i valuós dels que trobem en aquest cementeri municipal. Es tractava d'un panteó familiar, on es llegien noms i cognoms en les làpides allotjades als murs laterals de la capelleta. 

1985

L'edifici és d'estil eclèctic, coronat amb una cupuleta vuitavada amb lluernes i protegida per una teulada blava amb nervis daurats que moren en pseudogargoletes del mateix material aurífer. Destaquen també les dues columnes de pedra vora la porta, amb capitells magnífics. Trobe que és bastant provable que la teulada blava i daurada, lluenta i de bona qualitat, siga producció de La Ceramo de València. Ho crec per les similituds amb dues cúpules que es conserven en aquella ciutat. Parle de les que podem trobar al Palauet d'Aiora i a l'església de Sant Roc de Benicalap. Les gargoletes xativines i les nervadures s'assemblen molt a les valencianes, especialment en el primer cas. 

Torxes invertides com emblema de la mort
 

Per altra banda, la coberta del panteó s'ha de posar en relació amb la del templet neoàrab del Jardí del Bes. Les escates ceràmiques són similars: blaves al panteó i daurades al templet. La cronologia d'aquests dos petits edificis ha de ser propera. 

De tota manera, siga obra de La Ceramo, de València Industrial o de qualsevol fàbrica de Manises, on també treballaven bé, aquest edifici funerari és digne de conservació i apreci per si sol.