dissabte, 7 d’agost de 2021

El túnel del convent de Sta. Clara (Xàtiva)


Na Saurina d'Entença

Després de la conquesta de Xàtiva en el segle XIII, els franciscans -tant la branca masculina com la femenina- es van establir prop de la ciutat, front a la muralla. Els frares en les immediacions de la Porta de Sant Francesc i les clarisses quasi davant del Portal Nou que després s’anomenaria del Lleó. Aquests primers establiments conventuals extramurs patiren destrosses a meitat del segle XIV, durant la Guerra de la Unió i la Guerra dels dos Peres. 


El convent antic de Santa Clara fou incendiat en 1348. La situació d’indefensió de l’edifici extramurs comportà que la comunitat decidís en 1369 el trasllat intramurs, al recer de les muralles. El convent vell de Santa Clara havia estat fundant testamentàriament per Na Saurina d’Entença, neboda del Rei Jaume I i vídua de l’almirall Roger de Llòria. La fundadora morí l’any 1325 i testava en favor de la fundació del nou convent aportant les rendes i senyorius d’Alcoi i la Vall de Seta. Demanava que s’hi soterrara el seu cos i el dels seus fills Robert i Berenguer de Llòria. 


Una vegada decidit el trasllat a l'interior de les muralles, les monges menoretes no s’endinsaren gaire en la ciutat. L’adquisició de cases per tal de disposar d’un solar per a construir el nou convent es va realitzar a un costat del Portal Nou de la muralla, enfront del cenobi vell. Cent anys d’existència i les relacions socials i clientelars amb el barri feren escollir les cases de la ciutat més properes al vell establiment.

El solar del convent vell enderrocat i el seu hort clos ocupava el desaparegut hort clos de Montfort, pràcticament, tota l’illa actual d’edificis on es troba la finca de Selgas. Així doncs, després dels episodis bèl·lics del segle XIV les monges començaren a construir un convent nou, ara situat en la trama urbana, amb una major superfície construïda i un edifici gòtic més modern i ambiciós. No obstant, mantingueren la propietat sobre l’hort vell del cenobi fundacional i pel que se sap, construïren un túnel que perforava els fonaments de la muralla i per davall del vall i el camí de ronda (actual Albereda) comunicava amb aquesta antiga propietat. El passadís permetria a les monges de clausura edificar tot el solar urbà i conservar un hort exterior que podien visitar sense trencar la clausura monacal. A aquesta conclusió es va arribar a començaments del segle XX, en excavar en profunditat per tal d’allotjar el dipòsit metàl·lic de la nova Gasolinera del Lleó, ja que es van trobar indicis del passadís subterrani. La troballa arqueològica durant la construcció dels depòsits de la gasolinera fou recollida per la premsa de l'època i Carles Sarthou esmentà el túnel de les clarisses als Datos para la Historia de Játiva:

"El territorio antiguo del convento de Santa Clara lo partió la Alameda, y el nuevo monasterio pasaba al huerto de bajo por un túnel que salvaba el paseo, que al ser ensanchado, se ha cubierto el arco de salida. En el huerto inferior, que llegaba hasta el convento del Carmen, se proyectó edificar casa y cercado con almenado semejante al frontispicio del monasterio, según proyecto de un arquitecto llamado Viñes."