divendres, 25 de juny del 2021

Dues obres signades del pintor Basili Yago

 

Puríssima. Fot. Suburbans

Els darrers mesos la premsa diària s’ha ocupat d’una obra pictòrica desconeguda, d’un pintor barroc oblidat. El periòdic feia referència al llenç de la Puríssima (111 x 91 cm) que la casa de subhastes Urbans de Barcelona treia al mercat.[1] El llenç cridava l’atenció de la periodista perquè en el dors presentava la signatura d’un pintor: Basilio Yago / faciebat / de X.[2] L’obra subhastada finalment ha estat adquirida a preu d’eixida i arribarà a la ciutat del pintor.[3]

La pintura del segle XVII és encara una incògnita en la historiografia de l’Art valencià. A més de Basili Yago hi hagué un altre pintor anomenat Josep Martines, del qual no es coneix per ara res més que el nom. Tenim poques dades biogràfiques de Yago. Cal pensar que naixeria vers la meitat del segle XVII. A més de pintor fou decorador. A darreries del segle XVII va participar en la decoració de la desapareguda cel·la de sant Lluís Bertran al convent dels dominics de València, la qual aleshores l’estaven convertint en una capella esplèndida: ...Sobre todo ay un tarjón con el cáliz, y serpiente, armas que se ganó para su mayor timbre, y blasón la caridad de N. San Luis, gustosamente sacrificada en las ara  del martirio siendo los matices del retablo azul, y oro, conque campea más vistoso, y el Artífice que con tanto primor lo dispuso, fue Basilio Yago, natural de la ciudad de X. (aora San Phelipe) diestríssimo, en especial en la execución del secreto de corlar a la sombra, lo que executó en el techo, y paredes de N. Santo con tal acierto, esparciendo sobre el los dichos estofados, que no se cree aya Artífice que oy lo executase con el primor que allí se admira.[4]  

D’aquesta època laboral de Yago a la ciutat de València és possible que siguen Els àngels parant la taula a Crist, un llenç signat que presideix el refetor del monestir mercedari de Santa Maria del Puig. 

Els àngels parant la taula a Crist en el desert. Monestir del Puig. Fot. J. Ll. Cebrián

Vora els peus de l’àngel de l’esquerra, davall la capa roja, en una pedra, el pintor va signar l’obra: Basilius Yago / inventor. / et fat. [faciebat]. En l’angle inferior de l’esquerra trobem una segona inscripció, més extensa, que menciona qui va sufragar l’obra: Lo iso aser el muy / Re.do P. [reverendo padre] fray Serafín / de Alboraya guardián / en el mes de setiembre /dia 18 de 1697. Tenim dubtes amb els guarismes de l’any, perquè el quadre està penjat a una alçada considerable i a més, la xifra està parcialment oculta pel marc. El nom del religiós que encarregà l’obra al pintor podria servir en un futur per a determinar a quin convent pertanyia originalment, en localitzar el pare Serafí d’Alboraia en les llistes de guardians del segle XVII.

El càrrec de guardià (superior jeràrquic equivalent a prior en altres ordes) indica que l’obra prové d’un convent franciscà o caputxí i que no té res a veure amb l’orde mercedària. En efecte, aquesta obra, com tantes que avui pengen dels murs del monestir de Santa Maria del Puig, es troba en dipòsit i pertany al Museu de Belles Arts de València. Són fons pictòrics de temàtica religiosa que provenen de les desamortitzacions realitzades durant el segle XIX.

El tema dels àngels parant la taula a Crist es va estendre durant tot el segle XVII i es podia trobar en molts refetors de convents masculins, on en ocasions substituïa l’escena del Sant Sopar. Totes dues escenes són clarament eucarístiques. En el mateix refetor del monestir de Santa Maria del Puig, al mur del tester i fent front al llenç de Yago, trobem un altre quadre d’idèntica temàtica però de mà del pintor mallorquí Miquel Bestard[5]. Però en realitat, el refetor del monestir mercedari del Puig, a darreries del segle XVII, estigué presidit per un quadre del Miracle dels pans i els peixos.

L’exegesi teològica d’Els àngels parant la taula a Crist es fonamenta en el Primer diumenge de Quaresma (Mt 4: 8-11), quan Jesús es va retirar al desert quaranta dies i quaranta nits i Satanàs el va temptar (Mc 1: 12-13). Després de resistir el dejú de la Quaresma i les propostes del dimoni els àngels el van servir. Això és precisament el que representa l’escena que pintà Basili Yago. Jesús s’asseu a taula mentre els àngels el serveixen. Sobre el mantell trobem un plat amb dos ous, el rotllo, la faca i el saler preciós. Al peu del parament un angelet sosté un retrat oval de Maria. Per l’extrem dret de l’escena fuig Satanàs, amb aspecte de faune. La posada en escena és completament barroca, amb teatralitat manifesta.

Amb la desitjable restauració del llenç subhastat de la Puríssima i l’estudi d’aquest altre llenç que conserven els mercedaris del Puig, disposem de dues obres signades que permetran sens dubte atribuir-li diverses obres fins ara considerades anònimes, possiblement, fins i tot alguna, en la mateixa ciutat de l’artista.


[1] Lot 123 del catàleg.

[2] González, B.: “Subastan un cuadro del siglo XVII de un pintor de X.”. Las Provincias, 12 de maig de 2021. La traducció de la inscripció seria: Basili Yago de X. ho va fer, ho va pintar…

[3] González, B.: “Mecenas de X. compran la ‘Inmaculada’ por la que nadie pujó”. Las Provincias, 3 de juny  de 2021.

