Un Sant Cosme del Mestre de Perea

St. Cosme. Fot. Museu Arocena

No fa gaire ens ocupàvem d'un Naixement del Mestre de Perea. Doncs bé, hem trobat que al Museu Arocena de Mèxic s'exposa una taula que, en la nostra opinió, també cal adjudicar a l'anomenat Mestre de Perea. 

El Museu americà el considera un sant Lluc, però és evident que es tracta d'un sant Cosme que ocuparia el carrer lateral esquerre d'un retaule i que tindria com a contrapartida un sant Damià en el carrer de la dreta. El catàleg el considera amb encert obra d'un "anònim valencià: tremp i full d'or sobre fusta, segle XV", apreciació a la qual caldria afegir l'oli.  
També tenen un Calvari valencià del segle XIV, però això donaria per a un altre post.

L'art universal de Pep Gimeno "Botifarra"

Ahir a la nit vaig anar a sopar a la plaça del poble. Encara no són les festes, però com si foren, perquè venia a actuar Botifarra i la Rondalla. L'escenari estava situat en "un marc incomparable", a les portes de la Casa de la Vila i a la vora del palau que construïren els Cruïlles al segle XV. Sempre he pensat que aquesta plaça de l'Horta Nord la podríem trobar a la Toscana, amb l'església de Sant Bertomeu enfrontada a l'Ajuntament. Ací el patró no té la faca rovellada com a Vallada. 

Havia vist actuar a Botifarra per aquestes terres en tres ocasions: fira de Montcada (2010), Mercat Vell de Montcada (2013) i a Alfara el mateix any. L'Horta Nord és una comarca on encara reguen amb aigua cavallera i tenen molta estima pels animals de conreu. No és d'estranyar, doncs, que el cantant tinga un munt de seguidors.

Alfara, 12-8-2013

En acabar l'acte vaig tenir ocassió de saludar-lo. Va estar un plaer. La veu de Botifarra ha fet universal la nostra cultura popular, l'ha dignificada, i l'ha llançada de ple al segle XXI.

En aquest enllaç trobareu l'agenda dels pròxims espectacles:

BOTIFARRA 

BAMBANT PER CASA en À punt mèdia

Un Naixement del Mestre de Perea

Mestre de Perea. Fot. Ansorena

M'escriu l'historiador Francisco Marco des de les antípodes per fer-me saber que a meitat de juliol se subhasta a Madrid aquesta taula valenciana. Les dimensions són de 59 x 43 cm. 

El catàleg veu l'obra propera a l'anomenat Mestre de Xàtiva, però en la meua opinió cal atribuir-la al Mestre de Perea, autor del desaparegut retaule de l'ermita de Santa Anna de Xàtiva.

El Castell de Montesa a Scripta

Acabe de publicar a SCRIPTA (Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna de la Universitat de València) una ressenya del llibre El castillo y sacro convento de la Orden de Montesa, de Josep Cerdà i Juan Carlos Navarro, obra publicada per la Universitat Politècnica de València. La podeu llegir en PDF ací. 

Aquest llibre del castell de Montesa podeu trobar-lo a la Biblioteca Municipal de Xàtiva.

El Mestre d'Onil

El proper divendres dia 3 d'agost de 2018 presentaré en les X Jornades d'Art i Història a Xàtiva una ponència sobre el Mestre d'Onil, un pintor dels segles XV-XVI. 

Informació i inscripció

Profeta Sacaries. Onil

Els òculs de l'ermita del Puig de Xàtiva

En l'arquitectura gòtica és habitual trobar finestres i finestrons amb forma circular. Són conegudes les obertures circulars de grans dimensions que com les rosasses se situaven sobre les portes d'accés als temples. L'església de Santa Maria Magdalena de l'Olleria tingué un finestral circular sobre la porta principal (avui ocult i mutilat pel rectangle actual) que en la documentació és mencionat com la "o" de la porta. I és que en temps antics en compte del llatinisme "òcul" feien servir de forma més planera el nom d'una lletra per a esmentar aquest tipus de finestres circulars.

Nicolau Falcó. Fot. Hampel

Però no tot foren rosasses en l'arquitectura medieval. Trobarem també òculs de més reduïdes dimensions que constitueixen un element característic d'il·luminació en les construccions d'aquest estil. En trobem per exemple en l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva, encara que tots els que hi veiem ara no són originals, ja que al segle XX es van augmentar de nombre imitant els originals per tal de proporcionar més il·luminació natural a l'interior.

Fot. Hampel

L'ermita de Santa Maria del Puig va tenir un òcul a llevant (vers Llocnou d'En Fenollet) i un altre a ponent (vers l'horta de Xàtiva) en la cruixia central de la nau. Aquestes dues obertures en el mur medieval il·luminaven l'interior del temple fins que en la reforma del segle XVIII es van violentar per tal d'encabir unes finestres rectangulars que res no tenen a veure amb l'estil de l'edifici. La "reforma" romania oculta fins que en anys passats i per causa del deteriorament del monument van aparèixer en el mur els dos òculs originals. Bé estaria que l'ermita del Puig recuperara els seus dos ulls i es respectés la il·luminació genuïna que li proporcionà el mestre d'obres medieval. 

XVIII ASSEMBLEA D'HISTÒRIA DE LA RIBERA

Joan Ortiz. Detall del Crist de Salameda. BENIMODO

Ja podeu inscriure-vos a la XVIII Assemblea d'Història de la Ribera que es celebrarà a Castelló de la Ribera el 9, 10 i 11 de novembre de 2018.