El proper divendres dia 3 d'agost de 2018 presentaré en les X Jornades d'Art i Història a Xàtiva una ponència sobre el Mestre d'Onil, un pintor dels segles XV-XVI.
 |
| Profeta Sacaries. Onil |
divendres, 8 de juny del 2018
dilluns, 21 de maig del 2018
Els òculs de l'ermita del Puig de Xàtiva
En l'arquitectura gòtica és habitual trobar finestres i finestrons amb forma circular. Són conegudes les obertures circulars de grans dimensions que com les rosasses se situaven sobre les portes d'accés als temples. L'església de Santa Maria Magdalena de l'Olleria tingué un finestral circular sobre la porta principal (avui ocult i mutilat pel rectangle actual) que en la documentació és mencionat com la "o" de la porta. I és que en temps antics en compte del llatinisme "òcul" feien servir de forma més planera el nom d'una lletra per a esmentar aquest tipus de finestres circulars.
 |
| Nicolau Falcó. Fot. Hampel |
Però no tot foren rosasses en l'arquitectura medieval. Trobarem també òculs de més reduïdes dimensions que constitueixen un element característic d'il·luminació en les construccions d'aquest estil. En trobem per exemple en l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva, encara que tots els que hi veiem ara no són originals, ja que al segle XX es van augmentar de nombre imitant els originals per tal de proporcionar més il·luminació natural a l'interior.
 |
| Fot. Hampel |
L'ermita de Santa Maria del Puig va tenir un òcul a llevant (vers Llocnou d'En Fenollet) i un altre a ponent (vers l'horta de Xàtiva) en la cruixia central de la nau. Aquestes dues obertures en el mur medieval il·luminaven l'interior del temple fins que en la reforma del segle XVIII es van violentar per tal d'encabir unes finestres rectangulars que res no tenen a veure amb l'estil de l'edifici. La "reforma" romania oculta fins que en anys passats i per causa del deteriorament del monument van aparèixer en el mur els dos òculs originals. Bé estaria que l'ermita del Puig recuperara els seus dos ulls i es respectés la il·luminació genuïna que li proporcionà el mestre d'obres medieval.
dimecres, 16 de maig del 2018
XVIII ASSEMBLEA D'HISTÒRIA DE LA RIBERA
 |
| Joan Ortiz. Detall del Crist de Salameda. BENIMODO |
Ja podeu inscriure-vos a la XVIII Assemblea d'Història de la Ribera que es celebrarà a Castelló de la Ribera el 9, 10 i 11 de novembre de 2018.
dimarts, 15 de maig del 2018
Restauració del fumeral de Bonet
 |
| El palau medieval d'Alfara i el fumeral del rajolar de Bonet |
L'ampliació del campus universitari d'Alfara de l'Horta (Universitat Cardenal Herrera) s'ha encetat amb la restauració del fumeral del desaparegut rajolar de Bonet. La universitat ja va restaurar fa anys, en instal·lar-se en la població, el fumeral de Roc que s'enlaira vora l'edifici del rectorat; un exemplar de fust serpejant únic al país.
 |
| Desmuntant la bastida després de la restauració |
La conclusió de les obres de restauració, en aquest cas per iniciativa privada, consolida aquest monument de la industrialització que enriqueix el patrimoni històric d'Alfara, l'Horta Nord i el País Valencià.
 |
| Detall de la llanterna amb la corona i les restes del parallamps |
 |
| Pujant la bastida |
Les dues riberes del barranc del Carraixet, des de Bètera fins a la mar, ofereixen una ruta intensa de fumerals de rajola, amb exemplars que no sols testimonien els antics rajolars d'Alfara i Foios, sinó també la indústria de Bètera o les màquines de vapor dels pous de reg a motor.
 |
| Muntatge de la bastida |
Enhorabona!
dilluns, 14 de maig del 2018
Dos apòstols de Vicent López
 |
| Fot. Segre |
La casa de subhastes Segre posa a la venda aquest mes de maig un llenç a l'oli adherit a taula (27,3 x 40,8 cm; lot 0119) que és obra del pintor neoclàssic valencià Vicent López i Portanya. Es tracta de l'esbós preparatori que va fer servir per a pintar dos apòstols del Sant Sopar que hi havia al refetor del convent de Santa Clara de Xàtiva i actualment es troba dipositat en el Museu de Belles Arts d'aquesta ciutat.
 |
| Museu de Belles Arts. Xàtiva |
 |
| Museu de Belles Arts. Xàtiva |
dilluns, 23 d’abril del 2018
El fortí del Grau Vell de Sagunt
Fa anys, en dues ocasions havia intentat localitzar sense èxit i des del Port de Morvedre, la Torre del Grau Vell. Ara, amb el GPS des de Puçol, i travessant una mena de PAI industrial abandonat en terra de marjal, he arribat al monument situat vora mar, al sud del port actual, no gaire lluny de la fàbrica del gas i la cimentera.
El Grau Vell de Morvedre és un fortí dels segles XVI-XVII-XVIII i un carrer de cases de pescadors. Hi ha també una esglesiola i una escola construïdes als anys 50 ó 60 del segle XX. En aquest indret avui desballestat estigué el port marítim dels ibers i els romans. Només arribar m'ha vingut al cap una novel·la arqueològica que vaig llegir per primera vegada quan tenia 12 anys: Sonnica la cortesana, de Blasco Ibáñez, publicada en 1901. La platja de roca que allotjava el port de l'antiga Arse està coberta ara per escòria de la siderúrgia desapareguda, amb pedres rovellades.
El fortí renaixentista, propietat de l'estat espanyol, està abandonat i en estat de ruïna. Destaca el baluard de carreus de pedra i gargòles de canó, amb l'escut esborrat de la Corona, jo diria que la dels Àustries, amb la rosca del Toisó d'or.
Darrere del baluard presideix l'edifici militar una torre i més enllà encara trobem la plaça d'armes amb un pou d'aigua dolça. No és corrent trobar aigua dolça vora la mar. A l'edifici defensiu s'afegeix una caserna o magatzem per al control de les mercaderies. Encara resten bones reixes de ferro forjat en alguns finestrals.
Localització amb GPS: Sagunt, Grau Vell, torre
dimarts, 17 d’abril del 2018
Una Missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó
 |
| Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori. Fot. Hampel |
La casa de subhastes d'Art Hampel, de Múnich, inclou aquest mes d'abril un parell de lots (1181, 1182) que han cridat la nostra atenció. Es tracta de dues petites taules de 40 x 41 cm., procedents sens dubte de la predel·la d'un retaule desballestat. Aquestes dues taules s'atribueixen en el catàleg de Hampel a algun seguidor del Mestre de Perea i del Mestre d'Artés, alhora que es posen en relació amb el Mestre de Xàtiva.
En la nostra opinió, però, cal atribuir-les a Nicolau Falcó. Són obres de la primera etapa de Falcó, en la frontera dels segles XV-XVI, amb una cronologia similar a l'Ascensió de Sant Joan del Museu de les clarisses de Gandia.
 |
| Nicolau Falcó. Sta. Bàrbara. Fot. Hampel |
Sobre el pintor Nicolau Falcó podeu llegir el nostre article en Academia.edu:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)