[4] Constituciones de la S. Y venerada celda de el glorioso padre S. Luis Beltrán, en el real convento de Predicadores de la ciudad de Valencia... En Valencia, por Joseph García, delante la Diputación año 1722.

[5] Catalá Gorgues, Miguel Ángel: Conventos y monasterios valencianos. Romeu editors. Disponible en Issuu.

diumenge, 20 de juny del 2021

Hem presentat el llibre TAULELLERIA DE MONTESA

 

Fot. Francesc Tormo

 

Ahir dissabte vam presentar al Museu Parroquial de Montesa el llibre editat per l'Ajuntament Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). L'acte va córrer a càrrec de l'alcaldessa Analía Juan i del regidor de cultura i historiador Josep Cerdà.

La planta baixa del museu es va omplir i algunes persones seguiren l'acte des de la porta i la finestra del carrer. Gràcies a tots per vindre!

 

Fot. Francesc Tormo

Recordem que el llibre es pot adquirir al preu de 10€ en l'estanc del carrer de Sant Vicent núm. 21. Si trobeu l'estanc tancat podeu preguntar en el bar d'enfront, ja que els propietaris són els mateixos.

 


dimarts, 8 de juny del 2021

Que no són del Mestre de X... que són de Nicolau Falcó...

 

Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori i Sta. Bàrbara. Fot. Ansorena


La casa de subhastes Ansorena ha publicat a primeries de juny el catàleg on surt a la venda un parell de tauletes, provinents possiblement del banc d'un retaule desballestat, on s'atribueixen sense fonament al "Mestre de X.". Avui (dimarts dia 8) el diari Levante ho publicava.

Aquestes dues obretes són velles conegudes. En 2018 ja les havia tret a subhasta la casa Hampel de Múnich. Aleshores ja vaig advertir que eren obres de Nicolau Falcó:

Una missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó

 Un detall de la Missa de Sant Gregori el vaig fer servir

 en aquest bloc per a il·lustrar un tema d'arquitectura gòtica:

Els òculs de l'ermita del Puig de X.

dimarts, 1 de juny del 2021

Presentació del llibre TAULELLERIA DE MONTESA

L'Ajuntament de Montesa presentarà el llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX) el dissabte 19 de juny de 2021, a les 20 hores, al pati de la Casa de les Monges (vora el Museu Parroquial), carrer de Santa Bàrbara número 8.


El llibre es podrà adquirir en la presentació i a partir de dilluns següent en l'estanc de Montesa (carrer de Sant Vicent número 21) al preu de 10 €. 

141 pàgines amb més de 120 fotografies a color.

 


dimarts, 18 de maig del 2021

Calentet d'impremta: TAULELLERIA DE MONTESA

 

 

L'Ajuntament de Montesa publicarà pròximament el nostre llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX), una obra que estudia aquesta part del patrimoni artístic de la vila, capital de l'Orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama

Hi trobareu plafons devocionals, làpides funeràries, paviments, socolades, retolació urbana... Una edició acurada i a color, d'interès per a tots els amants de la taulelleria valenciana.



diumenge, 28 de març del 2021

Més de 100 exemplars del llibre TAULELLERIA DEVOCIONAL D'ALCOI en les biblioteques valencianes

 Ja n'hi ha més de 100 exemplars del nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi disponibles en multitud de biblioteques públiques de la xarxa valenciana. Concretament 110 a dia d'avui, de manera que s'ha distribuït per tota la geografia valenciana. Podeu fer una cerca al catàleg de la xarxa:

 https://xlpv.gva.es/cginet-bin/abnetop/O7710/IDb49375c1?ACC=101

 

L'obra també està disponible en PDF de forma gratuïta al web del Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi

divendres, 19 de març del 2021

L'Alqueria del Pi, entre Bonrepòs i Mirambell, i Vinalesa

 

Quan davalle el barranc del Carraixet amb bicicleta i em desvie en direcció a Meliana i la Via Xurra, passe sempre vora les ruïnes de l'Alqueria del Pi. En l'horta de València, a través dels segles, hi ha hagut diverses alqueries del pi. En tots els casos la presència de l'arbre pròxim a l'edifici atorgava el nom popular. En aquest cas, el pi va desaparèixer però el nom s'ha conservat per generacions. Ens trobem a meitat de camí entre Vinalesa i més avall Bonrepòs i Mirambell, al bell mig d'una horta encara viva, perquè encara rega amb aigua cavallera. La séquia reial de Montcada es dessagna refrescant els bancals i fent prosperar les collites.

L'alqueria no és ja més que quatre parets -tres si comptem amb exactitud. Una ortopèdia arquitectònica metàl·lica subjecta la façana principal que si no ja hauria caigut a terra. L'arc de dovelles curtes i les finestres superiors delaten una cronologia tardana, de darreries del segle XVI o millor del segle XVII. La vida s'ha esmunyit d'entre aquestes parets i ja ningú no l'habita. Li he preguntat a la meua sogra (que és de Gafaüt) si va conèixer viure en l'alqueria i m'ha dit que hi vivien unes xiquetes que anaven a l'escola de Vinalesa. A més, un taulell de numeració de les cases de camp (número 111), d'aquells blaus amb guarismes blancs, cal datar-lo vers 1950. Per tant, a meitat del segle XX encara es trobava habitada.

Quin plaer seria viure en aquesta casa de camp en mig de l'horta de València, vora el barranc del Carraixet i un munt de camins i sendes per recórrer. Quina llàstima que es perguen aquestes parets que humanitzaven la natura i encara constitueixen una fita en moments amables de la vida de vianants i ciclistes.