El plafó de Sant Jordi de Sanchis al llibre de festes d'Alcoi

 

Fot. Josep Mª Segura

També ha arribat el llibre de festes d'Alcoi, on publiquem l'article "El plafó ceràmic de Sant Jordi pintat per Josep Sanchis", peça que fa anys vam atribuir al pintor. El podeu llegir ací:

El plafó ceràmic de Sant Jordi pintat per Josep Sanchis

L'Al·legoria de la Fe de Dasí al llibre de festes de Benissa

Fot. Teo Crespo

Acabe de rebre el llibre de festes de Benissa. 

Arran de la publicació del treball "La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines", en companyia de Josep Maria Segura i Beatriu Navarro, a la revista Canelobre de la Diputació d'Alacant, me van demanar un article per a Benissa sobre una obra que tenen i que atribuesc al pintor ceràmic Francesc Dasí. El podeu llegir ací:

L'Al·legoria de la Fe de Francesc Dasí a Benissa

La porta auxiliar de l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva

L'ermita de Sant Feliu tenia una porta auxiliar de mig punt que estava situada als peus del temple, vora l'angle que fa costat a l'escalinata de l'atri. Aquesta porta va subsistir operativa almenys fins la guerra d'Espanya (1936-1939) i és perceptible en algunes fotografies que podem trobar a les publicacions de Carles Sarthou. 

Potser no és bona idea recuperar-la, per qüestions de seguretat i per allò que casa de dues portes és mala de guardar... però el cas és que l'erosió del terreny als peus de la porta tapiada està deixant veure el que era l'escala circular de pedra que hi accedia. I sí que pense que estaria bé restaurar aquesta escala semisoterrada per tal de marcar la porta antiga i millorar la comprensió de l'edifici.

Xàtiva i els monuments de quatre parets

Els monuments de quatre parets són una tipologia d'edificis històrics que no solen trobar-se al circuït oficial del patrimoni artístic. Són monuments que per circumstàncies històriques i sociopolítiques es troben abandonats i en ruïnes, malgrat la vàlua històrica i/o artística. L'abandonament i el fet que en un moment determinat no es realitzés el manteniment de la teulada, la posterior desaparició de la coberta, han provocat la degradació de l'edifici. Sovint, el paratge natural o urbà que l'envolta també s'ha degradat. No espereu doncs trobar els "monuments de quatre parets" ressenyats en les guies turístiques. Sobre aquests monuments cau el silenci i l'oblit, fins la desaparició previsible, desitjable per part d'alguns.

A Xàtiva hi ha almenys dos monuments d'aquesta tipologia casolana, estigmatitzada a mantenir-se en la degradació, immersa en la ruïna: l'estació vella del ferrocarril (la primera, construïda al segle XIX) i l'ermita de Sant Antoni.

El proper dia 3 d'agost, durant les VII Jornades d'Art i Història, realitzarem una visita guiada a les ruïnes de l'ermita, a càrrec de Joan Quiles, per tal de conèixer, in situ, la seua història i l'estat calamitós de conservació. 

Sant Jordi de Joan de Joanes

 

S'acosta la diada de Sant Jordi. Una de les representacions pictòriques d'aquesta advocació que més m'agrada és un detall minúscul de la taula de la Mare de Déu dels Desemparats que Joanes va pintar per a l'erudit Agnesi, el qual hi apareix retratat. La lluita simbòlica entre el cavaller de Georgia i la bèstia del mal s'escenifica en un paisatge clàssic amb l'edifici principal en ruïnes. Hom constata la mirada dolça de Joanes sobre el passat clàssic, davant el que semblen dos edificis funeraris antics: la piràmide i el panteó de planta circular. El drac, acorralat com una serp, planta cara a la llança del cavaller. Més al fons, la ciutat antiga de temples i aqüeductes és coronada a la muntanya per una altra piràmide. Segle XVI, arqueologia en estat pur...

Una Mare de Déu de la Seu de Joan Ortiz a Onda

Entre els fons ceràmics de la Caixa rural d'Onda destaca aquest plafó de la Mare de Déu de la Seu, patrona de Xàtiva, que atribuïm al pintor ceràmic Joan Ortiz.

Segle XIX 

Trobareu més informació sobre Joan Ortiz ací:

El pintor Joan Ortiz... 

L'art de les gaiates

Algunes escenes que trobem a la pintura mostren de vegades tipologies artesanals perdudes que representen l'Art del poble, el de les classes populars. Potser no seran mai objecte de l'estudi de la Història de l'Art, gairebé sempre d'ideologia tan conservadora, però l'Art del poble també és present en les grans obres d'Art encarregades per l'Església, la noblesa i la burgesia.

Hi ha dos objectes dels quals podem trobar models fascinants, gairebé onírics, però que existiren en èpoques passades. La pintura n'és testimoni. Un són els capells de palla, dels quals n'hi ha models molt elaborats, com algun que li he vist al pintor Bartolomé Bermejo. L'altre són les gaiates, enrevessades i simbòliques, precioses i patriarcals.