 |
| Manises | |
Diuen que a les portes del Paradís arribaren aus exòtiques que es detenien
a descansar per uns instants. Algun demiürg d’aquells de fang, foc i aigua, de
tant en tant, aconseguí immobilitzar-les als brancals i l’encís perdura mentre no
arribe algun savi mag que puga despertar-les.
 |
| Manises |
Els habitants del Paradís, ignorants de tanta bellesa, desconeixen
aquests ocells vitrificats que només esperen l’alè per a bategar les ales i
perdre’s en el cel.
 |
| Real de Montroi |
Hom sap que les portes del Paradís són a la Terra Mitja, que és com dir
a l’Horta de València; però ningú no es posa d’acord si es troben a Manises o a
Picanya... I algun ocell estrany d’aquests, l’hem vist allargar-se fins la
Ribera, i més enllà, lluny de la seua pàtria... a la Font de la Figuera.
 |
| La Font de la Figuera |
